Margarida i Pere

Una altra ruta que es va perdre en espatllar-se el disc dur del meu ordinador i que he pogut recuperar gràcies al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar això:

Ahir vaig provar una nova versió de la Dolmens, pedres i corriols, que és una variació "cultural" de la Trinxaprehicabri del Pino. Al final em va sortir una bona quilometrada i amb tanta calor vaig acabar una mica cansat. Aquí va una petita crònica, ja em perdonareu, però la sortida penso que s'ho mereix:

Com que estic de vacances, surto una mica tard, a les 8. Per pujar al GR passo per Cant Sentromà i per la Cartoixa

No podia faltar la visita a l'auster Cementiri del Còlera

i la baixada al Sot del Miqueló, per fer les zetes, que feia molt temps que m'esperaven i que estan perfectes. Segueixo el GR en direcció a Alella, hi baixo per pista i pujo de nou al GR per la riera de la Coma Clara. Els lleons de Can Pau Arenas tenen tanta gana que els ha sortit un forat a la panxa

Deixo ràpidament el GR per agafar el corriol que baixa a Vallromanes per Can Cirera. Agafo la variant esquerra, esquerra, esquerra, que la dreta és molt esquerpa i ens està portant de corcoll. A Vallromanes esmorzo com un nen: pa amb xocolata, que se'm posa la mar de bé. A l'església veig com el xiprer està guanyant al campanar

Aquí a la Trinxaprehicabri es feia una volta turística pujant i baixant per uns quants carrers asfaltats, no m'agrada i decideixo passar pel dret, per on ho fèiem abans. No arribo al capdamunt del dipòsit ja que el corriolet està molt brut i abandonat, passo pel que surt al costat de les últimes cases, amb el seu pessebre i tot

Pujant en direcció a Can Nadal tinc moltes ganes d'enfilar-me al capdamunt d'aquest pal de la línia elèctrica, la llàstima és que no és permès i em quedo amb les ganes de fer-ho

Després d'una estona de pujar per pista agafo un corriol molt maco amb algun salt però que es pot fer sense problemes. Fins i tot hi ha aquest pont per no haver-nos d'aturar en un clot

I després d'alguna pujada i de molts corriols arribo a la Pedra de les Orenetes

Baixo per la pista que porta a la urbanització de Can Gol, per veure primer la Roca Foradada, que és una mica petitona

Ui, que m'havia equivocat de pedra, en realitat és una mica més gran

Segueixo baixant per poder veure el Dolmen de Can Gol I, que és al jardí d'una casa que es ven. Hi ha aquest avís, però em sembla que el guardià ja no hi és

Enfilant-me a la tanca (i al dipòsit del darrere) puc veure el dolmen

Per trobar el Dolmen de Can Gol II he de desfer el camí. Es pot trobar a l'esquerra de la pista, a la mateixa alçada que el desviament de la Roca Foradada, però a l'altra banda

Una mica més amunt, i també a l'esquerra pujant, trobo la Pedra de les Creus

Deixo aquesta pista calorosa per passar per un corriolet de pujada amb trams una mica tècnics que m'agrada molt. Em dono un cop al cap amb un arbret caigut que no veig, ja que és en un lloc on s'ha de mirar de passar una arrel que creua el camí. Afortunadament no em passa res, ja que el cap no és una de les parts més delicades dels homes i puc seguir corriolejant.
Després d'una estona de pujar i baixar enllaço amb la pista del Meridià verd. Aquí el track original de la Trinxaprehicabri seguia en direcció a Santa Agnès de Malanyanes, jo faig servir les tisores i pujo per aquesta pista, ja que vull veure el Dolmen de Can Planes

I la Pedra de l'Escorpí

I la Pedra Foradada

Una mica més amunt em desvio uns metres per anar a la Font de la Mansa, on uns mesos enrere hi havia trobat una aigua fresca i bona. És un lloc ombrívol i fresc però quan hi arribo veig que no l'aigua no raja

Encara en porto, podria seguir sense desviar-me de la ruta ja que de tornada hauré de passar per la font de Sant Bartomeu, però com que fa molta calor m'hi atanso, que no és massa lluny i no es tracta de patir sed

Desfaig el camí i passo per Sant Bartomeu

per anar al Dolmen de Céllecs. Això em fa donar una bona volta i passar dos cops per algun tram de ruta, però una sortida que es digui Dolmens, pedres i corriols ha de passar-hi: no només hi ha el dolmen, també tenim la Trialera de les Orenetes, que a alguns us agrada força. De la trialera no tinc foto, ja feia prou intentant no caure, del Dolmen sí que en tinc

A la tornada passo un altre cop pel corriolet tècnic i em torno a donar un bon cop al cap amb aquell arbret. Espero no tornar-hi a topar, entre altres raons perquè m'aturo a treure'l. El camí em porta un altre cop a la Font de Sant Bartomeu, on torno a omplir, i pel corriol que mor a Ca la Mort, força maco en aquest sentit de marxa.
A Ca la Mort agafo la pista, que aviat deixaré per anar en direcció Vallromanes. Aquest tram és molt dur i se'm fa una mica llarg, ja és tard i em fa falta menjar. Finalment, després de moltes pujades arribo al poble i a la plaça de l'església em menjo el segon entrepà de pa amb xocolata, que encara no està desfeta del tot, mentre penso que encara em queda molt per fer.
Pujo per la pista de Can Corbera i passo per la pista del darrere del Castell de Sant Miquel, on puc veure la plana del Vallès, plena de milions de cases que no surten a la foto

Al costat de Can Girona enllaço amb la trialera de l'Scott i pujo altre cop a Can Corbera, però ara pels cirerers. Agafo la pista que porta a Can Gurri, amb un pujadot abans del Dolmen que faig a peu i banyat de sol i de suor.
El Dolmen encara hi és, solitari com sempre

Deixo la pista per agafar la Trilera del Pou, amb algun salt però força divertida i assequible. La trialereta em deixa a la pista que s'atansa a Santa Maria de Martorelles. El track original passa pel darrere, enllaça amb la pista de la pedrera, baixa per anar cap a la Font Sunyera i puja per uns rampots importants per passar per les tres maries. Aquí torno a retallar: pujo pista de la pedrera amunt. És una retallada, però la pujadeta no deixa de ser important. Sort que m'aturo al capdamunt de la pedrera i puc descansar una mica mirant per on he passat

Al final de la pujada tinc la possibilitat d'anar a veure el poblat de Castellruf, però ho deixo per un altre dia :) i vaig directe al dolmen, més modest però molt bufó, tot i que la foto d'esquena no li fa justícia

Pujo al Turó d'en Galzeran

Hi pujo més que res per poder baixar per la vinya. El raïm madur em tempta, però no m'aturo, només ho faig per fotografiar la terra promesa

Al Seminari tinc la sort de trobar-me amb Lo Coronel, que sembla està en forma i vol fer les tres maries

Després de parlar una mica, seguim cadascú a la nostra, jo m'atanso al Vigia B de la Coscollada

ja que vull pujar al poblat de la Malesa

Baixo per la trialera de la pedrera i per la de les canyes, que deixo per anar cap a Can Ruti, on afortunadament no m'agafen per fer-me cap electroxoc

Un cop a Can Ruti, passo cap al Tanatori i al Mas Ram tinc la mala pensada de fer la trialera del BTV, que em costa una mica ja que és força difícil i les forces no acompanyen. Arribo al Mas Vestit, després de barallar-me amb uns quants esbarzers i de menjar una mica de fonoll i vaig cap a casa pel Camí dels Francesos. He fet una mica més de 90 km i de 3400 m de desnivell, ja n'hi ha prou per avui. I de crònica, també.

I encara queden coses per veure: el Plat del Molí, la Roca Foradada de Vallromanes, el Dolmen de la Roca d'en Toni... però això ho deixaré per un altre any

La ruta és al wikiloc

Caminada

Sortim de Tiana i anem a Alella pel Camí de Baix. Passem per l'església, el mercat

i pugem cap a la pista de la carena de la Serralada Litoral per la pista que surt de la riera de la Coma Clara. Ben aviat deixem aquesta pista per passar pel caminet lateral, més ombrívol i sense trànsit. Quan aquest caminet s'acaba, tornem a enllaçar amb la pista carenera per agafar més endavant el camí de la Font de Can Gurguí.

De Can Gurgí baixem per pista fins Vallromanes, on ens aturem a la plaça de l'església per menjar una mica i agafar aigua de la font.

Fem la tornada pel corriol que puja a la dreta de la farmàcia i que ens atansarà al turó de Can Cirera. Aquest corriol ens porta cap a la pista carenera, des d'on baixarem a Alella pel corriol de Can Magarola.

Travessem Alella i passem cap a Tiana pel Camí de Baix d'Alella

La ruta és al wikiloc , i sort n'hi ha hagut, ja que es va espatllar el disc dur de l'ordinador sense tenir-ne còpia i no l'hauria pogut recuperar si no l'hagués penjat prèviament al Wiki.

Caminada

Ahir vaig sortir a caminar, no massa d'hora. Volia fer una tiradeta llarga, més o menys fins Sant Bartomeu. Sortint de la Plaça de l'Ajuntament de Tiana

vaig tirar cap Alella pel Camí del Mig. Per pujar a la cornisa vaig passar pel corriol de l'Andrés, després vaig anar a veure com estaven els extraterrestres

i per la trialera brutal, el GR-92, vaig pujar fins Sant Mateu, on vaig omplir d'aigua

Després de passar pel Vietnam per evitar una mica el sol, vaig veure el Castell de Burriac

mentre anava pujant cap al Dolmen de la Roca d'en Toni

i les sepultures medievals, que semblen més malmeses que en altre temps

A Sant Bartomeu vaig mirar per si veia la senyora Montserrat, però no ho vaig fer fins que ja havia passat de llarg, estava al darrere de l'ermita

Em trobava bé i vaig decidir seguir endavant, a veure si arribava a Can Bordoi, passant per on ho fèiem abans quan anàvem al Turó, pel corriol de la dreta de la pista polsegosa, per Parpers, per la urbanització Sant Carles, per la pista amunt, amunt i baixada per la trialera de les arrels

Quan era a Can Bordoi menjant-me un entrepà, vaig pensar que em faltava molt poc per arribar al Santuari del Corredor i, tot i que ja estava una mica cansat, vaig tirar amunt. Fins ara havia anat una mica lent, la calor era forta i això no ajuda massa. Mentre pujava es va girar una mica de vent fresquet, em vaig animar i vaig accelerar força.
A Can Bosc els polls i les gallines marxaven mentre el gall es deixava veure una mica més

Ja a l'àrea de lleure el cel estava tapat, i això em va permetre anar encara millor. Per cert, no hi havia gairebé ningú, es veu que tothom era a la platja o de vacances a llocs més llunyans. Vaig seguir pujant tan bé que se'm va fer curt, en molt poca estona ja era al Santuari. Els xiprers, com sempre, em van donar la benvinguda, no hi havia ningú ja que és tancat per vacances.

Ara que era aquí a dalt podia baixar fins Vallgorguina i anar al tren a Sant Celoni, que hauria estat el més lògic i normal de fer, o tornar cap a casa. Naturalment, vaig tornar cap a casa desfent el camí d'anada amb algunes petites variacions.

A Can Bordoi em trobava molt bé, la pujada cap a Sant Carles se'm va fer una mica avorrida, em va entristir una mica la creu plena de flors

i a Parpers em vaig sentir millor veient la placa que recorda a tots els morts de la guerra civil. Sabrem perdonar ara i guanyarem la pau?

A partir de Sant Bartomeu ja estava força cansat. A les pujades encara anava fent, però a les baixades em feien mal les cuixes i anava més lent. Passat Sant Mateu anava una mica per inèrcia, a la font del Botxer, preciosa amb aquella llum

m'hauria quedat assegut mirant com els núvols anaven jugant amb el Sol i esperant la nit, però havia de seguir endavant.

Per baixar a Alella vaig triar la pista de la Coma Clara, que vaig anar retallant pels corriols que no faig quan anem en BTT. Les cames cada cop em feien més mal, els talons em coïen pel fregament de tantes hores, però no hi havia més remei que seguir caminant. Quan arribava a Alella se'm va fer de nit i el Camí del Mig el vaig fer amb la llum de la lluna de companya. Quan arribava a casa era al límit, mai m'havia cansat tant i mira que m'he cansat vegades.

La sortida és al wikiloc

Btt

Després d'algunes sortides molt llarges, ens venia de gust fer-ne una de relaxada i tranquil·la, amb temps per parlar i rodar per algun corriolet de la zona. A la Plaça de Badalona ens vam posar en marxa només tres bikers, tres amics, Sonic, Pino i jo mateix. En total vam fer uns 40 km, amb algun corriol no massa difícil tècnicament per la zona de Vallromanes.

Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona:

Doncs aquí tenim al Pineitor Finisher

I al retrobat Sonic

Aquí m'està imposant les mans

I li estic jurant fidelitat eterna

A Garmin ja han tret un nou GPS amb el seu nom

Aquí tenim a la criatura, pujant cap a Sant Mateu

Nova sessió de fotos i signatura d'autògrafs a l'ermita,

No en sé els motius, però a nosaltres no ens han demanat cap autògraf. Quina injustícia!

A la font de Sant Mateu

Als extraterrestres

Baixant cap al corriol de l'Andrés ens hem trobat amb en Ramon, un biker del Masnou que ens segueix al fòrum (està a l'última, es veu que hi entra sovint) i que segurament es deixarà veure més d'un dia que fem alguna sortida "especial". Allà també ens hem trobat al Brian (Kizer 57 al fòrum Btter@s), que havia punxat feia uns minuts. I més endavant, al Camí de Baix d'Alella, l'hem tornat a trovar: havia tornat a punxar, ara per un clau d'uns quants centímetres.
Aquí tenim el servei de manteniment i reparació en acció, en foto dedicada a la Marga

I ja no hem fet gran cosa més, a part de parlar una miqueta, que no ho havíem fet en tota la sortida....

No hi ha track al wikiloc com de costum: se'm va espatllar el disc dur i no tenia còpia de seguretat. N'he perdut més d'un.

El dia 7 de juliol vaig ser a Tarragona per fer la tercera edició de la VipExtrem, que organitza en Pep Cabestany, un amic de Btttarragona. Vaig arribar tard, i vaig sortir amb els que tancaven la sortida, entre els quals hi havia en Rochy, un altre gran amic, i en Jsuller, un altre conegut també de Btttarragona, uns 30 minuts després que comencés la pedalada Em trobava molt bé, i de mica en mica vaig anar passant participants. Pujant La Bartra vaig patir una mica, però la última pujada la vaig fer molt bé de cames.

Això em va animar a fer el Meridià Verd la setmana següent, una ruta molt exigent de gairebé 175 km i més de 4000 m de desnivell positiu. Aquesta és la crònica que vaig penjar al wikiloc:

L'any passat vaig fer aquesta ruta amb dos amics de Bttbadalona i ho vaig passar molt malament a la pujada que va d'una mica més amunt de Vilalleons fins al Matagalls Xic. Els amics Pino i Manolito em van esperar, però al final se'ns va fer de nit i vam haver de fer la pujada de La Roca ja a les fosques... i sense llums.

Aquest dissabte vaig provar de fer la ruta de nou, ara en solitari. No sóc gens organitzat, però aquest cop ho vaig intentar: m'havia imprès un paper amb el perfil de la ruta i hi havia anotat els temps de l'any passat. I com que portava llum, no tenia por per si se'm tornava a fer de nit. També vaig mirar de menjar millor i més sovint i d'estar ben hidratat tota l'estona, cosa que l'any passat no vaig cuidar gaire. A més, portava el track arreglat, sense els errors del de l'any passat que ens van fer perdre molt temps. Això i el fet de veure que anava bé de temps comparant amb l'any passat em va anar animant i em va ajudar a arribar relativament d'hora a casa, tenint en compte que vaig sortir molt tard de Ribes, gairebé a les 7 del matí.

Pels qui no conegueu la ruta, us en faré cinc -o més- cèntims. Es tracta de fer uns 175 km, més o menys, seguint pistes que vagin el més a prop possible de la línia del Meridià que va des de Dunkerque a la platja del Masnou, i que es coneix amb el nom de Meridià Verd. La sortida és a l'estació del tren de Ribes de Freser

des d'on es puja per carretera fins Bruguera

i es segueix, ara per pista cimentada fins al Coll de Jou.

Del Coll es baixa per la mateixa pista fins Sant Martí d'Ogassa.

A Ogassa sempre m'aturo a la Font del Miner, però avui no ho he fet, he carregat aigua a la Font de la Plaça Dolça, que és a l'inici de la Via Verda del Ferro i del Carbó per on passaré després. És un error, la Font del Miner, que està una mica més avall és molt més bona a part de ser més maca i val la pena baixar uns metres per veure-la. Si hi aneu, no us la deixeu perdre. Després de passar per la Via Verda del Ferro tiro en direcció a la Colònia Llaudet, on hi arribo després de travessar el riu Ter per un pont penjant que es va movent mentre hi caminem

Fins ara he fet molta pista cimentada i carretera, a partir d'aquí comença ja el BTT de veritat. Primer pujo per anar al Coll de l'Home Mort, després segueixo pujant fins la Collada de Sentigosa, segueixo pujant per trams de pista molt trencats però divertits i baixo fins Vallfogona de Ripollès,

A Vallfogona em menjo el primer mig entrepà del dia, que em farà falta per afrontar la dura pujada a la Creu de l'Espinal, on hi ha trams en els que s'ha de carretejar la bici a coll

Passada aquesta part difícil, baixo per una pista que primer està força malament però que millora després i em deixa a Vidrà, on m'acabo l'entrepà a l'ombra del roure monumental

Ara he de passar per un corriol molt bonic que va per sobre el riu Ges, molt bonic però amb força trams que s'han de fer a peu i es fan un pèl llargs

Baixo una mica i vaig creuant el riu fins que agafo una mica de carretera. De mica en mica em vaig atansant a la pujada definitiva

M'aturo a Roda, faig una foto de la casa on va viure en Martí Pol, em menjo un altre mig entrepà i agafo aigua

Passo per Tavèrnoles i per Sant Julià de Vilatorta, em queden pocs quilòmetres per arribar a Vilalleons, els faig per carretera però amb un fort vent de cara que m'entreté una mica

A Vilalleons m'aturo per omplir el Camel i el bidó i m'acabo l'entrepà, recordant que l'any passat no vaig menjar res de tant estregat com estava i de com ho vaig pagar a la pujada que m'espera. Vaig consultant el mapa i veig que em falta molt poc per trobar la tan temuda pista, com que em trobo molt bé de cames i de cap, penso que podré fer-la i no passo per la carretera sinó per una pista-corriol que va mig paralel·la a la carretera i que enllaça amb aquesta pista. Quan hi sóc, començo a fer-la i sé que, tot i la dificultat, enguany l'acabaré damunt la BTT. Només poso el peu a terra dos cops per culpa de relliscades de la roda del darrere, i arribo a dalt content però força cansat. Estic molt a la vora de la Font Pomereta, però com que porto aigua suficient, no m'hi atanso i passo pel corriol que surt a la dreta de la pista, que ben aviat es fa inciclable. Si no porteu aigua, aprofiteu, raja molt fresca i bona. Després d'una estona de caminar, arribo al punt més alt, a uns 1300 m

A partir d'aquí ja gairebé tot es baixada, si exceptuem les petites pujades del Pla de la Calma, que semblen més del que realment són ja que els quilòmetres acumulats comencen a fer-se notar

Però quan s'arriba a la Casa Nova de Vallforners ve la gran baixada del dia: passem d'uns 1200 m als 350 de Cànoves sense gairebé adonar-nos-en. De Cànoves a La Roca també anem baixant pràcticament sempre, però quan som a La Roca ens toca la última pujada forta, la que ens portarà a la carena de la Serralada Litoral, que es fa una mica llarga però que amb paciència es deixa fer perfectament. Si no teniu aigua us podeu desviar una mica fins a la Font de la Mansa, que és a l'esquerra de la pista. I després de carenejar una estona, ja a les fosques, baixo per la pista de la Coma Clara d'Alella, i tiro pel Camí de Baix d'Alella fins a casa, a Tiana i ja ho he fet, ja m'he tret l'espina clavada l'any passat.

La ruta és al wikiloc