DIABLE VIDRANÈS AMB BTTMANIA I ALNAT (23-10-2011)

Una altra ruta memorable, continuació de la que vam fer el 2010 (Torelló, Rupit, Torelló) i que tant ens va agradar.
Això és el primer que vaig posar al fòrum de bttmania.org :

Una ruta preciosa.
Ho sento pels que no han pogut venir.
Corriols i corriols.
Alguna pujadeta per asfalt.
Més corriols, seguint marques d'armilles clavades als arbres: territori Alnat.
Petit piscolabis, força vegetarià.
Més corriols, més fulles, més colors, més boscos en el seu punt.
Una mica d'aigua al peus.
La ruta s'ha fet curta, no s'havia d'haver acabat mai.

En fi, dia memorable.
Estic molt content per tornar a coincidir amb tots.
Alnat: gràcies.

I més tard:
Unes fotos:

Mirant el mar blanc




En acció


Pugem a Bellmunt




Mireu on queda la Verge, per on passava en Diesel uns minuts abans


Una rampa més i ja serem a dalt




Xavi_BM, aquesta no està passada pel Photoshop

(continuarà)

Segona entrega:
I baixem per anar cap a Vidrà


La pista de les 7 Fonts està preciosa




Són les 13:13, hora de dinar




Seguim pujant enmig de verds i grocs




Jo també me'n vaig a dinar: a la taula i al llit, al primer crit. Demà, si puc, seguirà.

Tercera entrega:
Segueixo amb la meva foto-novel·la per entregues. Aquests dies no tinc massa temps, ho sento.

En l'entrega anterior estàvem pujant per la pista acolorida, ara ja hem arribat al punt més alt, on ens espera l'Alnat. No ha perdut el temps i ha trobat una nova ruta que ens agradarà molt quan l'"estrenem"


I amb l'Alnat comença el festival de corriols, amb alguna passejada fora pista








Ens quedem uns instants sense paraules


I seguim corriolejant, aquí amb una arrel una mica complicada de passar


Anem al restaurant, per corriol, és clar:


Els gossets ens miren, curiosos, però no els fem massa cas: són "tres quarts de quinze" i hi ha gana


Com que som pràcticament vegetarians, amb una amanideta en tenim prou


M'han dit que en aquest restaurant a més d'amanides també hi fan algun entrecot, però de veritat que diumenge no en vaig veure cap. Hi haurem de tornar per comprovar-ho

La pluja ens ve a trobar, però per sort ens escapem d'una bona i seguim en la nostra línia corriolera


La propera vegada portarem un K-6 i baixarem riera avall


Passem per l'esquerra


Per la dreta


I pertot


Al Molí ens acomiadem de l'Alfons, contents per haver-nos retrobat i pel rutot que ens acaba de regalar. Gràcies Alnat. I, és clar, seguim corriolejant


Ja som a la vora de Torelló, el sol s'esta adormint



Encara tenim temps de fer un últim corriol, força aeri, amb el Ter al costat


I ja som al punt de partida/arribada, on en Xavi_BM ens ensenya com s'ha de tractar la bici



Fi, ja no us dono més la tabarra.

Bé, una mica més encara de tabarra. De les tres sortides que s'han fet buscant el Diable, n'he pogut fer dues, la primera i aquesta, i m'han semblat "pota negra". Jo no he trobat el Diable, però sí la joia de compartir ruta i taula amb aquest grup tan fantàstic amb qui tinc la sort de poder ciclar.
I a la propera sortida, sigui buscant el Diable, sigui buscant els volcans, sigui buscant les Roses, no hi falteu si podeu.

Fi, ara sí.

La ruta és al wikiloc

COLLSEROLA AMB BTTBADALONA (15-10-2011)

Una sortida per Collserola sempre és maca. I si el guia és el Silvester no s'hi pot deixar d'anar. Dissabte els que el vam seguir la vam encertar. Aquí el tenim fent-nos la foto de grup a l'ermita de Sant Climent


El pobre Lluís no ens pot deixar sols ni un minut. Quan ell no hi és uns quants tiren per la pista, el Jordi va cap a l'esquerra, el Jesús cap a la dreta...On anirà en Pino?


A Can Catà esperem al grup que, tot i portar GPS, s'han passat la primera trialera. El gat no fa cap comentari


Pujant a Sant Medir ens trobem al Xavier1965, que és allà caminant amb la família


Diumenge estava oberta, encara no hi havia entrat mai i vaig aprofitar per veure-la per dins, tot i que les fotos no van sortir bé


Amb tanta sequera, la baixada del Viaducte estava perfecta



Corren tant que gairebé no els puc fer la foto, tot i que es van aturar




A Santa Coloma el Domingo em va acompanyar al Tub. He de dir que ja conec 4 bikers que s'ho han passat sense fer peu i ell és un d'aquests 4. No crec que al nostre grup n'hi hagi cap més que tingui allò que s'ha de tenir per provar-ho després d'una ruta d'uns 60 quilòmetres, i per això no en veuré cap més fent-ho.



Aquí és a l'ermita de Sant Climent mirant-se la trialera. No dubto que se la tornarà a baixar


Més informació i fotos a Bttbadalona.com

          El trac és al wikiloc

Vida y destino, de Vasili Grossman

Procuro llegir sempre en català, potser perquè de petit no em van deixar, però aquest cop ha estat una excepció: desconeixia que hi hagués traducció catalana.
I n'hi ha, ho acabo de veure:

No és un llibre fàcil, em va costar força al començament, em vaig perdre entre la por, la delació, la gana, la mort, el fred.... però de mica en mica em va anar atrapant i no vaig poder deixar de llegir àvidament les més de 1100 denses pàgines d'aquesta obra mestra.

Al bell mig de la novel·la, un paràgraf que m'ha fet pensar:

"He visto que no es el hombre quien es impotente en la lucha contra el mal, he visto que es el mal el que es impotente en su lucha contra el hombre. En la impotencia de la bondad, en la bondad sin sentido, está el secreto de su immortalidad. Nunca podrá ser vencida. Cuanto más estúpida, más absurda, más impotente puda parecer, más grande es. ¡El mal es impotente ante ella! Los profetas, los maestros religiosos, los reformadores, los líderes, los guías son impotentes ante ella. El amor ciego y mudo es el sentido del hombre. La historia del hombre no es la batalla del bien que intenta superar al mal. La historia del hombre es la batalla del gran mal que intenta aplastar la semilla de la humanidad. Pero si ni siquiera ahora lo humano ha sido aniquilado en el hombre, entonces el mal nunca vencerá".

I un altre:

”Comprendía vagamente que, bajo el fascismo, al hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta una opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte”

En van parlar a L'hora del lector de TV3 i al magnífic bloc Viu i llegeix, que acabo de descobrir ara, quan mirava de trobar si hi havia edició en català.

La que tinc és de Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, traduïda del rus per Marta-Ingrid Rebón Rodríguez. Ara la torno a l'estanteria, però segur que la torno a llegir ben aviat.

CORREDOR "BÈSTIA" (12-10-2011)

Per entendre del tot això de "bèstia", cal una mica d'explicació: és bèstia per la ruta en sí, força dura, i també per la companyia, en Raúl, que fa broma amb la bèstia des de la sortida "El dia de la Bèstia". Però com que això algun company nou no ho sabia, vam fer una mica de broma al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar primer la convocatòria de la sortida i la crònica més tard.

Aquesta és la crònica:

Comencem el dia amb una gran reunió de bikers a la Plaça


Algun traïdor a la causa bttteril i algun retrobat després de molts anys i molts Castells de la Segarra


En faltava un


La ruta és al wikiloc


I aquí els que no renuncien al BTT, els puristes que mai agafaran un filferro amb rodes com fan els traïdors


En Nor_bak, la Bèstia Parda no ha arribat encara




Ja en marxa i amb la Bèstia


En Nor_bak, la Bèstia i jo ens separem del grup a Sant Jeroni i pujant al Dipòsit ens trobem al Domingo que ja s'ha fet uns quants Dipòsits, Vigies, onze 9 Pins i no sé quantes coses més


I precisament pujant als 9 Pins ens trobem al Xavi5, que també ha fet de les seves i a qui esperem dissabte i diumenge vinents


Per anar a Sant Bartomeu passem pel corriol que surt de Ca la Mort. Aquí tenim en Nor_bak i l'ombra de la Bèstia, que és a l'altra banda de la pista


Som a Can Bordoi, on hem arribat seguint tots els corriols i la trialereta del dia del Turó i repassem les provisions. Dieta mediterrània, sí senyor. Variada i amb molts colors, com ha de ser


Pugem al Corredor per la pista. La pujada és amenitzada per 363.229,5 cotxes i 259.335 quatrexquatres, que es van aturant a cada revolt per tornar-nos a passar després. No m'hauria pensat mai que aquesta pista pogués ser tan divertida. Aquí està en Raúl, ja amb ganes de tornar a pedalar


Quan ja érem al corriol, veiem la Martirio, en Gordi i els fills que arriben en... cotxe. Quedem amb ells perquè ens portin un pollastre a l'ast al Castell de Burriac i seguim la ruta. En Nor_bak va tota l'estona cantant i ballant, no sé d'on treu l'energia


Potser de les pastilles?


Estem ja a Dosrius i el flamant Two Nav d'en Raúl ens diu que hem fet un 65% de la ruta. Això ens dóna una gran alegria i moral per afrontar les quatre foteses que ens queden fins acabar i fem la pujada que hi ha aquí amb trams continuats d'un 350% de desnivell cantant i explicant-nos acudits. La temperatura d'uns 66º C, fresqueta per un 12 d'octubre, ens ajuda molt. I així estem, menjant-nos una pilota de tennis no sé on, encara amb aquesta jovialitat tan nostra


I pugem al Castell, on ens trobem la família Gordillo, que ens porten el pollastre i filmen com pugem sense desmuntar fins dalt de tot. Bé, això només ho va fer la Bèstia, en Norbak es va quedar a l'ultima pedra i jo a la primera


Ens espera Montcabrer, que des d'aquí és força bonic


Per anar-hi, baixem per la trialera al cementiri de Cabrera. La Bèstia, que curiosament s'assembla força al Nor_bak, es deixa veure fugaçment


Agafem aigua a la font de la carretera. Aquí jo ja m'he begut més de 6 litres i en Nor_bak s'ha begut mig bidó: la calor es fa sentir. Tornem a trobar en Gordi, la Martirio i els nens, ja per últim cop. Moltes gràcies pel vostre suport!
Però nosaltres hem de seguir, ens espera Montcabrer. Pugem primer per la pista, on trobem un Ford Kaga que no pot pujar i ha d'anar tirant enrere. I després de pujar per la trialera de les arrels, i de caminar una mica per les pedres, ja som al costat de la Creu




Baixant la Bèstia no es manifesta, ja que hi ha màquina de fotografiar, però segur que sense màquina ho hauria fet


De Montcabrer anem a Cabrils i pugem per la pista polsosa i blanca fins al capdamunt de la trialera del Cactus


Baixem fins Vilassar i tornem a pujar, amb gran entusiasme, fins la Creu d'en Boquet, on ens aturem per menjar una mica. La Bèstia es menja mitja barreta i jo una xocolata desfeta molt bona que té un aspecte deliciós. Com que estem frescs com roses a la matinada, passem pel Vietnam. I com que ni Vietnam ni Corea poden amb nosaltres, passem per una pista que planeja molt, allò que en diem un fals pla, però molt fals, per anar a Sant Mateu, on agafem la trialera de les pedres i on perdo de vista als meus acompanyants.
En arribar al monòlit extraterrestre, al Raúl li ha quedat aquesta cara, suposo que de satisfacció per la ruta tan lleugera que estem fent


Baixem per la trialera de l'Andrés i, pel Camí de Baix, anem a La Virreina per fer les escales. I al pont de l'autopista en Raúl em diu que s'en torna, li ha agradat molt i vol fer la ruta en sentit contrari. Aquí m'ho està dient


Espero que ja hagi tornat.

La ruta és al wikiloc

BADALONA-DOLMEN DE LA ROCA D'EN TONI (09-10-2011)

Sortim de la Plaça Roja de Badalona i passem pel camí habitual, la pujada del Dipòsit, on ens fem la foto de grup


Del Dipòsit anem cap al Seminari i, per un cop que em surt bé la foto de la baixada del toll, resulta que no és cap dels nostres


En Klein i en Mak, que fa dies que no surten, ens acompanyen fins la pista de Teià d'on surt el corriol de l'Andrés


En Super també ens deixa, ja que ha de tornar d'hora a casa, i els supervivents anem al tobogan del corriol de Can Gurguí. Gordi, ja veus que la foto no va sortir massa bé: hi haurem de tornar i faré un vídeo, que per la llum que hi ha allà sortirà millor que les fotos


En Martin surt millor, no he hagut de retocar la foto


Aquí ja estem al final del corriol del tobogan




Dos "destalentats", en Nor_bak, que s'ha despertat tard, i l'Exteriores, que s'ha empassat una cursa de motos o de Fórmula 1 o de no sé què que fan a la TV, estan venint a veure si ens troben. Tenint en compte on són, nosaltres anem ciclant tanquil·lament i, després de pujar a la pista de la carena, ens encaminem cap al Dolmen de la Roca d'en Toni


Ja de baixada tenim temps de mirar el castell de Burriac


Intento fer la foto amb el castell al fons però no me'n surto: la faig quan el castell no es veu


Al Mirador de Premià trobem una família de ciclistes i fem la foto amb els nens


Sortint del Mirador, en Gordi em mira la tija. En un no res troba l'avaria i ho arregla: obre per aquí, tanca per allà, una mica d'oli i unes mans de plata i funciona perfectament


Com que els cançoners encara no arriben, ja hem solucionat tots els problemes mecànics i no tenim massa aigua, tornem a anar a la font de Can Gurguí i omplim els bidons ja que la calor és intensa.
Ja de tornada a la pista apareixen els angelets


Un encara no ha dormit prou i l'altre ha de veure una cursa de caragols, de manera que ja en tenen prou de BTT. Ens arrosseguen a la mala vida i, tot i que és molt d'hora, decidim anar cap a casa, passant pel corriol de l'Andrés.
A la Virreina, en Nor_bak té cura com sempre de les suspensions de la seva bici


Aquí tenim l'angelet, amb cara de no haver trencat un plat


I aquí hem acabat la sortida i ja comença el compte enrere: se'ns faran llargs els dies que passin fins que ens retrobem.

La sortida és al wikiloc