Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 13 de desembre del 2012

Dolmens, pedres, corriols, xampú i una mica d'aigua (03-06-2012)

BTT

 Aquesta és la crònica que vaig escriure al fòrum de  Bttbadalona d'aquesta sortida:

Aquesta història tan llarga va començar dilluns passat, quan vaig obrir el correu i vaig veure que en Rochy, un amic de Tarragona que és un crack i que alguns ja coneixeu, m'havia enviat un missatge on em deia que ell i uns companys volien pujar per fer una ruta per aquí dalt.

Em diu que s'estan entrenant per fer la Eusko-Bike Challenge, una ruta impressionant pel que he vist als vídeos, i volen fer la "filleta" del Pino, la Trinxaprehicabri, que té els corriols, el desnivell  i la distància que necessiten.

Em demana si li puc passar informació, si hi ha algun tram que es pot modificar, jo li pregunto si no li fa res que els acompanyi i així surt la "germaneta" de la "filleta", que es dirà Dolmens, Pedres, corriols i Poblats ja que algunes de les modificacions que hi faig són per anar a veure les Pedres i els Dolmens que queden a prop de la ruta original.

Diumenge a les 7:30 ens reunim al Punt de trobada Matiné, ja que els tarragonins de Badalona coneixen l'Ikea (quants BP'S s'hi han guanyat allí dins!) i poca cosa més,  a part de La Penya.  També ve l'Andrés, que  m'explica que dissabte ha estat repassat  per l'avi Rob en una frenètica cursa contrarellotge  per Collserola.

Com que la ruta és del Bttbadalona, és obligat pujar al Dipòsit i fer allà la foto oficial un cop els convidats han admirat el paisatge urbà que s'estén per tota la plana fins el mar. D'esquerra a dreta: Andrés, Rochy, Le Petit Roc, Balta i Pere
Photobucket


La "germaneta" ens fa passar pel trajecte habitual per anar al Seminari i després ens desvia una mica per poder veure el Cementiri dels Empestats
 Photobucket



Photobucket

Tornem a la pista carenera habitual, que deixem ben aviat per baixar també per pista fins la Riera de la Coma Clara d'Allella, des d'on tornem a pujar a la pista carenera més enllà del Coll de la Font de Cera.
Seguim també poca estona aquesta pista i baixem a Vallromanes pels corriols de Can Cirera, variant dreta, dreta, aquesta última força complicada. 
 Photobucket

A la plaça de l'Ajuntament fem un primer mos, preparant-nos pel que ha de venir que serà llarg i dur, i ignorant que a Valllromanes també hi ha una Roca Foradada que no hem vist mai, i que deixarem per una propera "nebodeta". 

Seguim endavant, fent turisme per uns quants carrers del poble fins que entrem en un dels corriols del Turó del Mas Miquel, on algú hi ha posat aquest deliciós pessebre que agrada molt al Petit Roc, que em promet que d'ara en endavant cada cop que faci una sortida en muntarà un de similar
Photobucket

Per asfalt, ja que fer-ho pel corriol de pujada seria molt complicat, pugem a Can Nadal, que serà la porta per on entrarem al Bosc de Céllecs, on estarem corriolejant i trialerejant una bona estona, sempre per camins factibles i divertits que ens acabaran portant a la Pedra de les Orenetes.
Photobucket

Allí es fa real la dita "El Món és un mocador", ja que trobem als Cuñaos José Manuel i Josemanuel,  que tant temps feia que no vèiem
Photobucket

Després de convidar-los a la "Dècima del Turò" i d'acomiadar-nos-en, fem les fotos habituals
Photobucket

busquem les pintures rupestres
Photobucket

i les fotografiem abans s'esborrin del tot
Photobucket

Baixem una mica més pel que abans era una bonica pista i que ara, després de passar-hi la màquina, és una autopista com les de Madrid, és a dir  sense peatge (de moment), i anem a la Roca Foradada
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Baixem una mica més encara i trobem el Dolmen de Can Gol I, que és al jardí d'una casa particular. La casa està en venda, així que si voleu podeu compra-la i  tindreu un dolmen a casa vostra. Des de la vorera, on hi ha unes escales per poder-lo mirar, el veiem d'esquenes
Photobucket

Desfem el camí i, molt a la vora de la Pedra Foradada trobem el Dolmen de Can Gol II, mes petitó que el de la casa. Fent comparació amb el futbol, aquest seria un gol de Ronaldo i l'altre, un gol de Messi. Ho sento, Andrés, m'he passat una mica.
Photobucket

I una mica més amunt trobem la Pedra de les Creus, on en veiem unes quantes de diferents mides i formes
Photobucket

Photobucket

Seguim endavant, ara ens encaminem al Turó Gros
Photobucket

on corriolejarem amunt i avall una bona estona, alguns amb molt bon estil
Photobucket

Després de passar pel "Minitub", on n'hi ha que es queden enganxats al sostre, anem planejant fins Santa Agnès de Malanyanes, on fem la segona aturada nutritiva del dia, precisament al costat d'una parada de pollastres i conills a l'ast que semblen boníssims. Nosaltres, fidels a l'esperit Bttbadaloní d'abans, quan no menjàvem ni barretes ni gairebé bevíem aigua,  fem l'orni i ens dediquem al nostre trist entrepà de Nocilla.

Per evitar el pas per la urbanització Sant Carles, que no està malament però que té una mica d'asfalt, vaig fer una petita tisorada a la "filleta" del Pino i passem pels corriols que vam inaugurar el dia del Turó de l'Home, però ara fets de baixada fins arribar al Coll de Parpers, on seguim endavant fins arribar a Sant Bartomeu de Cabanyes
Photobucket

Aquí la "germaneta" ens volia fer anar cap al Dolmen De Céllecs, baixar novament a la Pedra de les Orenetes i tornar a pujar a Sant Bartomeu, però ja li havíem agafat gust a les tisores i ara li vam fer a la "germaneta" no una retallada sinó un bon estrip, decidint passar per corriol fins Ca La Mort, on enllaçaríem amb la pista per arribar-nos al Dolmen de la Roca d'en Toni, on hi trobem una sirena que s'assembla molt al Rochy
Photobucket

A Can Boquet l'Andrés ens deixa, ja que no vol arribar molt tard a casa, i nosaltres anem cap a Vallromanes passant pel Tobogan però en el sentit contrari del que fem habitualment. Sembla que no es pot fer, però amb una mica de perícia és possible passar-lo sense posar el peu a terra.
El Tobogan ens deixa al costat de Can Gurguí, on agafem la pista que ens porta a Vallromanes. Al Casal fem un xampú, un entrepà, un cafè i una llarga sobretaula on parlem una mica de tot i ens preparem per fer no una tisorada sinó una esporgada radical a la "germaneta", que queda transformada en una "cosineta".

Després d'aquest "minut de les tisores llargues", pugem pel corriol de Can Cirera per la variant fàcil, que seria la que no havíem fet al matí de baixada, i ens plantem a la pista carenera que ens porta fins Alella.

Volíem pujar al Turó d'en Galzeran i baixar per les vinyes i per això passem per la pista del darrere de la carenera. Comença a ploure,  ens agrada ja que ens ha fet molta xafogor tot el dia
Photobucket

Mentre anem pujant comença a tronar. Primer els trons són llunyans, després són molt forts i propers. Jo vaig dient que no hi ha d'haver cap problema, que podem pujar a dalt del Turó  ja que a la torre de vigilància hi ha un parallamps  i si cau un llamp serà allà, però la intensitat de la tempesta elèctrica i la quantitat d'aigua que cau en poc temps fa que canvii de parer i que tirem avall pel darrere del Turó buscant l'aixopluc del Seminari.
Quan ja som a pocs metres de l'entrada del Seminari ens trobem un dels pins llampat, i això que a l'edifici hi ha com a mínim dos parallamps. La teoria, un cop més superada per la realitat. I la por que havíem passat, justificada.
 
En molt poca estona deixa de ploure i això ens permet seguir endavant i practicar l' última retallada del dia, al crit de "Mariano, amb les tisores no ets ningú!".
Ara li ha tocat el rebre al poblat de la Malesa, des d'on havíem de baixar per les Canyes. En comptes de fer-ho per aquí, passem pel corriol que porta a la pista del Tanatori i baixem via Cal Dimoni fins el Punt de Trobada Matiné.

Així, doncs, hem creat la "cosineta", la que bategem com a "Dolmens, Pedres, algun corriol, xampú i una mica d'aigua" .

Ep, que la cosineta no és manca:
Photobucket

Esperem que hi hagi molts mes nebots, néts i el que faci falta i que ben aviat puguem tornar a ciclar junts.

La ruta és al wikiloc

3 comentaris:

Joan X ha dit...

Quina animalada de desnivell i kilòmetres!!! Molt bonic el reportatge.

Margarida i Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Margarida i Pere ha dit...

Joan, a l'agost vaig fer la "Dolmens, pedres i poblats (II)", una versió millorada d'aquesta, que pots trobar al wikiloc ( http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3182208 ) i que espero no trigar massa a passar a aquest bloc.