Fonts del Pop, de l'Amigó i de l'Alba (21-04-2012)

Caminada

Surto de la Plaça de l'Ajuntament de Tiana i m'encamino a Can Sentromà, on tinc la companyia d'en Macaret, un ruquet que sempre et ve a trobar quan et veu i es deixa amanyagar

Passo per un corriolet fins al camí que porta a la Cartoixa,  però no hi arribo hi ja que n'agafo un altre que s'enfila gairebé fins al capdamunt del Mas Ram. Aquest està molt tapat, m'agrada molt passar-hi en Btt quan torno cap a casa, però últimament només ho faig a l'hivern, quan la roba protegeix una mica. Aquesta és la part de baix, que amb la primavera s'ha omplert de les flors blanques i rosades de les estepes i dels espígols

A mitja pujada podem veure el monestir, que mira al mar i està ben arrecerat dels vents del nord

També Montgat, i el mar

Quan s'acaba el corriol, pujo uns metres  per la pista que va al cim del Mas Ram, des d'on baixo per un altre corriol fins la Font del Pop, que és als peus de Can Ruti i on és millor no agafar aigua per si encara segueixen les greus filtracions provinents de la clínica que hi va haver temps enrere. Els nens, aliens a totes aquestes cabòries, hi agafen capgrossos

 Després de passar per l'àrea de lleure de Can Ruti, m'encamino a la Font de l'Amigó, seguint el SL-C 192 que en aquest tram és un deliciós i ombrívol corriol que va pujant fins la font seguint el Torrent de l'Amigó. La font de l'Amigó és d'aigua fresca i bona, però des que van omplir de residus no massa coneguts la pedrera de la Vallensana procuro no beure'n, ja que queda just per sota de la pedrera.

Resignat, segueixo pel SL-C-192, que ara és ben assolellat i que va planejant en direcció al Seminari, paral·lel a la platja  i amb vistes de Badalona i Sant Adrià

 de Can Ruti, el megahospital que es va fer en temps de Franco 

i de la Cartoixa

 Deixo aquest corriol per anar al Seminari, on m'hi atanso després de seguir un tram del GR-92. Al Seminari sí que es pot beure aigua fresca, bona i amb garanties. Després de beure, segueixo cap a la Font de l'Alba, passant pel cementiri del còlera.

A la Font de l'Alba raja un fil d'aigua i no s´hi pot beure, però uns metres més avall hi ha una font pública d'aigua potable, no tan bona com la del Seminari, però que fa el seu fet. També hi ha taules amb bancs on es pot menjar o descansar una mica

Baixo per la passera del costat de la carretera fins al carrer de Can Gosch, que m'atansarà a l'ermita de l'Alegria, on hi torna a haver aigua potable

 De l'Alegria pujo per la pista del tallafocs, i la deixo per atansar-me a la pista de la carena entre Alella i Tiana. Un cop a la carena, al Coll de Vendrans, baixo fins al Torrent dels Grills i pujo a Can Gaietà i de Can Gaietà a l'Ajuntament. 

Aquest és el perfil de la ruta

 La ruta és al wikiloc