Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona.com de la Transmaresme
Poc ens podíem pensar dissabte de la setmana passada, quan resseguíem l'edició del 2011, que aquesta cursa d'ahir seria tan especial.
I és que dilluns vam saber que un dels nostres, en Gordi, no hi podria ser per un problema de salut. Això va fer que a la sortida hi fóssim tots, tant els que pensaven fer la ruta com els que no s'hi havien apuntat
Alguns ja es començaven a posar al davant
Al Klein ja l'havia vist molt fort en la sortida del Corredor i en les "Transmaresmes" prèvies que hem anat fent i ahir ho va confirmar amb un temps molt bo, una plata molt cara d'aconseguir
Anem arribant tots
I ens anem posant el segon dorsal
arriba en Monty
I també en Lluís
I signem la pancarta
De mica en mica han anat arribant els bikers disposats a fer la sortida, més de 600!
I el que tots sabíem que guanyaria amb un temps espectacular, el Roberto Heras, un crack, signa la pancarta
I els altres cracks comencen la cursa
I parlant de cracks, aquí en tenim un altre a qui cada dia admiro més. Tant és capaç de tirar-se per una trialera com de fer una ruta tan dura com la d'ahir amb un temps gairebé de plata, i això que el canvi li va donar molts maldecaps
Del Monty no en sabré res més, em va passar en un punt del començament però ja no el vaig veure més
Amb el Martín sí que vaig compartir un bon tram dels corriols d'abans d'arribar a Can Bruguera
De corriols no m'esperava trobar-ne tants, en la majoria no hi havia passat mai i em van agradar molt. Llàstima que també em vaig cansar i quan vaig veure que encara érem a Can Bruguera vaig pensar en donar mitja volta. Potser un altre dia ho hauria fet, però ahir no podia. Em faltava aigua, el canvi estava força trastocat, les cames em feien figa, veia les pujades immenses i m'anaven passant milions de ciclistes però vaig pensar que tot allò no era res i que passaria i, efectivament, va passar quan vaig poder omplir el bidó al segon avituallament.
Bevent una mica i menjant "pastissets Doraimon" em vaig refer i vaig acabar passant-m'ho molt bé en el "terreny Pino", el tram puja-baixa de Sant Martí. I la baixada també m'ho vaig passar d'allò més bé, fins i tot als rampots finals que ja estava esperant: va ser un encert haver fet el recorregut de l'any passat, almenys sabíem que havíem de guardar una mica de força pel final.
I a l'arribada em van explicar el que havia fet la Noe i les llàgrimes del Ramon i del Jesús amagades per les ulleres de sol i encara em vaig sentir millor i més orgullós de poder compartir aquesta afició amb vosaltres
Aquí tenim al Jordi, també plata, al Klein i al Martín, que va acabar com la setmana passada, demanant més quilòmetres, a la zona d'arribada de Santa Susanna, on hi havia molt menjar i beguda per tothom
En Jordi ahir va volar de valent i va fer molt bon temps
[
I en Ricard, tot i els problemes al genoll, va voler acabar per dedicar aquesta foto al Gordi
De l'itinerari només puc dir que va ser molt maco, més dur del que pensava però amb trams molt ben trobats i per on segurament no trigarem massa a tornar-hi. Dels avituallaments no en puc dir gaire, ja que no m'hi vaig aturar en no estar apuntat a la cursa: només vaig omplir el bidó al segon i l'aigua em va semblar de l'aixeta, tot i que em va anar molt bé. I també he de dir que estava tot tan ben marcat que no hi havia manera de perdre's, una molt bona feina prèvia que s'ha d'agrair.
En fi, tan bé em va semblar que m'han fet canviar d'opinió:
jo era dels que no s'apuntaven mai a cap cursa.
Així que l'any vinent espero fer-la amb el Gordi i amb tots vosaltres.
La ruta és al
wikiloc
1 comentari:
Bona crònica. L'any que ve la faig, que ja tinc cotxe escombra per que em torni a casa :-)
Publica un comentari a l'entrada