Per anar a Montserrat faig servir la "via clàssica de Bttbadalona", pujant al peu de Puig Castellar i baixant per la trialereta del darrere fins Montcada, on m'esperen uns quants quilòmetres de pista al lateral del riu Ripoll, que vaig fent amb tranquil·litat ja que el que vindrà serà molt llarg. Sembla mentida com ha canviat el riu en aquests anys, de ser un lloc mort on s'hi abocava tota mena de residus ha passat a tenir vida
Després d'una pujadeta intensa, arribo a Sant Julià d'Altura, on m'aturo a omplir d'aigua en la zona de lleure. Aquesta és la creu que hi ha a l'entrada
Per un caminet força emboscat en alguns trams i entre camps de cereals en altres moments, arribo a Matadepera i començo la pujada per l'antic abocador de les Roques Blanques, també recuperat per a la vida i des d'on es pot veure un bon panorama del Vallès, amb el Tibidabo al fons
A partir d'aquí ja veig Montserrat per primer cop
Aquí el camí és molt maco, hi ha trams corriolers difícils de passar i altres on s'ha de caminar una mica. No l' he fet mai en sentit contrari, però em sembla que també valdria molt la pena. Mai hi he trobat massa gent, fora d'algun biker, però avui trobo aquests escaladors i uns corredors que van fent per aquest corriol que queda per explorar un altre dia i que porta segurament a les Coves de les Foradades
La ruta em fa passar per la Casa Vella de l'Obac
Amb el Bisbe del Turó de la Mamella al costat
Baixo cap a les Fonts de Rellinars, que no ragen tant com altres cops i on trobo un grup de bikers que estan esmorzant de valent. Un d'ells em convida, jo li dic que no, que ja porto menjar; ell em replica que segur que no serà com el del seu grup... si sabés que només porto entrepans de Cacau Solidari segur que em dóna una de les plates de pernil que tenien allà.
A les Fonts s'hi arriba sense massa esforç, a partir d'aquí vénen unes pujades força dures que em porten al Camí Ral, que pel meu gust és un tram preciós, tot i que s'ha de caminar una mica en algun lloc
Passo per Sant Jaume de Vallhonesta
I després d'un puja-baixa pel Serrat dels Trons, faig cap a El Pont de Vilomara i Rocafort. Passo pel pont
i després de carregar vuit minuts a coll la BTT en un tram força costerut i on sempre que hi he passat hi ha fet molta calor, arribo al Pont Foradat, un lloc espectacular que a mi em fa una mica de por però per on hi he vist ciclar a alguns amics
Ja sóc molt a prop de Manresa, ciutat on vaig néixer, i que no conec gens, hi hauré de posar remei. Porto un track de tornada que havia enganxat amb el d'anada, però el que sobre el mapa era una distància petita, en realitat era un congost enorme, de manera que he de seguir endavant seguint la traça de la Badalona-Manresa
Com que hi ha indicadors del Camí de Sant Jaume, decideixo seguir-los per intentar enllaçar amb el meu trac. Primer passo per un corriol que promet molt
però després va cap a la carretera i puja per on havia baixat abans. El tram no és lleig, tot al contrari, però haver de desfer el camí en un dia on la sortida és tan llarga i no saber si enllaçaré amb el trac que porto em fa una mica d'angoixa.
En aquesta vida tots els mals acostumen a passar tard o d'hora, i finalment enllaço amb el trac que porto, però com que no m'acaba d'agradar per on em fa anar, en algun lloc el deixo per seguir el Camí de Sant Jaume, que està força ben indicat. Passo per l'ermita de Sant Jaume de Castellbell, indret solitari on aprofito per menjar una mica amb tranquil·litat
Al costat de Can Martorell, intentant seguir les marques del Camí de Sant Jaume, em perdo. Tinc la traça a la vora, intento arribar-hi però he de donar la volta; decideixo fer bondat i seguir exactament el camí que porto al GPS, no hi ha temps per improvisar.
Fa molt vent de cara, la ruta dona molta volta i no acabo d'arribar mai, penso que aquesta part de la ruta es podria millorar i fer-la més directa, sense haver de passar per un llarg tram de carretera. Tot això, és clar, dit des de la perspectiva d'un de fora que no coneix el terreny. Les vistes de Montserrat de d'aquesta banda em distreuen d'aquests mals pensaments
I de mica en mica, trampejant un mal al dit gros del peu que cada cop em molesta més, arribo al Santuari de Montserrat, aquest cop amb no massa gent. No m'entretinc massa, faig la foto
i baixo cap a Monistrol per pista. La carretera és més ràpida i potser
hauria estat una millor elecció, però ja que faig BTT, ho faig amb totes
les conseqüències
El trajecte de Monistrol a Tiana el podríem dividir en quatre parts, la primera fins Rellinars, força dura i un pèl avorrida ja que es passa per massa urbanitzacions, la segona molt dura ja que es puja per terreny pedregós fins la Casa Nova de l'Obac ja amb força quilòmetres a les cames, la tercera una llarga i divertida baixada fins Matadepera i la quarta la baixada per la llera del Ripoll.
Quan estic al costat de Sant Julià d'Altura veig que se'm farà de nit. Porto llanterna, però no llum al darrere i he d'accelerar ja que entre Sabadell i Barberà he de passar per un pont de la B-140, molt transitada. Afortunadament, hi arribo de dia encara i no hi ha perill, tot i que quan hi passo comprovo que el voral és més ample del que pensava.
Com que no porto llum, evito tornar per la Vallençana i ho faig per Sant Adrià i la platja. M'ho prenc amb tranquil·litat, no tinc gaires forces i pujo com puc, arribant a misses dites.
El track és al wikiloc
.
.jpg)
