Burriac per corriols (13-06-2011)

Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona l'endemà de fer la sortida:

Ahir no vaig poder sortir amb vosaltres, i avui ho he fet amb la idea d'anar al castell de Burriac, però amb la intenció d'investigar alguns dels corriols que anés trobant.
D'entrada, he pujat als 9 Pins per corriol, pràcticament tot ciclable però fent alguns peus als revolts. I al tallafocs que puja de l'ermita de l'Alegria també he hagut de caminar. Volia passar per corriol que baixa cap a la Trinxa (el corriol d'en Salva), però m'he equivocat i he anat a parar a la pista que puja de la pedrera de Santa Maria de Martorelles


Hi havia tanta humitat que estava xop. No se si ha estat per això, però el cas és que no he pogut tancar la màquina de fotografiar i me l'he hagut de posar a la motxilla, ja que no cabia a la funda en estar obert l'objectiu. Per això veureu que avui he fet molt poques fotos.
He anat baixant fins trobar un caminet que m'ha portat sense tocar asfalt fins la riera que porta a Can Girona, que està una mica trencada i no he pogut passar sense fer peu.
De Can Girona he pujat pel corriol de l'Scott, que segueix ben tapat i amb uns quants arbres que no deixen passar, fins la pista dels cirerers. He agafat la part de baix del corriol d'en Salva, per tornar enrere i baixar per la Trinxa fins el golf i Vallromanes. Sense aturar-me, he pujat pel corriol que puja pel darrera de la farmàcia, investigant algun dels corriols que trobava a la dreta i que han sortit "rana": no milloren res la ruta habitual.
Ja a la pista de la carena he anat en direcció a Can Gurguí, però he passat per un tallafocs que baixa cap Vallromanes. Després d'un tram de corriol molt tapat, he trobat la pista que puja de Vallromanes a Can Gurguí, però l'he deixada per agafar un corriol molt maco que m'ha portat més al nord, cap a Can Martí de Dalt, i d'allà he pujat per pista fins trobar l'enllaç del la trialera del Tobogan.

Però no he passat pel Tobogan: m'he desviat en aquell corriol que surt a l'esquerra i que moltes vegades hem dit que tenia bona pinta. No està malament del tot, però no supera el Tobogan, i s'acaba en la pista que puja al restaurant del costat de la Creu d'en Boquet, una mica més avall d'on l'enllacem quan venim del Tobogan.

He pujat al Dolmen i he anat per pista, amb algun trencant corrioler que he fet en sentit contrari (de baixada ha de ser molt maco, com l'he fet jo s'ha de caminar) en direcció al Castell. Allà he trobat a un nou bttbadaloní, en Jonatan, que no coneixia el camí i l'he acompanyat fins el castell.
He provat si funcionava la màquina de fotografiar i he vist que sí que anava, aquí tenim al Jonatan amb la seva Cube, molt maca, per cert:


I ja als peus del Castell, on ens hem separat


He baixat per la trialera del cementiri de Cabrera, on algú hi havia deixat aquest bolet


A Cabrera he agafat aigua i he menjat una mica, ja que em quedava
encara força camí per fer. Ja en marxa he fet la foto de l'església i del castell al fons mentre pujava en direcció a la Creu de Montcabrer


I aquí estic a la Creu


Amb el castell al fons


He baixat pel mateix corriol per on havia pujat i, entre flaires de carn i pollastre a la brasa de les torres de la urbanització Montcabrer, he baixat fins Cabrils. He pujat per la pista per fer la trialera del Cactus, que m'ha deixat a Vilassar de Dalt, on he pogut tornar a veure una mostra de la sapiència de l'espècie humana


No havia pujat mai a la pista carenera des de Vilassar, però ho he trobat a la primera. I quan pujava, m'ha aturat una parella d'argentins que pujaven en un Vespa:
-Por favor, ¿vamos bien para ir al Montseny?
-¿Al Montseny?
-Sí, sí al Montseny.
-Ufffff, os quedan uno 50 km, tendríais que bajar a la carretera para ir a Sant Celoni o a Santa Maria de Palautordera... Pero ¿queréis ir al pueblo del Montseny o al algún otro lugar: Santa Fe, el Turó de l'Home...?
-No, queremos ir al Montseny, a pasear en plena naturalesa.
-Es un poco tarde, quizás os iria mejor ir al castillo de Burriac, que es este que se ve aquí a la derecha.
-Pero hay mucha subida, ¿no? Y la moto se nos para cuando hay mucha pendiente.
-Sí, sí que hay bastante pendiente.....

I m'han deixat mentre seguien cap amunt. Més endavant els he trobat, la Vespa aparcada a l'ombra i ells caminant molt contents. No era el Montseny però no estava malament del tot.

Jo he seguit pujant i la pista m'ha portat a la Creu d'en Boquet, on he agafat el Vietnam, per evitar el sol que escalfava de valent. Quan he acabat el Vietnam, en comptes d'anar cap a l'esquerra per pujar al camí carener, he tirat a la dreta ja que no hi havia passat mai. Ha estat un error, doncs he hagut de pujar molt i passar per llocs molt trencats, on he hagut de caminar força i ja estava molt cansat. Finalment, després de molta estona, he pogut arribar a la pista de la carena, que ràpidament he deixat per fer una visita als extraterrestres


I dels extraterrestres he baixat per la trialera de l'Andrés (versió d'esquerres) i he anat a casa pel camí del Mig d'Alella, el que passa pel cementiri i la vinya.

Amb tanta pluja, els bolets han sortit com bolets. Aquí estan en aquesta soca d'un corriol que voreja Tiana


Tot i que només he fet 65.6 km, m'he cansat molt. No he parat de pujar, baixar, caminar, carretejar la bicicleta en molts moments, suar... em sembla que dormiré força pla, però molt content.

Podeu descarregar-vos el trac del wikiloc.