Aquesta cursa que fan any rere any els companys Trinxacadenes de Vallromanes és tan maca que la vam voler repetir el dissabte del pont de la Puríssima. I aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona:
Com diu en Surfer, quantes coses maques tenim al costat de casa!. No ens ho acabarem mai...
Sortida de les bones, amb corriols nets i relativament fàcils de fer sobre la bici, on es pot passar bé sense necessitat de saltar o caminar massa. Força dura, crec que més que per l'itinerari en sí pel ritme que van imprimir alguns des d'un bon començament, ritme que ens va costar força seguir a alguns i que vam acabar acusant al final.
Un bon grup de ciclistes, tot i el fred, ens vam trobar a la plaça amb la intenció de passar un bon matí de ciclisme. La sortida prometia i al final crec que ens va omplir a tots
La pujada al dipòsit va ser rapidíssima, jo no podia seguir el ritme dels del davant i em vaig haver d'aturar per treure'm roba i canviar-me els guants, estava ofegat. Més per esme que per altra cosa, vaig arribar a dalt de tot
La neu es veia abundant sobre algun dels cims als que pujarem aquest estiu, si Déu vol i, a més, ens entrenem una mica
L'abeurador de senglars s'ha gelat amb el fred d'aquests dies i en Silvester fa una mica de bici sobre gel. Només jo vaig ser el privilegiat que va poder veure el seu recital de patinatge. Em temo que, de seguir així, els del Walt Disney on Ice ens el prendran
De qui pot ser aquesta bici? Qui te el rècord d'avaries? Qui porta una mitjana de cinc avaries per quilòmetre?
I de qui és aquest ferrot vell? Quin
pajarero pot portar aquest
piano?
A Alella enllacem amb el recorregut que portàvem al track i el comencem a seguir. Passem per força corriols, nets i polits. Al darrere de tot això hi ha l'esforç anònim d'unes quantes persones que ens permet ser feliços a molts: gràcies.
El corriol s'obre i veiem la plana del Vallès i, al fons, Montserrat, el centre de la nostra petita i dissortada pàtria
El paisatge i els corriols bonics es contrapunten amb la duresa de les pujades, on ens hem d'esforçar de valent
El recorregut és molt distret i s'alternen les pujades per pista amb corriols puja-baixa que ens fan xalar a tots, fins i tot als que ni tenim massa tècnica pujant ni baixem massa bé. Després de saltar-nos un trencall en un d'aquests corriols, anem fins a la Roca d'en Toni, on ens aturem una mica per reposar i menjar
Aquí ens deixa en Silvesterbike, que se'n va a casa pel cactus. Nosaltres seguim la ruta i aquí estem al capdamunt de la pista que ens portarà fins Can Maymò
Ahir no tenia gaire bon dia amb la màquina de fotografiar i aquesta és l'única foto que va sortir del que havia de ser una ràfega de fotos de tots nosaltres
La rosada intensa de la nit encara tenyia les fulles de blanc, tot i que ja era força tard
Després de pujar i baixar, tornar a pujar i tornar a baixar, amb Can Maymó a la dreta i l'esquerra, i amb algunes passades d'en Xavi i d'en Pino per l'interior, per l'exterior, pel damunt, pel davall, pel darrere i pertot; passades que provocaran més d'un canvi de nick, arribem a Vallromanes on ens aturem uns segons per beure una mica. Alguns pràcticament no tenim temps ni per menjar. Ens acomiadem d'en Monty, que se'n va cap a casa pel riu, i pugem per la pista de la farmàcia, on podem comprovar que les baules ràpides són un gran invent quan es trenca la cadena d'en Pino. I fixeu-vos en el detall: la baula que li vam posar és d'or. I és que el nivell del Bttbadalona és molt alt
Ja de camí cap a la cirereta final, la trialera de l'Andrés, estem cansats però satisfets com es pot veure a les fotos
Després de passar pel Camí de Baix d'Alella, baixem fins la platja
A Badalona en Miki i jo ens separem de la resta, i seguim passeig avall. Al pont de Sant Andreu ens acomiadem, encara ens queda una mica. De fet a mi gairebé se'm fa de nit, però valia la pena per veure la posta de sol
Fins demà!
I és que l'endemà de penjar aquesta crònica al fòrum de Bttbadalona, el dia 6 de desembre, hi va haver una altra sortida, i de les bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada