Aquest és el vídeo que vaig fer per recordar-la
Per les pistes de Collserola (III) from Pere Brufau on Vimeo.
I aquesta és la crònica, on vaig intentar no repetir les fotos del vídeo i en vaig arreglar alguna que sortia fosca pel contrallum:
Com sempre, matinem una mica i a les 7 ja som al punt de partida i comencem a pedalar.
Arribem a la Plaça Karl Marx a l’hora convinguda, les 7:40, per trobar-nos amb els que sortien de Barcelona.
Després d’una estona d’espera i presentacions, comencem la pujada per Can Masdéu cap al Forat del Vent.
Estem a novembre, però fa un dia radiant i sembla que la temperatura ara una mica baixa, ja que és força d’hora, augmentarà força
Seguim pel camí habitual: “la mata-matxos” i la “rompe-chulos”, segons les anomena el Diesel, i una mica de carretera de les Aigües per atansar-nos a Vallvidrera. Aquí està en Juan, amb la Torre de Comunicacions d’en Foster a la seva esquerra
Després d’una estona de corriols, trialeres i pista, arribem a Sant Pere Màrtir, on ens aturem per agafar aigua. En Jose Luis em demana una foto, que no surt per culpa de la vegetació
Com sempre, ens ho passem pipa
Passem per aquest bonic corriol puja-baixa investigat la setmana passada pel nostre guia Lluís
Aquí el tenim, entre fonolls, controlant que cap ovella es perdi
Ara ciclem pel costat de Sant Bartomeu de la Quadra que és al terme de Molins de Rei i, més endavant, travessem la riera de Vallvidrera. Aquest és el salt d’aigua de la riera, salt que alguns, els que anaven al davant, es van passar ja que des de la pista per on vam anar queda molt amagat, gairebé no es veu.
Als que no som massa de muntanya ens fa una mica de por passar per aquí: una relliscada i cap avall
Els salts
Tresquem una mica, per no mullar-nos els peus i arribem a baix on ens fem la foto.
Després de la visita al salt, on hem de tornar a l’estiu, i de menjar una mica, ens ajuntem amb els que s'ho havien saltat al capdamunt d’una bona pujada, al Coll de l’Amigoret. La pujada és forteta i s’entén que els que ja hi eren no volguessin baixar per veure el salt d’aigua.
Quan arribem a dalt de tot de la pujada, ens trobem al Surfer i al Toni Albà fent meditació
Un petit reagrupament abans d’arribar a La Floresta, on ja es comença a notar la calor i el cansament comença a aparèixer
En Lluís m’explica que l’any passat aquest tram de La Floresta-Les Planes va ser diferent i que enguany provaríem una variant “Chusada total”. La variant surt molt bé, amb un corriolet molt maco i net que aquí estem acabant
Una última pujada, a la urbanització de Les Planes
Ens aturem a la Font de la Vista Rica, on en Roby, en Bisonte, en Gordi i en Martin ens deixen ja que se'ls cova l'arròs, i nosaltres mengem una mica. Prepareu-vos per la foto, en Dojavi menja!:
Seguim endavant passant pel costat de Sant Medir i de la seva riera i al Pi d’en Xandri ens fem una foto de grup que surt tan fosca que l'he de blanquejar una mica. Potser m'he passat i tot
Després de deixar els terrenys de la Torre Negra, que ara semblen protegits de l’especulació, entrem en un bonic corriol que ens deixa a una pista amb tobogans per on anem, a tot drap, fins l’àrea de lleure de Can Coll. Ens aturem una mica per arreglar diversos desperfectes en una cadena que només té 60.000 km i que, després de passar per les mans d’en Jose Luis queda com a nova, llesta per fer-ne 60.000 més.
De Can Coll pugem cap al Forat del Vent, passant pel costat de Sant Iscle de les Feixes i la Serra de la Ventosa, el camí habitual dels últims dies. Allà ens fem una nova foto de grup:
I baixem per la trialera pedregosa (d’on han sortit tantes pedres?) cap a la Plaça Karl Marx. Els supervivents del grup enfilem al pont de Santa Coloma, on m’acomiado de tothom ja que vaig a Tiana. Mentre torno a casa se’m fa gairebé de nit i vaig cantant la cançó “Bona nit”
I així quedo quan arribo a casa i em trec el casc. Com diu la meva filla Núria, si m'hi presento podré guanyar el concurs de Pelo Pantén
Gràcies, Lluís.
Espero la tercera edició.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada