El diumenge 13 de juny vaig tenir la sort de poder acompanyar alguns dels amics de Bttmania pel Cabrerès. Vam sortir de Torelló i ben aviat ens vam endinsar en corriols preciosos, fàcils de fer i plens de tots els verds, amb els torrents i rius curulls d’aigua.
Bttmania Torelló-Rupit-Torelló from Pere Brufau on Vimeo.
Aquí estem travessant el riu Ges, que baixava ben ample
Després de travessar-lo, passem paral•lels al riu una bona estona atansant-nos a Sant Pere de Torelló, per tornar-lo a passar quan ens encaminem als Graons del Rei
En els pocs trams que no eren de corriol l’ olor dels timons ens acompanyava i ens feia passar millor les pujades que anàvem trobant
Aquests petits trams s’acabaven ràpidament i ben aviat tornàvem als corriols. Tinc poques fotos, ja que hi havia poca llum i moltes han quedat borroses, però n’hi havia per fer-ne a cada punt i moment ja que el trajecte s’ho val
Els comentaris de joia pel que anàvem fent s’anaven repetint, ja que tots ens ho estàvem passant d’allò més bé. I aquí tenim el culpable de la sortida, en Jordi, en un altre corriol
I en chus, en una de les poques fotos de corriol aprofitables, fruint del mateix tram
Tornem a una de les poques clarianes del trajecte
Però ben aviat entrem en nous corriols
A la Serra del Feu, camí de Santa Maria de Corcó, en Dan punxa. Abans, però, l’havien punxat les ortigues
En Jorditj, amb la seva Scott Spark, un pes ploma
Diuen que val més manya que força, i aquí en tenim la prova: amb una goma elàstica i una branqueta enganxa el pulsòmetre al seu suport
I ja arribem a l’Esquirol-Santa Maria de Corcó, travessant un dels seus ponts medievals
Decidim que esmorzarem a Cantonigròs, on pugem per una bonica pista, força pedregosa, que primer passa ben ombrívola pel costat de la Riera de les Gorges i després s’enfila entre lloses de pedra
A Cantonigròs ens entaulem per esmorzar d’allò més bé
Quan acabem la sobretaula veiem que plou força, però afortunadament no dura gaire, surt tímidament el sol i seguim la marxa
Passem pel costat del Torrent de Balà, travessant-lo algun cop, per una pista també molt bonica i amb algunes pedres que, tot i estar molles, no ens donen cap ensurt.
Deixem aquesta pista per agafar-ne una altra més ampla que ens porta al costat del Puig Urri, on tenim temps de fer broma i agafar un 4x4
Des que hem sortit de Cantonigròs que trona amb força i s’escapen algunes gotes, poques però per arribar-nos a mullar. Estem de sort, ja que passem per llocs on el xàfec ha estat important
Arribem a Tavertet, per on passem pels defores, i ens trobem amb els seus Cingles, amb el Pantà de Sau-Susqueda al fons
Mentre fem fotos i mirem el paisatge entre els trons, trons que no ens deixaran pràcticament en el que ens queda de viatge, veiem com està descarregant a les Guilleries
Nosaltres seguim amb tranquil•litat, admirant el paisatge
Des d’aquí ja es veu Rupit, que serà el nostre proper punt d’avituallament.
Per anar-hi deixem el GR-92 que estem seguint per la cinglera i donem una mica de volta per una pista ombrívola, cimentada en algun tram de baixada, i que travessa algun cop un dels torrents que fan cap a la Riera de Rupit
La riera baixa força plena després de tantes pluges
Després d’una aturada per menjar una mica, reprenem la marxa amb les cases a la nostra esquerra
Tornem a veure les cingleres entre trons i núvols que amenacen pluja
Passarem per la pista de l’esquerra
i arribarem al Salt de Sallent amb l’aigua que vèiem uns moments abans a la Riera de Rupit
Potser algun dia passarem per aquestes esses que pugen o baixen del fons de la riera
Després d’una bona estona contemplant els cingles ens endinsem en una pista obaga que ens porta torrent del Gravet amunt, per arribar a un petit tram de carretera a l’alçada de La Devesa, on surt tímidament el sol, tot i que la tronada segueix sent intensa
La pluja és on anirem ben aviat
A la Serra de Mateus, on passem per tres colls, el de Pruït, el de Pixanúvies i el de Saiols la pluja ja s’ha acabat, tot i que el paisatge és espectacularment irlandès
amb unes bones vaques que, indiferents al nostre pas, fan la seva via
Les bicicletes han quedat força enfangades
Nosaltres seguim amb la nostra marxa, ben protegits de l’aigua i de la mica de fred que fa
Baixant del Serrat de la Rierola arribem a Sant Andreu de la Vola
Fem un petit tram de carretera que ens ha de portar a Sant Pere de Torelló, però ens equivoquem i agafem el camí que havíem fet al matí
Desfem el camí i baixem fins a Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló, on deixem la carretera per tornar a Torelló quan ja fosqueja
I això vol ser un petit resum d’un gran dia de BTT. Potser dient que a tots ens han quedat quedat moltes ganes de tornar-hi no caldrà afegir-hi gran cosa més.
2 comentaris:
Pere, veu seguir el track de la Tracks del Diable, no? sinó molts dels camins són els mateixos, és preciós!
Em sembla que sí.
En Jorditj és el que ens va fer de guia, no sé d'on va treure el track.
Ens va agradar molt a tots. Espero que hi tornem aviat per fer la segona part.
Publica un comentari a l'entrada