diumenge, 30 d’agost del 2009

Sant Jeroni-Ermites-Vigia C

Btt en família






Aprofitant que fa bon temps i que ja es pot respirar sense suar, avui hem anat a fer una petita excursió per la part de dalt de Badalona i de Santa Coloma.

Hem pujat per Canyet i ara estem a Sant Jeroni. L'Oriol diu que té son, que està cansat, que té torticoli i que fa calor, però fa bona cara, com sempre. De tota manera, una mica de torticoli sí que deu tenir, ja que no pot girar-se gaire



La Margarida s'ho està passant bé, de moment no li fa mal res



Aquí tenim a l'Oriol radiant. Resulta que acaba de guanyar una aposta, que consistia en pujar el tram a partir de la torre elèctrica. S'ha preparat bé i, després de dos intents, ho ha aconseguit. I així s'ha quedat, pensant en com de ple quedaria el seu porquet-guardiola



De l'ermita de Sant Climent hem anat al poblat ibèric i d'allí hem baixat cap al Vigia C, on a l'ombra fins i tot i hi feia fresca... ja tocava.
Del Vigia hem anat fins passat el dipòsit que hi ha a Can Franquesa, per poder veure millor el panorama del riu i del formiguer que s'estén a baix, amb els dipòsits de la Damm al fons mig buits després de les calorades que hem passat



Ja de tornada, ens aturem a la Plaça dels Llops, on el nostre fillet es menja un pastisset casolà de cabell d'àngel digne dels propietaris dels cabells. El que s'ha de fer per fer-lo pedalar: primer injecció monetària, després suborn culinari



Ja amb la panxa fora de perill ens arribem a la segona ermita, la de Sant Onofre







I ja només ens queda baixar fins a la Hípica, on una mica abans he trobat aquestes flors que en Btv m'ajudarà a classificar i que fan una olor que m'encanta, podríem dir que és la primera de la tardor



Ja a Canyet m'he aturat per fer la foto d'aquest peculiar órreo gallec traslladat a Badalona



De Canyet hem pujat per la vorera del lateral de la B-20 i hem arribat a casa ben contents després de fer 22 km i 400 m de desnivell.

divendres, 28 d’agost del 2009

Memorial German Jover Pitarch

Btt


Dissabte vam anar a Cambrils, convocats des del fòrum de btttarragona.com, per recordar el nostre amic German que va morir al damunt de la bicicleta el passat 21 de febrer, i aquesta és la crònica que en va sortir


A vegades una cosa que no hauria d'haver passat es transforma en una cosa bonica gràcies a l'esforç d'uns quants que saben treure de tots nosaltres el millor que portem. Això és el que va passar el dissabte, en la Primera Pedalada de l'Amistat, Memorial German Jover Pitarch

Aquestes són algunes de les moltes fotos que vam fer la Margarida i jo. Com que érem molts, potser en penjaré massa; espero m'ho sabeu disculpar. I si n'hi ha de semblants a les pujades pel Mario, Pep i Tonet, també.

Foto de família



A punt de marxa



Pujant cap al Parc Samà





Amics retrobats



Petita portalada



Ja som gairebé a Montroig



Ja es veu l'ermita



Més amics. Aquest s'ha aprimat tant que gairebé no el coneixia



Aquest s'ha arrodonit una miqueta, i això que encara no havia passat per l'avituallament... i pel dinar. Moltes gràcies, família!.



Mentre anem pujant, la Teresa, la Dolors i la Margarida comencen a preparar les taules de l'avituallament











Quan arriben els primers ciclistes, ja està tot a punt. Ja els tenim aquí















La pujada a l'ermita és forta però curta, afortunadament







Poker de btttarragonins, alguns a punt de desenfundar. S'havia de vigilar bé el menjar



Dos més. Surten com bolets a la tardor després de la pluja



Aquest és nou; no el conec de res. Em van dir que només havia vingut per la llimonada



Me'n deixava quatre més



Com sempre, l'avituallament va ser de primera: coca de ceba, coca del iogur, pa amb pernil, síndria... i molta amabilitat







En German



Més btttarragonins



Aquesta noia va pujar (i baixar) com els àngels



L'ermita des de l'explanada





En Sisco Planxis, com que s'enyorava de les caminades al Montblanc, em va fer de guia i em va portar a dalt de l'ermita





Des d'allà dalt es veu tota la plana





També la muntanya



A l'altra banda i ha unes petites formigues de colors



Ja baixem



Les marques de l'aigua ens parlen del passat



La creu





Fins i tot hi ha un restaurant





La mare de Déu de la Roca





En Sisco m'explica que hi ha dues fonts, de cisterna





Ja tornem a ser a sota de l'ermita



A l'altra banda tenim el mirador



Foto de família 2



Detalls de la família







Agafem els nostres ferros -i algun plàstic- i comencem a baixar



Petita aturada per ajuntar-nos. Comença a fer calor i busquem l'ombra



En Tonet té un ensurt amb el quadre, però segueix fins a Cambrils. Espero t'ho hagin arreglat, Tonet



Ja hem passat pel Parc Samà











Us ho deia: baixa rapidíssima



I el pare està content, com no podia ser d'altra manera







Una altra avaria: un canvi trencat. Sort que teníem dos bons cirurgians, en Lefox i en Sisco





L'infermer Pep va col·laborar una mica



Ja som a Cambrils, on ens esperen amb neules de xocolata i aigua fresca i bon humor fins al final



Comiats







I en German, que s'ho mira content des del cel