Repetició de la Prehistòrica amb Bttmania

Btt



Diumenge passat ens vam reunir setze bttmaníacs per repetir la Prehistòrica. Estava una mica cansat després de la sortida del dissabte, però com que la ruta i la companyia s'ho mereixien no hi podia faltar.

Aquesta és una mica de crònica de la sortida:
Al punt de sortida, mentre es fa l'hora, intento arreglar el fre del davant, que, com sempre últimament, m'està donant problemes. Sort que en Ferran em dóna un cop de mà, si no encara estaria allà barallant-m'hi. Amb l'ajuda d'en Ferran la roda ja gira, tot i fregar encara amb les pastilles, i puc fer la sortida



La ruta passa primer pel costat d'uns camps



però aviat s'enfila de valent cap a la Serralada




En Chippie pateix una mica amb la seva Giant de 15 kg, però és el peatge que paga gustosament per poder baixar pels corriols



Després d'algun tram de pista alternat amb corriols força bonics, pugem fins al Dolmen, on en Diesel ens fa la foto de grup


Del Dolmen baixem per la coneguda trialera de l'Oreneta que, com sempre, faig a peu en el tram complicat.

En una cruïlla de camins ens aturem per menjar un entrepà i en Chus i l'Andreu comencen a fer de les seves


A partir d'aquí ja no conec tant el terreny i els corriols es fan més bonics que a la primera part del recorregut. També passem per algun tram que ja havíem fet a la "Corriols de Cabrils", tot i que sempre d'una manera més suau. Trobem també una mica de fang, però la temperatura és ideal i em permet anar per primer cop aquest any amb màniga curta.

L'arribada a La Roca es fa per una pista no massa maca, que desmereix una mica la sortida, però em comenten que això és típic de cada una de les edicions d'aquesta cursa.

Trans-Garraf: El Prat-Vilanova

Btt
La tria de la cançó aquest cop és fàcil: Hoquei sobre pedres, de Quimi Portet. Només hi ha un petit problema: de moment no la tinc. Quan la tingui, la poso.
Ja la tinc:



(Foto feta pel Linneo)


Dissabte passat en David, Jaume i companyia ens van convidar a fer una ruta pel Garraf. La sortida era a l'estació de Renfe del Prat del Llobregat i s'acabava a l'estació de Vilanova, després de passar per molts corriols, molt fang i moltíssimes pedres.

A mi la sortida em va anar una mica gran, ja que no sóc massa de trialera, però com que vaig arribar sencer a Vilanova només puc dir que de tot s'aprèn.


Aquí poso alguna foto de la sortida:

Preparant-nos per sortir a l'estació de RENFE (Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados) del Prat:



Som un bon grupet, 18:



Pugem per pista fins la carretera de Begues, on ens aturem un moment



En Linneo abans d'omplir el dipòsit



En Norbert ja ho ha fet



L'Aitor ho està fent. Sembla que la benzina és força bona



El pilot als carrers de Begues



Ens aturem per esmorzar a Oleseta i en Linneo es mira les "bèsties del Prat"



No hi ha manera de treure's el fang de la sabata, s'enganxa més que el Pegamento Imedio



En Pepe com sempre: dissabte pujant i baixant com si res pels llocs més complicats i diumenge fent uns altres 70 km "para charlar con los amigos"



En Carlos pujant molt i patint a les baixades, però passant per llocs ben complicats



No se l'hi ha escapat cap pedra: totes han acabat trencades sota les seves rodes



En Lluís quan encara estava "up"



En Jaume i en Carles, arribant al capdamunt del pujadot



Tantes pedres han afectat una mica el carboni d'en Raúl, massa fi per aquest terreny



Som al cim de la Roca del Papiol, a 360 metres





I ara estem en un bonic corriol 100% ciclable, on ens hem d'ajudar amb una baga feta amb una cinta per poder baixar



La colla del Prat no només salta, a l'hora de pujar pugen com el qui més. Aquí estem al castell d'Olèrdola



Ara som al Puig de l'Àliga, on bufa tant el vent que alguns anem a parar al marge del camí. Montserrat, de moment, aguanta



El grup, prenent els vents abans de baixar




En aquesta baixada hi ha molta pedra:

(Foto feta pel Linneo)


(Foto feta pel Linneo)

Jo no havia vist mai tantes pedres juntes. Mentre camino penso que potser d'aquí a uns 300 milions d'anys l'erosió les haurà convertit en fi sauló i ja hi podrem ciclar tranquil·lament, però ara...


Passat el tram més pedregós i sec entrem en una zona pedregosa, però no tant, i humida on en Silvester s'enrampa de tot arreu i cau ben tou



Passada aquesta riera, amb en Lluís patint una mica, baixem ben ràpid per pista fins a Vilanova, on agafem el tren per anar al Prat on ens afartem ben afartats, amb una mini tassa de xocolata i un fartó (sí, un) per cada u


I aquest és el mapa de la sortida

Volta al Cadí-Pedraforca

El dia 19 de juliol de l’any passat vaig tenir l’oportunitat de repetir la Volta al Cadí –Pedraforca, que ja havia fet anteriorment l'any 1997 amb Btttarragona.

En aquell moment vam seguir la ruta que el company José francisco Carbajo havia fet i penjat en el seu web www.bttysenderismo.com; l’any passat vam fer una petita modificació, que encara va fer-la més bonica i dura: en comptes de pujar per la pista que va de Saldes al Coll del Collell passant pel costat del refugi Lluís Estasen, ho vam fer pel camí que passa per la Mare de Déu del Gresolet i que al Coll de la Balma enllaça amb la pista que puja de Bagà, la qual cosa ens va permetre veure paisatges com aquest



El dia abans m’havia llevat a les 5 del matí per fer la Tiana-Tordera però no em va fer gens de mandra tornar-m’hi a llevar ja que aquesta Volta al Cadí –Pedraforca és una de les sortides que s’ho valen.

I aquesta és la crònica que vaig escriure:

Després d’una bona estona de viatge, aquí estem ja a punt de sortir. El dia es presenta molt bé, amb una temperatura molt agradable



Comencem a pujar cap a la Mare de déu del Gresolet. La pujada és una mica llarga, però sense rampes massa pronunciades, la pista està en molt bon estat i fins i tot hi ha trams amb ciment



En Lluís ha vingut de Tarragona, com en Sisco, la Bea i l’Anscari



A la font del Gresolet intentem reparar el fre de l’Anscari, amb no massa èxit



En Chus amb la seva Ibys

i mirant com en Siscu li arregla la punxada



M’agrada molt sortir amb Bttmania, ja que hi ha temps per tot: per fer btt, per riure, per menjar bé... i per aturar-nos per fotografiar i admirar el paisatge



Això és el que veiem: el Pedraforca il•luminat pel Sol del matí . Veiem la pista que el creua, amb el mirador del Gresolet, i que vam seguir l’any 1997 amb Btttarragona



Encara hi havia aigua a la font de la Jaça. Uns mesos després, quan hi vaig passar en la pujada al Comabona amb Bttbadalona, ja no rajava. Són les coses del canvi climàtic. En Siscu, que tornava de fer la travessa als Alps, em va explicar que les vaques l’anaven a llepar en busca de la sal de la seva suor



La Bea i el Lluís es miren el torero improvisat



I també el paisatge espectacular que es veu en aquest punt de la ruta



Encara hem de pujar una mica més, fins al Coll de Torn



Després d’aquesta pujada trobem un tram de pla-baixada fins al Coll de les Bassotes. Val la pena aturar-se per veure d’on venim



Aquest tram és, pel meu gust, la part més maca de la sortida. No tinc totes les fotos que voldria, ja que vaig tenir un problema a la màquina de fotografiar, però el record si que el tinc i això em permet aconsellar-vos que hi aneu i ho veieu personalment.
Del Coll del Collell baixem per la Vall de Cerneres, un tram que recordava molt pedregós i que segurament hauran arreglat ja que estava força bé. Trobem molts excursionistes, ja que es feia una sortida que acabava a Gósol passant pel senderó pel qual vam ciclar el dia del Comabona.

Després de deixar enrere Josa i els problemes de la màquina de fotografiar, pugem un altre cop per anar al Coll de Jovell, el segon port especial de la sortida



on en Trevi i en Chus fan estiraments



en un prat entre les muntanyes



Passem per Cornellana, la seu dels Falcons de Sabadell, i ens quedem a dinar al Molí de Fórnols, on no ens tracten massa bé i ens costarà de tornar. Ho sento, però ni van ser amables ni ens van donar de menjar com cal tot i que la Bea s’havia preocupat molt de reservar menú ciclista. Tot i això, en Chus pot fer de les seves



i en Trevi acaba gairebé el tub de Radio Salil per fer-li un massatge



Després del dinar ens toca la pujada al Coll de Port, força pedregosa i llarga, però que aquest cop és més fàcil de fer que al 1997 amb Btttarragona, on vam haver de suportar una calor intenssíssima de 37ºC.
En un petit descans hi tenim als bttmaniacs i al Joan Cargol, a qui vaig tenir la sort de conèixer en aquesta sortida



I ja som al Coll de Port on ens aturem per refrescar-nos i menjar una mica. Aquí tenim en Chus arribant-hi després de la llarga pujada i en Joan, que està fortíssim fent fotos de les muntanyes i la vall de Tuixent





En aquest restaurant ens tracten molt bé, tot i que generem poc negoci i embrutem molt; en properes sortides ho tindrem en compte i les planificarem amb aturada aquí per dinar
Un cop refrescats, seguim amb la ruta. Encara ens queda una altra pujada, la del Coll de Mola. Les cames ja comencen a notar la fatiga de tants quilòmetres i metres de desnivell acumulat i el mal d'esquena d'en Chus va empitjorant i fem un petit descans





Seguim pujant i pocs quilòmetres més endavant arribem al Coll, on podem veure la vall de Gósol i el Pedraforca a l'esquerra. Llàstima de les torres elèctriques, que espatllen el preciós panorama que se'ns obre de sobte en arribar a la fi de la pujada



I ara ja només queda baixar. Es pot fer per pista o bé pel GR, que va tallant pel dret els revolts de la pista i és força complicat en algun tram tenint en compte que les forces ja no estan com al començament de la sortida. En un d'aquests trams passem pel costat de l'església de Santa Margarida



Baixem una mica més i passem per Gósol per agafar la carretera cap a Saldes. Aquí la Bea encara no en té prou i aprofita per passar per un camí paral•lel a la carretera



I ja només ens queda arribar al cotxe després d'una sortida que repetiré, si Déu vol, més d'una vegada



Aquest és el perfil: