Vallromanes i tornada pel Tanatori (27-10-2012)

BTT

Fa uns anys vam anar molts dies seguits al Corredor, aquest 2012 i el 2013 ha estat l'any de Vallromanes. Uns dies després d'haver-hi anat a peu, els companys de Bttbadalona i de Bttmania  s'hi deixen portar, passant més o menys pel mateix itinerari que vaig fer a peu.  I si és menys és perquè alguns no estan bé físicament i no van poder aguantar les pujades, que no són res de l'altre món però que hi són, i vam haver de retallar una mica.
Aquesta és la crònica que vaig posar a Bttbadalona.com:

Finalment vam anar a Vallromanes. Els de la sortida, al costat de la Clínica del Carme i d'esquerra a dreta: Chus, Roby, Víctor, Ariodante, Guillermo, Silvesterbike, Primo i Domingo

Sava nova a Bttbadalona, baixa la mitjana d'edat de 99 a 30 anys. Són  Pablo (Ariodante) i Victor

Pujant a la Vallensana, cauen unes gotes i surt l'Arc de Sant Martí

Després de passar pel corriol de l'esquerra, pugem al dipòsit.

Fem la foto de rigor al coll. Ens la fa en Jose, que s'ha fet mal al canell i ha pujat caminant. Que et recuperis aviat

En Silvester, que ha perdut la juguesca, paga la penyora: una cirereta de pastor


Pugem al Vigia B, per fer el corriol D, D, E. A l'entrada, en Victor trenca la patilla del canvi. Com que no en tenim de recanvi, se'n torna cap a casa. Sort que fa baixada

En Chus baixant pel corriol (Esquerra, Esquerra). Estava molt bé, una mica humit i amb molts bolets a banda i banda

En Roby ens deixa al Seminari

Pugem al Vigia A per la vinya. Passar les pedres, humides, ens costa a alguns. Aquest és el Primo, al tram final

Al Vigia, nova foto de grup

Passem pel corriolet que porta al dolmen de Castellruf,  Guillermo i Domingo passen pel bassal, l'aigua els arriba ben amunt. Ens aturem per veure el dolmen

Baixem pel corriolet que surt a l'esquerra de la pista que va a la font de la Mercè

Enllacem amb el caminet que puja a Can Girona

Els trialers veuen unes pedres i, és clar, no poden deixar-les de banda

Domingo, un dissabte d'octubre 

Pugem a Can Corbera per la pista de les vinyes i els cirerers

Baixem pel corriol de la Trinxa fins Vallromanes, pugem per pista al GR-92 i baixem pel corriol de l'Andrés, variant dreta, fins Alella, on gairebé perdem al Pablo-Ariodante. Afortunadament no passa d'un ensurt i podem acabar la sortida tots junts, anant per la platja, que estava preciosa

A Montgat alguns es tornen nens


Allà ens trobem al Pino i la Mireia, que estan fent una cursa pel passeig

Pugem cap a Bufalà i tornem al punt de partida pel lateral de la B-20. 

Bé, a mi encara em quedava una mica: vaig pujar pel Tanatori i vaig baixar cap a casa per la Cartoixa i Can Sent-Romà.

Tiana-Vallromanes-Tiana per corriols (21-10-2012)

Caminada

Aquesta és una de les últimes sortides que m'han agradat més. L'he fet molts cops, tant en Btt com a peu, i sempre que la repeteixo em quedo millor de com estava abans de fer-la. Si la muntanya sempre ens carrega d'ànims i bona energia, aquest recorregut ho fa especialemnt.

El primer cop que vaig fer una sortida similar vaig sortir de casa només amb les claus. No portava la motxilla un pèl pesada que porto sempre, ni vaig agafar aigua ni menjar. Feia molta calor, sort en vaig tenir de la Font de la Mercè, d'una vinya abandonada pujant a Can Girona, on vaig trobar uns cabrerets d'un raïm espectacularment dolç,  i d'una altra vinya a prop d'Alella, aquesta conreada, on no vaig poder resistir i vaig agafar un raïm també boníssim. Ja sé que per un raïm no passa res, però si tots els que passem per allà ho féssim, de què viuria el pagès? Pensant això, però també intentant-me justificar ja que si no ho feia no sé si hauria arribat a Alella, em vaig passar bona part de la resta del trajecte.   

 

Aquest cop sí que anava preparat, amb aigua i dos entrepans de xocolata;  vaig sortir de l'ajuntament de Tiana i vaig encaminar-me pel dipòsit nou cap a Can Sent Romà, on vaig començar a trotar. Després de veure al Macaret, vaig pujar a la Cartoixa pel corriolet ombrívol habitual. Sempre amunt, vaig passar per sota de la Cartoixa, el Cementiri del Còlera i els  9 Pins. Allà, per les esses de la Vinya, vaig pujar al Turó d'en Galzeran, el punt més alt de la sortida des d'on vaig baixar fins al Dolmen de Castellruf.

El ruquet Macaret, sempre curiós

La font queda a la dreta del corriol de can Sent Romà, baixant unes escales. L'aigua no és potable

Els xiprers a l'entrada de la Cartoixa de l'Alegria

La làpida del cementiri del còlera

El Vigia Alfa, al Turó d'en Galzeran

El Dolmen de Castellruf, vist pel darrere

 Fins aquí la sortida és maca, a partir d'aquí  encara millora, ja que es passa pels corriols de la  Mercè (on un dia vaig  resar: Déu meu, que no s'acabi mai! i ara sempre hi penso quan hi passo) i de Can Girona, que són preciosos sempre, però aquell dia encara més, després d'unes pluges que els havien deixat al punt. Semblava que caminés sobre cotó, amb aquell tou de fulles humides als peus i l'olor que queda després de la pluja. Ja fa dies que vaig fer aquesta sortida, però el record encara el tinc, i és que hi ha sensacions que no s'obliden.

 Un cop a Can Girona, vaig pujar una mica per la pista del balcó del Vallès, intentant agafar el corriol  de la Tinxaprehicabri, però en vaig veure un que surt de més avall  -i que vaig poder comprovar que és més maco- i hi vaig tirar. Va una bona estona més o menys paral·lel a la pista que surt de Can Girona fins que hi  baixa de sobte, just en el punt on surt el corriol de l’Scott, que vaig seguir ja que sabia que em portaria al de la Trinxaprehicabri després de pujar una mica. El que no sabia és com estava, amb les nevades i la ventada de fa uns anys havia quedat molt tapat i feia molt temps que no hi passava. Vaig veure que està força bé  ja que alguns dels arbres, ara secs, s'han pogut anant apartant. 

Aquest corriol puja molt, vaig haver de caminar una mica fins que vaig enllaçar amb el de la Trinxaprehicabri, que vaig seguir direcció Can Corbera. Allà vaig trobar una d’aquelles bosses que es fan servir en les curses d’orientació (després en veuria tres més), també vaig trobar quatre corredors que anaven en parelles de dos; els dos primers no van ni contestar  la meva salutació, els altres eren molt agradables i fins i tot els vaig poder ajudar, cosa que els primers, que anaven molt sobrats, segurament no necessitaven.

No vaig anar a Can Corbera, vaig tirar cap a la Font de Can Gurri, aprofitant aquest tram per menjar una mica de xocolata i descansar mentre caminava.  La font estava com encara està ara: impracticable, amb un toll d'aigua bruta i no s'hi podia beure. Vista la font, vaig pujar cap al corriol d’en Salva, que vaig agafar i enllaçar amb el de la Trinxacadenes, que em va portar a Vallromanes.

El camp de golf de Vallromanes

L'església de Vallromanes

El dia va ser molt humit i força calorós, mentre menjava una mica assegut a la plaça de l'església va sortir el sol i es va posar a ploure a l’hora. Quan pujava pel corriol de Can Cirera plovia força, però ho vaig agrair, em va refrescar una mica. Vaig fer tota la pujada corrent, veure que cada cop estic millor em va  animar molt. 

 El corriol de Can Cirera puja fins al GR-92, allà vaig fer uns metres per agafar-ne un altre molt llarg i divertit que em va deixar a les escoles d'Alella. Per tornar a casa vaig passar pel Camí de Baix d'Alella, que travessant la Urbanització La Virreina i  Can Roca, em va  portar a les escales de l'antic escorxador i pel carrer Vistalegre vaig arribar a l'Ajuntament, el punt de partida i final d'aquesta sortida..

Nota: les fotos són de sortides d'altres dies, les d'aquest dia s'han perdut.

La ruta és al wikiloc

Powered by Wikiloc

Tiana-Castell de Sant Miquel-Poblat de la Malesa (14-10-2012)

Caminada

Volia fer una sortida que tingués uns quaranta quilòmetres, amb algun corriol i amb una mica de desnivell.  No tenia molt clar per on passaria, la sortida es va anar fent sobre la marxa,  improvisant. Primer em vaig trobar amb milions de caçadors,  ja que s’obria la veda i tots estaven delerosos de matar. Els trets es sentien a la dreta del Torrent dels Grills, semblava  una pel·lícula de guerra. Es veu que s’havien concentrat a peu de cotxe,  i tots volien trobar la caça allà mateix, sense caminar. Com que hi havia tant soroll, vaig trencar pel corriolet mig perdut que puja  a mà esquerra del torrent, amb la vana esperança d’allunyar-me de la barbàrie.  Allò encara va ser pitjor, un dels Homo sapiens  amb escopeta  em va venir a dir que ells pagaven i jo no i que si no els volia trobar que no sortís en diumenge; un altre  que si no volava no em calia patir per rebre cap perdigonada.  I sort  que jo procurava no posar-los mala cara, no sé si es que se’m veia el que pensava per dins... Passat aquest mal tràngol, vaig pujar als Nou Pins  pel senderó carener entre Tiana i Alella, i dels Nou Pins vaig passar al Turó d’en Galzeran per la vinya.

L'Alegria, pujant pel corriolet del Torrent dels Grills

El Coll de Vendrans i la vinya

Can Fàbregas, l'Alegria i l'església de Sant Cebrià en línia recta

Les restes del foc de fa gairebé 19 anys

La vinya del Turó d'en Galzeran, ensangonada per la tardor

Fugint  algun cop de les pistes i corriols coneguts, vaig  fer cap a la  Font de Can Gurri  i, com que era a la vora, vaig pujar amunt per passar pel Corriol d’en Salva.  Sempre que fem aquest corriol en Btt en un creuament que hi haa tirem avall i anem cap a Vallromanes però aquest dia volia improvisar i vaig tirar recte amunt. A part de conèixer un nou corriol, no em va sortir bé del tot ja que vaig anar a parar just on havia agafat el Corriol d'en Salva.  Per no desfer el camí, vaig seguir pista amunt , passant pel Dolmen de Can Gurri 

Santa Maria de Martorelles

El Dolmen de Can Gurri

Seguint per la pista, vaig anar al Coll de la Font de Cera  des d’on em vaig atansar al corriol de Can Cirera, que em va portar a Vallromanes, on vaig fer un mos.  Per pujar al Castell, vaig passar pels corriols de la Trinxa, molt bonics tant de pujada com de baixada, corriolets que em van deixar als peus de Can Corbera

Uns pastissets enganxats al tronc caigut al corriol de la Trinxa, pujant de Vallromanes

Pujant cap a Can Corbera

El mini-generador eòlic de Can Corbera funcionant a ple rendiment tot i fer poc vent

La pujada al Castell de Sant Miquel no la vaig fer pel dret, sinó per la pista ampla que surt per sobre dels cirerers; la baixada fins Can Girona sí que va ser ben dreta primer, fins enllaçar amb la pista del Mirador del Vallès.

La torre enrunada -i plena de pintades- del Castell de Sant Miquel

Més restes del Castell

El balcó del Vallès. Montserrat, proper objectiu

La Mola, per on passaré el dia que vagi a Montserrat

Aquí  vaig provar de baixar per un corriol que primer prometia molt, però que després s’anava perdent fins quedar en no-res, de manera que vaig donar la volta per tornar a la pista i baixar a Can Girona, des d’on vaig prendre els corriols que em van pujar al  Dolmen de Castellruf. Pel meu corriol, i el del cementiri del còlera em vaig atansar al Seminari de la Conreria, on em vaig tornar a aturar una mica per menjar i agafar aigua.

Les amanites creixen espectacularment

El Castell ja queda lluny

Dolmen de Castellruf

Tiana, en primer terme i Montgat al fons

El cementiri oblidat del còlera

El guardià del corriol

Fent els corriolets habituals, vaig atansar-me primer a la Coscollada de l’Amigó i després al Poblat ibèric de la Malesa.  Sadollat de l’energia positiva d’aquest  bell indret, vaig baixar pel corriol de les canyes fins a tocar de Can Ruti, des d’on vaig pujar a la Font de l’Amigó.

Can Ruti i la Tèrmica del Besòs al fons

El màgic poblat de la Malesa

La gent, per dir-ho finament, és PORCA.

La Font de l'Amigó, una mica borrosa (pulsacions altes i poca llum) però no n'hi ha cap més.

Corriolejant amunt i avall, vaig tornar al Seminari i, ja una mica cansat, vaig baixar cap a casa passant per la Cartoixa i el corriolet de Can Sent Romà, on vaig saludar el ruquet Macaret

La Cartoixa de l'Alegria, una mica trista

El ruquet Macaret, curiós, sempre ens ve a trobar

I ja només quedava pujar a la carretera i baixar cap a casa

Resumint, es tracta d'una sortida força dura, amb molts corriols de pujada i algun de baixada. El pas pel castell de Sant Miquel és el més complicat, amb algun esglaó sobretot de baixada. També en trobareu algun baixant del poblat ibèric de Les Maleses, però res que no es pugui passar fàcilment. En la resta del trajecte, fora d'algun lloc puntual, caminareu o bé per corriol fàcil o bé per pista en bon estat. Si mireu el mapa, veureu que no es va directament al castell sinó que es van donant voltes, ja que es tractava de fer una ruta de més de 40 km. a banda i banda de Tiana i que tingués desnivell i corriols. Vaig anar improvisant sobre la marxa, primer fugint dels caçadors i després fins i tot provant corriols que no coneixia, com el que està marcat amb el waypoint "NO", que promet molt però s'acaba perdent. Aquest és el recorregut que en va sortir, si el voleu fer tingueu en compte el temps, jo vaig trigar força tot i que vaig anar per feina, caminant ràpid i sense aturar-me massa:

Badalona-Turó de l'Home: la festa de Bttbadalona (06-10-2012)

Btt

Aquesta sortida és la festa de Bttbadalona i cada any som més els que la comencem i els que arribem a dalt. Enguany celebràvem la X edició i havíem preparat nous trams corriolers i divertits. Jo tenia una mica de por, pensava que potser se'ns escaparia de les mans i que moriríem d'èxit. El recorregut estava provat i els nous trams em sembla que van agradar, tot i que allargaven una mica la ruta i augmentaven el risc d'acabar de nit, com a alguns ens va passar, però tot i això estava molt intranquil. Afortunadament, la sortida va ser gairebé perfecta, amb molts pocs incidents . 

Crec que ens hem de felicitar una mica tots, vagi la felicitació especialment pels que vau aconseguir pujar per primer cop a dalt, ja veureu com l'any vinent us costa molt menys. I als que no ho vàreu assolir també, sé que es pateix molt més al darrere que al davant.

Una altra troballa va ser la "ruta B", una ruta  alternativa pel riu, un encert que va permetre que els que no estaven tan forts com per fer la ruta "oficial" poguessin arribar al cim.

I si s'ha aconseguit tot això és perquè SOM UN EQUIP. Tots intentem col·laborar per a que la bici arribi al cim, posant-hi el nostre granet de sorra.

 Aquest és un vídeo on vaig intentar que sortissin tots els participants. Potser se'n va escapar algun, però ja veureu quants ciclistes ens vam reunir:


Si voleu veure milions de fotos i unes quantes cròniques, mireu el fòrum de Bttbadalona

I si us han vingut ganes de ser del grup, hi esteu convidats. Estigueu atents, l'onzena edició es farà a finals de setembre o a començament d'octubre. Entreneu una mica, que encara falten uns dies.
Us esperem!

Badalona-Santuari del Corredor-Badalona (29-09-12)

BTT, natació


Una altra sortida que he perdut és la que vam fer el 29-09-2012,  una pujada al Santuari del Corredor per preparar unes variants de cara a la desena edició de la Badalona-Turó de l'Home. No hi ha ni imatges ni  fotos, la ruta tampoc era excepcional, l'hem fet molts cops, però el bon ambient que hi va haver i la pluja van fer que recordi aquell dia com un dels que m'ho he passat millor. Érem nens, nens que jugaven amb l'aigua, nens que reien... i un equip on tots anàvem a una. En la memòria dels que érem allí (Sacarni, Domingo, Super i jo mateix) quedarà per sempre com una sortida mítica. 

Aquesta és la crònica que va penjar l'amic Ramon (Sacarni) al Bttbadalona:

Grande, muy grande......................

Son las únicas palabras que me salen para describir la salida de hoy........

Lluvia?, pues no os voy a decir que no, pero hacia tiempo que no disfrutaba en una salida como lo he hecho hoy.
Allí estábamos, Pere, Super, Domingo y yo………….a las 7:00 de la mañana, con un cielo totalmente cubierto y amenazando lluvia………………
No sé si ha sido por tozudez o por inconsciencia, pero hemos continuado con lo planeado y nos hemos dirigido hacia el Corredor a probar dos o tres variantes para el BDN-Turó de l’Home de la semana que viene.
Nos ha empezado a caer agua a la altura de Nou Pins, pero hemos continuado.......... Nos hacemos el tobogán y justo llegábamos a la Creu de Can Boquet nos cae un aguacero que lo único que ha conseguido es que no nos paráramos en la Roca d’en Toni y siguiéremos adelante......
Ha dejado de llover, pero todo anunciaba que no nos iba a dejar sin mojarnos más............dicho y hecho, justo cuando llegamos a la cantera y tenemos que iniciar una de las variantes programadas, ha llover otra vez......es decir que la decisión estaba clara.........continuamos........

Por cierto, la variante no es exactamente como pensaba, sube mucho y es bastante dura, pero siguiendo por la pista habitual, después del sendero de las raíces, hemos encontrado un sendero a la derecha que es muy bonito y cicla-ble 100%. y nos lleva directamente a la misma entrada a Can Bordoi.

Allí nos paramos para comer unos bocadillos y sin que dejara de llover hemos subido al Corredor..............dios, no paraba de llover y cada vez la lluvia era más intensa, pero no se exactamente lo que nos movía pero seguíamos y seguíamos y cuando nos hemos dado cuenta estábamos tomando un café con leche calentito en el Corredor.......

Aquí Domingo y Super han hecho un intento de irse por carretera, pero el poder de persuasión de Pere a vencido y los cuatro y sin dejar de llover, no podía ser de otra manera, nos disponemos a iniciar la investigación de la segunda variante programada.................esta vez, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, es bonita, disftutona y sin ninguna subida importante nos deja en la pista de Vallgorguina, poco antes de la casa bonita (No me acuerdo como se llama)......................hemos bajado por la variante que hicimos el fin de semana Lluis, Guillermo y yo, y nos hemos plantado en la carretera...................

Aquí, nuevamente hemos dudado, en irnos a Sant Celoni a coger el tren o volver por el track del Turó Light y a que no os imagináis lo que se ha decidido.........................pues si, hemos vuelto por el track, como no................

Un camino lleno de charcos que hemos disfrutado como auténticos niños pequeños...........incluso hemos tenido que cruzar el río y la fuerza del agua nos ha hecho emplearnos a fondo para aguantar el equilibrio.

A la altura de Vilanova del Valles nos hemos ido a la carretera porque la hora apremiaba y se nos estaba echando el tiempo encima. Y menos mal que lo hemos hecho porque la intensa lluvia que nos ha caído hasta llegar a casa ha hecho que el río se comiera literalmente el camino.....................

Hemos llegado mojados, cansados, pero con una satisfacción que solo sabemos nosotros.


Un placer el rodar con estos tres monstruos de la bicicleta de montaña...................

 Aquest és l'enllaç al track del Sacarni:
UN CORREDOR PASADO POR AGUA


I si voleu unes petites cròniques més, les trobareu a Bttbadalona.com