Margarida i Pere

VOLCANS I FAGEDES (12-11-2011)

2012-01-26T23:48:00.002+01:00

Aquesta sortida va ser de les bones: grup nombrós, molt bon ambient, ruta preciosa... i dinar memorable. La crònica és, com gairebé sempre, la que vaig posar a Bttbadalona. Potser per entendre-la del tot i saber de què va la conya, caldria mirar Bttbadalona.com.

Aquí va el primer capítol:

Comencem amb alegria: per anar al punt de partida alguns fem un bonic passeig d'uns quaranta quilòmetres de revolts i més revolts i altres trituren tots els rècords de velocitat a l'autovia. Però no només trenquen rècords, també porten la nova roba del club, que ha encarregat el Pino i que està fent furor a les passarel•les més el•litistes i internacionals de la Moda ciclista. La porta tan bé que em temo que aviat el ciclisme perdrà a la Mamma i, en canvi, el món guanyara una nova icona de la moda. Valgui, doncs, el sacrifici que Bttbadalona ha de fer. Aquí el tenim, al nou Velencoso

Fixeu-vos en els ulls d'en Martín: els té tancats, no pot amb l'espectacle.

Així, ben emocionats i més de mitja horeta tard comencem a pedalar. Primer passem per la Via Verda en direcció a Olot. Ens va bé per escalfar una mica i per parlar i comentar la jugada.

A més, aquesta part de la Via Verda és força maca, amb trialeres importants ja que els granets de sorra del camí són força complicats de passar. En Manolito, gràcies a la seva 29r, se’n surt força bé

Som uns 14 i portem uns 25 GPESSES. I què ens passa a la primera cruïlla ? Efectivament: ens la saltem. Després d'una estoneta girem i esperem als que s’havien quedat arreglant un problema mecànic. Esperem, esmorzem, juguem al parxís i no apareixen. Sort que unes oportunes trucades de "Director a Director" ens fan adonar que els del darrera ja havien passat. És que som molt bons sol•lucionant els problemes.

I ara comencem el primer corriolet del dia, que a alguns els fa canviar la cara a l’instant

Aquí el que canvia és el color de la foto: com que no m’hi veig gaire i, a més porto les ulleres de la ONCE que porto, no m’havia adonat que el selector de la màquina de fotografiar estava mal posat. A partir d’aquí les fotos s’assemblem una mica més a la realitat

Manolito, com és que sempre vas darrere del Monti?

Aquest és en Xavi, que ens fa de guia nadiu I que ens explica els noms dels indrets, la seva història i com de difícils seran algunes de les pujades per les que passarem. A la foto no es veu, però pocs passen per allà sense fer peu

En Monti sí que ho fa, amb elegància, tècnica i potència. Del Manolito no en sabem res, evidentment

Aquest és el lloc on hem de carregar una estoneta la bici a l'esquena. Però val la pena, ja que ens permet passar per un corriol molt divertit, fàcil però amb algun saltet entre pedra i arrel humida.

I com que som a la tardor, a alguns ens cau el poc pèl que ens queda i als arbres els cau la fulla. I ens agrada molt trepitjar aquesta catifa floral quan podem

També ens agrada molt admirar l’espectacular abillament d’en Silvester, que ha millorat ostensiblement posant-se uns manigots que encara li donen més sobrietat i que conjunten perfectament amb la resta de les joies tèxtils que porta

Deixem Olot i pugem. Segons el Pino és “una subidita”, la qual cosa vol dir que, com a mínim, el pendent ha de ser d’un 56%. Pugem per tota mena de pistes: asfaltades, encimentades, de terra i de pedra volcànica arrodonida pels efectes de la pluja, el pas dels carros i les rodes de 32” d’alguns ciclistes.

Aquesta última modalitat de terreny, la pujada per pista de roca, és força divertida ja que la bici se’n va cap on vol i es tracta de deixar-la fer, que sigui ella la que vagi buscant el camí, i d’aquesta manera fer el màxim de metres pujat al seu damunt.

En aquesta zona els camins estan delimitats per pedres d’aquestes, es veu que quan hi va haver l’erupció la lava baixava d’aquesta manera, en fileres d’uns 50 cm d’altura separades per uns metres, i així l’han deixat. És increïble com de gandula pot ser la gent!

La molsa intenta tapar les pedrotes, amb força èxit en algun lloc

Aquest és el Croscat. Mentre ciclem i faig la foto (no estava aturat, està feta en marxa i en sé molt!) en Xavi-Director m’explica que el que es veu des d’aquí és una gredera clausurada i que per l’altra banda el con volcànic té forma de ferradura, ja que la lava va sortir per sota. És l'únic de la zona que és així, però nosaltres no ho veiem

Ens aturem per fer la foto de grup i ningú em fa cas. Sóc com en Calimero, ja ho sé, però podríeu dissimular una mica i de tant en tant mirar a la màquina de fotografiar. Per a ser exacte he de dir que en Toti sí que me'n fa, a partir d’ara només em parlo amb tu, els altres esteu marcats amb tinta vermella

I ara saluden. A qui? Si aquí no hi ha ningú, som al damunt de la lava d’un volcà en erupció i la gent assenyada se n’ha anat, només quedem els quatre matats del Bttbadalona

Doncs no, es veu que saluden a l’AVE que acaba d’estrenar la ruta De Madrid-Al Cielo, és un dels models més moderns que han fet els del TALGO. Van tan ràpid que gairebé no li puc fer la foto

Deixem el Croscat i l’AVE per endinsar-nos a la Fageda del Senyor Jordà, passant pel costat de la granja del Sr. Cristóbal Colón i trobant-nos ara amb el prototip del que serà el nou model de tren de Rodalies de Catalunya. Ja està pràcticament a punt, només falta que en Nor_bak faci algunes petites comprovacions i canvis de peces i el tren anirà fi com la seda

Sortim de la Fageda i ens posem en fila índia per un caminet asfaltat que fa d’enllaç entre volcans

Als peus del volcà de Santa Margarida fem una votació en la que es tracta de decidir si hi pugem o no. Guanya el no per majoria absoluta i, evidentment, hi pugem. Una nova "festa de la democràcia", com la del 20-N, vull dir el 20-N de fa uns quants anys, és clar.

Pujar pugem, però el que no fem és baixar fins l’església, ja que hi ha una mica de desbandada i tothom tira cap on vol. L’església està situada al bell mig del con volcànic. Anys enrere el capellà ho tindria fàcil per parlar del foc i de l’infern, en un lloc tan emblemàtic

Deixem l’església i pugem a la Fontrica. En Xavi quan ho veu ens diu que a ell li agrada molt aquesta pujada i que la fem en plat, que és força suau i es deixa fer fàcil. En Diesel ho sent i el posa, em sembla que també es posa unes piles o una bateria de liti de les que sobren de la SEAT. Pino, Manolito, Monti, Dojavi, Andrés, Linneo també ho fan i pugen en un instant, la resta –els mortals- ens fonem una mica, però en arribar a dalt intentem posar bona cara. En Lluís té vergonya i l’amaga

I els fotògrafs no es perden cap detall

Al Martín també li fa una mica de vergonyeta

El Xavi també és tímid, però al final aconseguim que aixequi una mica la cara

En Lluís passeja innocentment per la pista quan una boca de lava s'aixeca del no res amb molt males intencions. Potser ha vist la indumentària i s'ha despertat després de milers d'anys pel xoc que ha tingut?

Mentre la Mamma és en perill, arriben en Gordi i en Xavier

Què passarà amb la Mamma? Acabarà dins la gola negra i amenaçadora de la lava? La solució demà, que avui ja he escrit massa ruqueries.

(continuarà)

Seguim amb el capítol 2.

Recordeu que hem deixat el grup a la Fontpobra, tots fent fotos, parlant i descansant, aliens als problemes del Lluís, a qui la la llengua-gola de lava vol menjar-se. Quan ens posem en marxa veiem que no només es vol menjar a la Mamma, també es vol menjar al Pappa

I fins i tot al Xavi5

Afortunadament tot es queda en un ensurt, i és que encara no s'ha trobat una fera que pugi amb el Diesel: la pobra lava quan el sent cridar ¡Quítate c*oño! ¡Aparta que voy! obre la boca i els nois surten sans i estalvis tot i que una mica bruts.

En aquest punt ja tot és baixada, i ho fem per una trialera amb força pedres però que es deixa fer força bé, sempre i quan portem la tija que puja i baixa (Martín, compra-te-la o que te la portin els Reis, ja saps que vaig a comissió).

I un cop passada la falca publicitària i la trialera només ens queda volar per una pista en molt bon estat que baixa i baixa i baixa i ens porta a la Fonda, que és el veritable motiu pel qual ens hem apuntat a la sortida: anar a jalar. I tot això gràcies al Manolito, que va ser el que va dir que el dinar era imprescindible i innegociable. I va ser posar-ho al fòrum i començar a apuntar-se tothom a la sortida

Al poble alguns impacients van a menjar en bici, es veu que no poden esperar i que es temen que alguns s'ho acabin tot si arriben abans que ells

Aquí, la veritat, no sé pas què fan. M'he quedat sense paraules

I ja som a la Fonda, on demanem un menú mediterrani sa, tot a la planxa, poques calories i molta verdura. De primer plat en Diesel es menja quatre d'aquestes soperes, en uns dos minuts

És un brou aigualit, fet bàsicament amb fulles de col, que és el que ens porten de segon

Continuarà: ja no puc penjar més fotos, l'Imageshack està massa ocupat i no es carreguen.

Capítol 3

Ho havíem deixat quan la Mamma li donava les sopetes de pa al Diesel i faltava la foto de la col del segon plat

Que jo sàpiga quan vam reservar el dinar ningú va dir que érem vegetarians. Pràcticament no vam ni ensumar la carn

Ja que hi havia tan poca teca, en poca estona vam enllestir. Tots excepte en Manolito, que també és el (al) darrer (e) a l'hora de menjar

I aquí tenim al Xavi5. Un cas aquest noi, es passa tota la sortida dient no puc, en deixareu despenjat, em fan mal el peu i l'ungla del dit petit, estic desentrenat, vosaltres sí que sou bons.... i tot allò que diu sempre. Sort que no li fem gens de cas i ens posem al seu darrer[b]e[/b] per no sentir-lo queixar-se

Aquest és l'altre Xavi, que amb la cara paga. Ja es veu que va patir molt, tant en la sortida com en l'aperitiu

I al carrer, més cares llargues

I dues últimes fotos. Les dues són dels dos nous cracs de Bttbadalona, que els altres ja esteu massa vistos.

La primera "del cerca"

I la segona amb les bicis (la de l'esquerra és una bici o un tractor?) i tot

[

Per resumir-ho en poques paraules podríem dir que ens ho vam passar fatal i no crec que hi tornem. Ni valia la pena la sortideta ni vam menjar gens bé.

Pino i Manolito demissió!!!

Si voleu el trac, és al wikiloc:

DIABLE VIDRANÈS AMB BTTMANIA I ALNAT (23-10-2011)

2012-01-22T20:44:00.003+01:00

Una altra ruta memorable, continuació de la que vam fer el 2010 (Torelló, Rupit, Torelló) i que tant ens va agradar.
Això és el primer que vaig posar al fòrum de bttmania.org :

Una ruta preciosa.
Ho sento pels que no han pogut venir.
Corriols i corriols.
Alguna pujadeta per asfalt.
Més corriols, seguint marques d'armilles clavades als arbres: territori Alnat.
Petit piscolabis, força vegetarià.
Més corriols, més fulles, més colors, més boscos en el seu punt.
Una mica d'aigua al peus.
La ruta s'ha fet curta, no s'havia d'haver acabat mai.

En fi, dia memorable.
Estic molt content per tornar a coincidir amb tots.
Alnat: gràcies.

I més tard:
Unes fotos:

Mirant el mar blanc

En acció

Pugem a Bellmunt

Mireu on queda la Verge, per on passava en Diesel uns minuts abans

Una rampa més i ja serem a dalt

Xavi_BM, aquesta no està passada pel Photoshop

(continuarà)

Segona entrega:
I baixem per anar cap a Vidrà

La pista de les 7 Fonts està preciosa

Són les 13:13, hora de dinar

Seguim pujant enmig de verds i grocs

Jo també me'n vaig a dinar: a la taula i al llit, al primer crit. Demà, si puc, seguirà.

Tercera entrega:
Segueixo amb la meva foto-novel·la per entregues. Aquests dies no tinc massa temps, ho sento.

En l'entrega anterior estàvem pujant per la pista acolorida, ara ja hem arribat al punt més alt, on ens espera l'Alnat. No ha perdut el temps i ha trobat una nova ruta que ens agradarà molt quan l'"estrenem"

I amb l'Alnat comença el festival de corriols, amb alguna passejada fora pista

Ens quedem uns instants sense paraules

I seguim corriolejant, aquí amb una arrel una mica complicada de passar

Anem al restaurant, per corriol, és clar:

Els gossets ens miren, curiosos, però no els fem massa cas: són "tres quarts de quinze" i hi ha gana

Com que som pràcticament vegetarians, amb una amanideta en tenim prou

M'han dit que en aquest restaurant a més d'amanides també hi fan algun entrecot, però de veritat que diumenge no en vaig veure cap. Hi haurem de tornar per comprovar-ho

La pluja ens ve a trobar, però per sort ens escapem d'una bona i seguim en la nostra línia corriolera

La propera vegada portarem un K-6 i baixarem riera avall

Passem per l'esquerra

Per la dreta

I pertot

Al Molí ens acomiadem de l'Alfons, contents per haver-nos retrobat i pel rutot que ens acaba de regalar. Gràcies Alnat. I, és clar, seguim corriolejant

Ja som a la vora de Torelló, el sol s'esta adormint

Encara tenim temps de fer un últim corriol, força aeri, amb el Ter al costat

I ja som al punt de partida/arribada, on en Xavi_BM ens ensenya com s'ha de tractar la bici

Fi, ja no us dono més la tabarra.

Bé, una mica més encara de tabarra. De les tres sortides que s'han fet buscant el Diable, n'he pogut fer dues, la primera i aquesta, i m'han semblat "pota negra". Jo no he trobat el Diable, però sí la joia de compartir ruta i taula amb aquest grup tan fantàstic amb qui tinc la sort de poder ciclar.
I a la propera sortida, sigui buscant el Diable, sigui buscant els volcans, sigui buscant les Roses, no hi falteu si podeu.

Fi, ara sí.

La ruta és al wikiloc

COLLSEROLA AMB BTTBADALONA (15-10-2011)

2012-01-14T22:42:00.006+01:00

Una sortida per Collserola sempre és maca. I si el guia és el Silvester no s'hi pot deixar d'anar. Dissabte els que el vam seguir la vam encertar. Aquí el tenim fent-nos la foto de grup a l'ermita de Sant Climent

El pobre Lluís no ens pot deixar sols ni un minut. Quan ell no hi és uns quants tiren per la pista, el Jordi va cap a l'esquerra, el Jesús cap a la dreta...On anirà en Pino?

A Can Catà esperem al grup que, tot i portar GPS, s'han passat la primera trialera. El gat no fa cap comentari

Pujant a Sant Medir ens trobem al Xavier1965, que és allà caminant amb la família

Diumenge estava oberta, encara no hi havia entrat mai i vaig aprofitar per veure-la per dins, tot i que les fotos no van sortir bé

Amb tanta sequera, la baixada del Viaducte estava perfecta

Corren tant que gairebé no els puc fer la foto, tot i que es van aturar

A Santa Coloma el Domingo em va acompanyar al Tub. He de dir que ja conec 4 bikers que s'ho han passat sense fer peu i ell és un d'aquests 4. No crec que al nostre grup n'hi hagi cap més que tingui allò que s'ha de tenir per provar-ho després d'una ruta d'uns 60 quilòmetres, i per això no en veuré cap més fent-ho.

Aquí és a l'ermita de Sant Climent mirant-se la trialera. No dubto que se la tornarà a baixar

Més informació i fotos a Bttbadalona.com

El trac és al wikiloc

Vida y destino, de Vasili Grossman

2012-01-02T23:47:00.012+01:00

Procuro llegir sempre en català, potser perquè de petit no em van deixar, però aquest cop ha estat una excepció: desconeixia que hi hagués traducció catalana.
I n'hi ha, ho acabo de veure:

No és un llibre fàcil, em va costar força al començament, em vaig perdre entre la por, la delació, la gana, la mort, el fred.... però de mica en mica em va anar atrapant i no vaig poder deixar de llegir àvidament les més de 1100 denses pàgines d'aquesta obra mestra.

Al bell mig de la novel·la, un paràgraf que m'ha fet pensar:

"He visto que no es el hombre quien es impotente en la lucha contra el mal, he visto que es el mal el que es impotente en su lucha contra el hombre. En la impotencia de la bondad, en la bondad sin sentido, está el secreto de su immortalidad. Nunca podrá ser vencida. Cuanto más estúpida, más absurda, más impotente puda parecer, más grande es. ¡El mal es impotente ante ella! Los profetas, los maestros religiosos, los reformadores, los líderes, los guías son impotentes ante ella. El amor ciego y mudo es el sentido del hombre. La historia del hombre no es la batalla del bien que intenta superar al mal. La historia del hombre es la batalla del gran mal que intenta aplastar la semilla de la humanidad. Pero si ni siquiera ahora lo humano ha sido aniquilado en el hombre, entonces el mal nunca vencerá".

I un altre:

”Comprendía vagamente que, bajo el fascismo, al hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta una opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte”

En van parlar a L'hora del lector de TV3 i al magnífic bloc Viu i llegeix, que acabo de descobrir ara, quan mirava de trobar si hi havia edició en català.

La que tinc és de Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, traduïda del rus per Marta-Ingrid Rebón Rodríguez. Ara la torno a l'estanteria, però segur que la torno a llegir ben aviat.

CORREDOR "BÈSTIA" (12-10-2011)

2011-12-24T12:50:00.004+01:00

Per entendre del tot això de "bèstia", cal una mica d'explicació: és bèstia per la ruta en sí, força dura, i també per la companyia, en Raúl, que fa broma amb la bèstia des de la sortida "El dia de la Bèstia". Però com que això algun company nou no ho sabia, vam fer una mica de broma al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar primer la convocatòria de la sortida i la crònica més tard.

Aquesta és la crònica:

Comencem el dia amb una gran reunió de bikers a la Plaça

Algun traïdor a la causa bttteril i algun retrobat després de molts anys i molts Castells de la Segarra

En faltava un

La ruta és al wikiloc

I aquí els que no renuncien al BTT, els puristes que mai agafaran un filferro amb rodes com fan els traïdors

En Nor_bak, la Bèstia Parda no ha arribat encara

Ja en marxa i amb la Bèstia

En Nor_bak, la Bèstia i jo ens separem del grup a Sant Jeroni i pujant al Dipòsit ens trobem al Domingo que ja s'ha fet uns quants Dipòsits, Vigies, onze 9 Pins i no sé quantes coses més

I precisament pujant als 9 Pins ens trobem al Xavi5, que també ha fet de les seves i a qui esperem dissabte i diumenge vinents

Per anar a Sant Bartomeu passem pel corriol que surt de Ca la Mort. Aquí tenim en Nor_bak i l'ombra de la Bèstia, que és a l'altra banda de la pista

Som a Can Bordoi, on hem arribat seguint tots els corriols i la trialereta del dia del Turó i repassem les provisions. Dieta mediterrània, sí senyor. Variada i amb molts colors, com ha de ser

Pugem al Corredor per la pista. La pujada és amenitzada per 363.229,5 cotxes i 259.335 quatrexquatres, que es van aturant a cada revolt per tornar-nos a passar després. No m'hauria pensat mai que aquesta pista pogués ser tan divertida. Aquí està en Raúl, ja amb ganes de tornar a pedalar

Quan ja érem al corriol, veiem la Martirio, en Gordi i els fills que arriben en... cotxe. Quedem amb ells perquè ens portin un pollastre a l'ast al Castell de Burriac i seguim la ruta. En Nor_bak va tota l'estona cantant i ballant, no sé d'on treu l'energia

Potser de les pastilles?

Estem ja a Dosrius i el flamant Two Nav d'en Raúl ens diu que hem fet un 65% de la ruta. Això ens dóna una gran alegria i moral per afrontar les quatre foteses que ens queden fins acabar i fem la pujada que hi ha aquí amb trams continuats d'un 350% de desnivell cantant i explicant-nos acudits. La temperatura d'uns 66º C, fresqueta per un 12 d'octubre, ens ajuda molt. I així estem, menjant-nos una pilota de tennis no sé on, encara amb aquesta jovialitat tan nostra

I pugem al Castell, on ens trobem la família Gordillo, que ens porten el pollastre i filmen com pugem sense desmuntar fins dalt de tot. Bé, això només ho va fer la Bèstia, en Norbak es va quedar a l'ultima pedra i jo a la primera

Ens espera Montcabrer, que des d'aquí és força bonic

Per anar-hi, baixem per la trialera al cementiri de Cabrera. La Bèstia, que curiosament s'assembla força al Nor_bak, es deixa veure fugaçment

Agafem aigua a la font de la carretera. Aquí jo ja m'he begut més de 6 litres i en Nor_bak s'ha begut mig bidó: la calor es fa sentir. Tornem a trobar en Gordi, la Martirio i els nens, ja per últim cop. Moltes gràcies pel vostre suport!
Però nosaltres hem de seguir, ens espera Montcabrer. Pugem primer per la pista, on trobem un Ford Kaga que no pot pujar i ha d'anar tirant enrere. I després de pujar per la trialera de les arrels, i de caminar una mica per les pedres, ja som al costat de la Creu

Baixant la Bèstia no es manifesta, ja que hi ha màquina de fotografiar, però segur que sense màquina ho hauria fet

De Montcabrer anem a Cabrils i pugem per la pista polsosa i blanca fins al capdamunt de la trialera del Cactus

Baixem fins Vilassar i tornem a pujar, amb gran entusiasme, fins la Creu d'en Boquet, on ens aturem per menjar una mica. La Bèstia es menja mitja barreta i jo una xocolata desfeta molt bona que té un aspecte deliciós. Com que estem frescs com roses a la matinada, passem pel Vietnam. I com que ni Vietnam ni Corea poden amb nosaltres, passem per una pista que planeja molt, allò que en diem un fals pla, però molt fals, per anar a Sant Mateu, on agafem la trialera de les pedres i on perdo de vista als meus acompanyants.
En arribar al monòlit extraterrestre, al Raúl li ha quedat aquesta cara, suposo que de satisfacció per la ruta tan lleugera que estem fent

Baixem per la trialera de l'Andrés i, pel Camí de Baix, anem a La Virreina per fer les escales. I al pont de l'autopista en Raúl em diu que s'en torna, li ha agradat molt i vol fer la ruta en sentit contrari. Aquí m'ho està dient

Espero que ja hagi tornat.

La ruta és al wikiloc

BADALONA-DOLMEN DE LA ROCA D'EN TONI (09-10-2011)

2011-12-24T11:23:00.005+01:00

Sortim de la Plaça Roja de Badalona i passem pel camí habitual, la pujada del Dipòsit, on ens fem la foto de grup

Del Dipòsit anem cap al Seminari i, per un cop que em surt bé la foto de la baixada del toll, resulta que no és cap dels nostres

En Klein i en Mak, que fa dies que no surten, ens acompanyen fins la pista de Teià d'on surt el corriol de l'Andrés

En Super també ens deixa, ja que ha de tornar d'hora a casa, i els supervivents anem al tobogan del corriol de Can Gurguí. Gordi, ja veus que la foto no va sortir massa bé: hi haurem de tornar i faré un vídeo, que per la llum que hi ha allà sortirà millor que les fotos

En Martin surt millor, no he hagut de retocar la foto

Aquí ja estem al final del corriol del tobogan

Dos "destalentats", en Nor_bak, que s'ha despertat tard, i l'Exteriores, que s'ha empassat una cursa de motos o de Fórmula 1 o de no sé què que fan a la TV, estan venint a veure si ens troben. Tenint en compte on són, nosaltres anem ciclant tanquil·lament i, després de pujar a la pista de la carena, ens encaminem cap al Dolmen de la Roca d'en Toni

Ja de baixada tenim temps de mirar el castell de Burriac

Intento fer la foto amb el castell al fons però no me'n surto: la faig quan el castell no es veu

Al Mirador de Premià trobem una família de ciclistes i fem la foto amb els nens

Sortint del Mirador, en Gordi em mira la tija. En un no res troba l'avaria i ho arregla: obre per aquí, tanca per allà, una mica d'oli i unes mans de plata i funciona perfectament

Com que els cançoners encara no arriben, ja hem solucionat tots els problemes mecànics i no tenim massa aigua, tornem a anar a la font de Can Gurguí i omplim els bidons ja que la calor és intensa.
Ja de tornada a la pista apareixen els angelets

Un encara no ha dormit prou i l'altre ha de veure una cursa de caragols, de manera que ja en tenen prou de BTT. Ens arrosseguen a la mala vida i, tot i que és molt d'hora, decidim anar cap a casa, passant pel corriol de l'Andrés.
A la Virreina, en Nor_bak té cura com sempre de les suspensions de la seva bici

Aquí tenim l'angelet, amb cara de no haver trencat un plat

I aquí hem acabat la sortida i ja comença el compte enrere: se'ns faran llargs els dies que passin fins que ens retrobem.

La sortida és al wikiloc

IX Badalona-Turó de l'Home (01-10-2011)

2011-12-16T00:04:00.004+01:00

Aquesta es la "mini-crònica" que vaig penjar el 2 d'octubre a Bttbadalona:

Són coses que poden passar però que no són normals: trobar-nos a les 6:40 del matí més de 60 ciclistes disposats a fer aquesta sortida, que no és gens fàcil, no és gaire lògic. Però que això es vagi repetint any rere any, encarà en té menys de lògica. I que l'endemà d'haver-la fet ja estem pensant que només ens queden 364 dies per tornar-hi, ja desafia les lleis de la física (les noves, que les antigues es veu que ja no valen) i de la química. Però és que ens agrada la BTT i trobades com la d'ahir encara ens fan enamorar-nos més d'aquest esport que ens té tan enganxats i a qui li hem d'agrair els grans moments de felicitat que ens dóna, i que si els posem al costat dels moments de patiment guanyen per golejada.

Així doncs, comencem la nostra jornada amb un detall del Domingo, el nostre crack de Bttbadalona, que ens ha portat una safata d'unes pastes boníssimes. Aquí tenim el detall, en mans de dos altres cracks de Bttmania, en Chus i l'Andreu, a qui dec, gràcies a les seves cròniques i fotos de bttmania.org, el fet d'estar pujat a la bici sempre que puc

Mentre esperem la Mamma-Silvesterbike, que ens portarà els dorsals, és el moment de trobar-nos els de cada dissabte, els que no coincidim tant, els nous d'enguany i els que fa molt temps que no ens veiem.
Ja arriben els dorsals (millor seria dir frontals) que ha dissenyat en Surfer i ha plastificat en Silvester. A alguns els bategem adequadament per l'ocasió

Ja ben posats els frontals amb les brides del Gordi, comencem la sortida amb una mica d'endarreriment però amb bon ritme tot i que ens espera molt de camí. Fa goig la pujada al Turó

I en Diesel, la nostra ànima i mirall, al capdamunt del Dipòsit ens fa la foto de grup

Amb tants ciclistes és inevitable alguna avaria, ahir n'hi van haver unes quantes i en Lluís va ser un dels que les van patir

Mentre el seu germà arregla el bony del seu tubeless, en silvesterjm aprofita per una mica de tapeig

A l'ermita de Sant Bartomeu no hi cabia una agulla

I a partir d'aquí ve la part nova del recorregut, preciosa, que ens portarà a Can Bordoi per corriols que s'han treballat els exploradors Silvester i Diesel i que ens van agradar moltíssim a tots.
Dos dels nous amics passant cap al Coll de Parpers

No cal GPS, hi ha companys que es queden a les cruïlles que podrien portar conflicte i la ruta està ben senyalitzada

A can Bordoi els que anàvem al darrera no vam tenir massa temps per descansar, ja que es feia una mica tard i encara quedava molt trajecte per fer. Pels que no em conegueu, sóc el pesat que en els descansos sempre estava donant pressa per sortir als que no corrien tant. Us demano disculpes: m'hauria agradat que tothom pogués reposar més i menjar tranquil·lament però crec que era necessari fer-ho per poder arribar a dalt de tot i baixar amb llum.
I així, amb una mica de pressa, vam encarar la pujada al Santuari del Corredor, on l'Andreu també va haver de recuperar el seu tubeless. Mentre l'Andreu solucionava el problema, vam trobar al Btv, que ens venia a veure amb el seu fill. Xavi, sempre t'ho dic: torna al btt, deixa la "mala vida"! Sé que això serà difícil, potser haurem de coincidir amb la flaka quan arregli la meva Gitane

I ja solucionat el problema mecànic, de mica en mica, pedalant i pedalant, arribem al Santuari del Corredor, que era una festa i no només de la bicicleta, oi Guillermo?:

I com en tota bona festa, no hi podia faltar el pastís i el cava. Moltes felicitats! I moltes gràcies pel detall i l'humorada de portar l'ampolla fins al cim

Després de fer-nos la foto oficial de la sortida sortim ràpidament per no fer tard.
[URL=http://imageshack.us/photo/my-images/694/dsc079745935056.jpg/][img]http://img694.imageshack.us/img694/4333/dsc079745935056.jpg[/img][/URL]

Aquest tram és una baixada per una pista un pèl trencada però gens difícil que ens portarà ràpidament a la carretera de Granollers. Però la roda del davant d'en Sacarni diu que no: es rebenta i el fa caure. A part de la rascada, de resultes del cop en Ramon té una contractura que no el deixa moure la cama. Sort en tenim d'en Icesurft, que és FISIO (en majúscules) i amb les seves "manetes de plata" li arregla el problema. Primer li fa un suau massatge amb Fisiocrem

Com que no n'hi ha prou, passa a l'atac amb una tècnica un pèl més agressiva, que consisteix en donar cops de puny sobre la cuixa afectada. Una llàstima no haver pogut filmar la tècnica reparadora ja que li estava aguantant la cama per sota al Ramon i no tenia les mans lliures. El cas és que al tercer cop de puny en Ramon diu que ja no li fa mal, no sabem si és de veres o per evitar un nou cop. Passada la sorpresa inicial, en Ramon, que li ha agafat gust al càstig, vol que l' Ice segueixi pegant-lo, però aquest no li fa cas i amb una tira de pneumàtic plena de làtex s'acaba el problema. Moltes gràcies, Ice

La resta de la baixada em va semblar molt bonica, amb els troncs vermells de les alzines sureres acabades de pelar. No vaig fer cap foto ja que l'incident ens va fer perdre força temps, però a la memòria queden les imatges precioses de la baixada... i com de lluny ens queda el nostre objectiu

Abans de passar el gual de la Tordera, en Carlos, un altre crack, acarona el poni que sempre està allà esperant-nos

Ahir va fer molta calor i això, el bon ritme que vam portar i els quilòmetres que anaven passant es comencen a notar. L'aturada a Mosqueroles, amb el punt d'aigua fresca i bona ens va perfecta per poder fer la part final de la sortida, que és molt dura

Alguns s'ho muntaven bé, sempre a la fresca relaxats i amb un refresc a la mà, oi José Luis?

El nombrós grup dels Llorones, amb qui no vaig poder parlar massa ja que anaven al davant, mai falta en aquesta sortida

Aquest és el Domingo, el responsable de la intendència inicial, que necessita un vestit nou de barrufet

Sense massa demora (si més no pels últims en arribar a Mosqueroles) ens tornem a posar en marxa. A partir d'aquí ja només pugem, no hi ha cap tram planer fins al cim

Els percentatges són alts i la calor no ajuda gaire. Això fa que alguns pugin patint molt, caminant a estones per relaxar els músculs. El nostre objectiu és arribar a l'estany d'en Viada, ja a 1000 m, on descansarem i ens refrescarem. L'Hugo, sempre content, ho fa mentre els peixets li fan massatge a les cames

I en Ramon, amb la cama reparada, s'afegeix al bany

Mentre alguns descansem i mengem una mica

l'Icesurft no té massa temps per ell ja que ha de tornar a arreglar problemes físics. Ara el pacient és el Miki, a qui se li han carregat molt els abductors

En Miki, assenyadament, decideix no continuar i esperar als primers que baixaran del cim per seguir GR-5 avall fins Sant Celoni. Nosaltres seguim amunt, ara el nostre objectiu és arribar al Mirador de les Guaitadores, que és a uns 1150 m. Abans d'arribar-hi, ens trobem al Primo, que ha pujat des de Sant Celoni i ja està baixant

Anem guanyant altura amb tenacitat i vencent algun moment de debilitat amb l'ajuda de tots i arribem al Mirador

A la foto falta en Chus, que s'havia quedat una més enrere per una [i]necessitat fisiològica[/i], i aquí el tenim arribant

A partir d'aquí, la pujada és molt dura, sort n'hi ha de l'asfalt que ens la facilita una mica. Ahir, a més, gairebé no hi havia boira i el fet de tenir la referència del cim també ens va servir d'ajuda. Ara el nostre proper objectiu és el mirador que hi ha entre els kilòmetres 3 i 4 on anem pujant ajudant-nos els uns als altres

No hi ha bona visibilitat, donada la calitja anticiclònica, però ens aturem per fer-nos la foto

Ara el nostre objectiu és arribar a la marca dels quilòmetres i anar-los superant un a un, pam a pam. Hugo, si en vols algun més te'l passo per MP:

En Joaquim, un nou amic a qui esperem veure ben aviat, avui ha anat a Montserrat, n'hi ha que mai en tenen prou!

El cel es tapa una mica, però aviat els núvols s'esvaeixen i el sol ens acaba de donar la força i determinació per arribar a dalt a bon ritme

Des de dalt de tot, en Lluís ens anima amb els walkies i ens ajuda en els últims metres de la pujada. Pedalem una miqueta més i per fi ja som a dalt, on brindem amb el cava que ha tingut el detall de pujar en Silvesterjm i ens fem la última foto de grup

Tots baixem pel GR-5, que és la cirereta final de la sortida. No tenim massa temps i anem fent via ràpidament però sempre en grup. Aquí estem a la trialereta que enllaça amb la carretera

Jo sóc patidor de mena, ho reconec. Ahir vaig patir molt. Primer perquè creia que no arribaríem a dalt, després a la baixada patia pensant que una avaria ens podria fer anar malament de temps. I quan vam haver d'arreglar aquesta punxada encara vaig patir més

Encara teníem marge, però poc: una altra incidència ens faria arribar a les fosques, i per això vam anar tirant avall sense pausa i serrant les dents a les poques pujades que hi ha

...fins que ens vam haver d'aturar per una punxada d'en JFR. Sort que porta líquid i ho vam mig solucionar inflant la roda. Per cert, mentre en Jordi inflava la roda es va aturar una família que pujava en un cotxe per si necessitàvem ajuda: hi ha molta més gent bona del que sembla.
Llavors va ser quan en Martin va encendre un focus del Camp Nou que portava sobre, es va fer de dia i de sobte vaig deixar de patir.

I així vam arribar a Sant Celoni, on ens vam refrescar una mica i alguns vam tenir la sort de menjar un entrepà de pernil de Teruel que aixecava els morts (gràcies, Ramon) i gairebé ens vam emportar un casc de regal. Potser l'any vinent ens toqui a la rifa, però per que passi això, hi hem de ser. No hi faltareu, oi?

P.S.: com que la crònica m'ha quedat curta, faré un petit vídeo per allargar-la, si us sembla bé.

I aquest és el vídeo que vaig penjar uns dies més tard al Vímeo, una mica llarg ja que érem 64 ciclistes i volia que sortissin tots

IX BADALONA-TURÓ DE L'HOME from Pere Brufau on Vimeo.

El track és al wikiloc

Tiana-Tordera (24-09-2011)

2011-12-13T00:20:00.004+01:00

Aquesta sortida l'organitzen cada any els amics Saltamarges de Tiana. Enguany he pogut fer-la amb ells i estrenar un nou itinerari que en Lluís i l'Antoni havien preparat en expedicions anteriors. El nou trajecte va sortir perfecte i es va aconseguir passar de Sant Martí del Montnegre a la pista del Corredor sense baixar a Vallgorguina, de manera que es va suavitzar molt. I del Corredor a casa, donat el bon ambient que hi va haver gairebé no ens en vam ni adonar. De tan bé que m'ho vaig passar se'm va fer curta.

Unes quantes fotos:
A l'estació, ben d'hora. Hem d'agafar el tren i en Toni s'ocupa de comprar els bitllets

Ja som a Tordera, falta poc per començar

Els dos Adrià (en Carles i en Valls) amb el seu bon humor de sempre

La pista s'enfila i la passem amb bon ritme

En Toni, que ens fa de guia, no perd el somriure

Foto de grup a l'ermita de l'Erola. Plou una mica, no tant com per molestar però sí suficient per refrescar una mica, que ja ens fa falta després de tanta calor

L'Adrià, fent broma al coll de Can Benet

I el grup, un altre cop

En Jordi i en Carles, baixant cap a Sant Martí del Montnegre

En Chus, en la seva primer Tordera-Tiana, s'ho està passant d'allò més bé

Ara és en Lluís qui ens fa de guia. Ells dos es van treballar l'itinerari i van ser capaços de portar-nos sempre pel bon camí sense equivocar-se mai, tot i no portar GPS

Poques avaries, tot i ser tants, però quan n'hi va haver es van solucionar ràpidament. Aquí estan canviant el cable del canvi

Amb cabota i tot!

Aquest tram és dels que es fan notar a les cames, som camí de la urbanització Sant Carles, passada la carretera de Dosrius a Cardedeu

És l'hora de dinar i som al coll de Parpers: aprofitem per menjar i descansar una mica. En Toni i en Lluís, els dos guies que van fer prèvies per trobar el millor camí, parlen amb el Jordi

En Chus que encara no coneixia el corriol dels extraterrestres, va quedar-se sense paraules llegint la dedicatòria a San Pedrito Bendito

I ja som al camí de Baix, molt a prop de casa

I ja hem arribat. Com que hem trigat molt poc, ens entaulem al Tíriti

El track és al wikiloc

Corriols, corriols i més corriols: Trinxa+Prehistòrica (17-09-2011)

2011-12-03T20:17:00.003+01:00

Preciosa sortida, a la qual vaig estar a punt de no anar per mandra: em feia peresa llevar-me tan d'hora, ja que el divendres treballava fins les 12 de la nit i últimament he dormit poc. Finalment em vaig presentar a la plaça, més que res per veure què havien preparat en Surfer, en Nor_bak i companyia. I va resultar una de les sortides que no importa repetir, sobretot la primera part, que va ser memorable.

Aquí estem a la sortida:

Ens ho prenem amb certa calma, el dia serà llarg. Però anem fent via i ja som al Coll de Cera

A l'entrada del tobogan de la Font d'en Gurri tenim la primera avaria

... i la segona

Alguns ens passem de llarg el trencant per on havíem de baixar cap a Vallromanes, però no importa ja que podem fer el tobogan

Després d'una bona estona de corriolejar, pugem cap a la Creu de Can Boquet

Després d'aturar-nos al dolmen de la Roca d'en Toni, anem a Sant Bartomeu, també corriolejant, i en un reagrupament tenim temps de veure com tres nois fan la paret

Al dolmen de Céllecs, ben seriosos i formals, una foto que hauríem d'ensenyar a les nostres mares perquè veiessin que els dissabtes anem amb bones companyies

Però aquests angelets es transformen quan veuen una trialera
http://vimeo.com/29284685

Després de baixar a la Pedra de l'Oreneta, pugem per la pista del bolet

A la font de Sant Bartomeu ens refresquem amb la seva aigua fresca i bona, mengem una mica... i tornem a corriolejar. Ens ho passem força malament, amb la cara paguem

I seguim fent inacabables corriols, aturant-nos de tant en tant per veure on és en Dojavi, que ens intenta trobar sense sort. A Santa Agnès de Malanyanes ens aturem per menjar una mica i així poder fer en condicions la pujada que ens espera després de ciclar entre camps de pagès també per corriol

Tornem a passar per Sant Bartomeu i baixem novament a la font. Allí en Domingo té un detall amb nosaltres: ha carregat tota l'estona aquesta barrufa fresca i ens l'anem bevent entre tots

Tan fresca és que en Raúl se'ns ha quedat congelat

Pugem a les antenes de Céllecs per un tram preciós made in Nor_bak, que us aconsello eviteu, i ens aturem en un balconet a peu de pista per fer-nos la foto

Més avaries, ara una punxada a la roda del davant del Domingo

Portem uns quants quilòmetres al damunt, amb molta calor i força desnivell però l'Ivi sembla sortit de la dutxa

Mentre reparem la roda passa una furgoneta que gairebé s'estampa contra el marge de l'esquerra. Al cap d'uns pocs metres, ens la trobem bolcada al mig de la pista. En Domingo aconsella al conductor què és el millor que pot fer. Com més hi penso, més pena em fa el xicot i dono gràcies que no fes mal a ningú

Passem pel corriol que baixa al Pitch & Putt de Can Maymó, on els especialistes baixen per llocs impossibles

Sembla que la trialera ha agradat força

Baixem a la font de Vallromanes

Però no només d'aigua viu l'home

I no només s'ha de beure, també s'han de reposar els electròlits que s'han perdut

Encara falten quatre dies per la propera sortida, ja estic impacient i comptant les hores.

Si voleu el track, és al wikiloc

Explorant per Vallromanes (11-09-2011)

2011-12-01T23:59:00.003+01:00

Surto de casa i, per entrar en calor no se m'ocorre altra cosa que pujar al Turó d'en Galzeran passant per les "esses" i les vinyes. Evidentment no només he entrat en calor, gairebé em fonc. Per això decideixo passar per la banda nord, força ombrívola, per anar a Alella.
Una mica refet de la calorada tiro cap al Coll de la Font de Cera, on deixo la pista principal per passar per un petit corriolet que acaba a la pista que comunica aquesta pista principalcarenera i la riera de la Coma Clara d'Alella. Aquesta pujada m'agrada molt més que la pista, val la pena desviar-se una mica si es té temps.
Pujo, doncs, a la pista carenera i al poc d'entrar-hi la deixo per passar per la variant ombrívola i una mica trencada que porta a una de les pistes que va de Vallromanes a la pista principal carenera. Hi torno a pujar i la segueixo fins al desviament que va cap Can Gurguí, on agafo la divertida trialera del "tobogan", que em deixa a la pista que puja de Can Maymó.
Baixo una estona per aquesta pista i, per no anar encara a Vallromanes, la deixo per agafar-ne una altra que surt a mà esquerra i que s'enfila de valent en direcció a Can Martí de Dalt. Passades les primeres rampes, al cap de poc la pista comença a baixar i em porta a una urbanització de Vallromanes. Resignat, baixo fins la plaça del costat de l'església, on agafo l'aigua calenta i dolenta que surt de la font.
Vull anar a Can Maymó, però quan arribo al Turó de can Rabassa veig que el camí està encara perdut: no s'ha netejat des de les ventades i nevades i està ple de brutícia i bardisses. Per això, en comptes de pujar baixo una mica en direcció a can Tià i quan veig un corriol que surt a la dreta m'hi poso. Al començament puja força, però es deixa fer força bé, després s'alternen pujades i baixades fins que, passat el Pitch & Putt, es fa molt costerut i amb molts trams inciclables de pujada. Quan estic a pocs metres de l'acabament, em trobo amb el Jorge, un biker de Cabrils que m'explica que el millor que puc fer és girar. Giro cua i anem junts fins al Torrent de Can Maymó. Allà m'ensenya com pujar fins al costat de Ca la Mort passant per Can Nadal. En Jorge corre molt i no el puc seguir, sort que m'espera una mica. Passem pel Coll de Porc i m'ensenya un corriolet curt però bonic que surt una mica abans del Dolmen de la Roca d'en Toni. De la Roca baixem fins la Creu d'en Boquet, on ens acomiadem: gràcies!
Jo segueixo pel Vietnam, per evitar el sol i la pista, i pujo fins la font de Sant Mateu, on agafo l'aigua fresca i bona que encara raja i menjo una mica.
Ja ben refrescat, segueixo pel GR fins el Mas, on el deixo per baixar per la pista que surt a la dreta. Aquesta pista baixa molt i em porta al tobogan, per on havia passat abans.
Ara segueixo una mica en direcció a Can Gurguí, però deixo la trialera per agafar un corriol a la dreta que està senyalitzat amb pintura blanca i que baixa en picat -però es pot fer bé- fins enllaçar amb la pista de Can Maymó.
Un altre cop em trobo en aquesta pista i un altre cop la deixo, ara una mica més avall que abans, per agafar un trencall que surt a l'esquerra i que també s'enfila una mica.
Al cap de molt poc deixo la pista per agafar un llarg corriol que surt a la dreta que resulta molt bonic i pràcticament tot ciclable i que va a morir una mica més amunt d'on havia girat una estona abans. En aquest tram es pot pujar bé sense caminar i decideixo seguir amunt, per veure de trobar la rodona on m'havia dit el Jorge que començava el corriol, rodona que trobo molt ràpidament.
Segueixo en direcció a Vallromanes per veure des d'on es pot pujar per agafar-lo. En un trencant, tiro cap a la dreta i vaig a parar a un dipòsit que és al costat d'unes cases, però fa massa pendent i considero que per allà no s'hi podria pujar, de manera que dono la volta i segueixo per l'esquerra. La pista baixa força, però és ciclable en els dos sentits i s'acaba a la carretera de la urbanització per on havia baixat per primer cop: ja he trobat per on es pot agafar el corriol!.
De nou desfaig el camí, i pujo per on he baixat uns moments abans. Enllaço amb el corriol que passa pel costat del Pitch & Putt i el torno a baixar fins la riera de Can Maymó.
Ara pujo cap a la cornisa seguint la pista del torrent de Can Maymó, i passo pel costat del restaurant del golf. Sense deixar la pista vaig pujant fins arribar a la Creu d'en Boquet, on torno a agafar el Vietnam. Ara ja no vaig a Sant Mateu, segueixo per la pista fins al trencall dels extraterrestres, on agafo la variant que es pot fer sense baixar de la bici (la de la dreta).
Dels extraterrestres passo a la pista de la cornisa, que deixo ben aviat per agafar el corriolet que em portarà a Alella, on avui hi havia una fira amb ple de parades d'embotits i de menjars que em deien: compra'm i menja'm.
Passo de llarg i m'arribo a casa pel Camí de Baix d'Alella i Can Roca, després d'un dia d'exploració força fructífer.

Si seguiu el track, pareu compte de no embolicar-vos, ja que he passat més d'un cop pel mateix lloc. Espero que l'explicació tan detallada (potser massa?) que he fet de la sortida us ajudi.

El Perfil:

I el track és al wiki

Tiana-Puig Castellar (10-09-2011)

2011-12-01T23:45:00.004+01:00

Pujo per Can Sentromà a la Cartoixa i segueixo amunt fins al capdamunt de la urbanització Mas Ram, on agafo el corriol que baixa a la font del Pop, que està força malmès per les pluges del juliol però fora d'algun lloc puntual es pot fer força bé. Passats uns metres de baixada deixo aquest corriol per agafar el que va cap a la Font de l'Amigó, que no baixa tant però té algun tram on s'ha de fer peu i altres on es necessita una mica de tècnica per poder passar en pujada.
Aquest corriol em deixa a la pista que puja del Tanatori. Vull anar a la Font de l'Amigó i per fer-ho he de remuntar-la uns pocs metres per agafar un altre corriol que fora d'algun lloc on s'ha de fer peu si no se'n sap molt es deixa fer molt bé.
A la Font es pot agafar aigua, és bona i fresca, però no me'n refio massa ja que penso que hi ha d'haver filtracions de tot el que van tirar per tapar la pedrera de la Vallensana i per això passo de llarg, baixant per un tram molt divertit i net fins al costat de Can Ruti.
Allà baixo per anar a Cal Dimoni i segueixo fins Sant Jeroni de la Murtra, on hi ha una altra font potser d'aigua no tan bona però amb alguna garantia més que la de l'Amigó.
D'aquí pujo a l'ermita de Sant Climent, des d'on es veu el mar i tota la plana: Badalona, El Masnou, Barcelona... No m'aturo ja que ho tinc molt vist i se'm fa tard, però val la pena fer-ho uns instants.
Segueixo cap al poblat laietà de Puig Castellar, un dels més importants que es coneixen. Si no hi heu anat mai, val la pena pujar-hi i fer una ullada.
Rodejo el poblat seguint el GR-92, que aquí és un corriolet una mica aeri però fàcil de fer i torno en direcció a l'ermita.
Passo per la urbanització de la Vallensana i m'arribo a la carretera per un corriol que és força difícil de fer sencer després de les pluges. Travesso aquesta carretera per pujar cap al Coll de la Malesa (la pujada del Dipòsit en diem a Bttbadalona) i d'aquí passo per corriol cap al Seminari de la Conreria.
Com que és tard, baixo a casa per la carretera de la Conreria, poc transitada en aquestes hores i molt revirada, de manera que no està gens malament per acabar aquesta sortideta.

El perfil

I el track és al wiki

Tiana-Montalegre-Can Torrents-Coll de la Malesa (24-08-11)

2011-12-01T23:31:00.005+01:00

Aquesta ruta la vaig fer el dilluns 22-08-11 per primer cop, sortint de casa sense GPS. Com que em va agradar molt, el dimecres 24-08-11 la vaig repetir amb el GPS i la vaig penjar al Wikiloc.

Pujo a la Cartoixa passant pel corriol que surt de Can Sentromà i de la Cartoixa pujo a la pista que puja al capdamunt del Mas Ram per agafar un corriol molt divertit i que es pot fer gairebé tot sobre la bici, tot i que té alguns trams on es necessita una mica de tècnica i força, i que ens porta al Seminari, on podem agafar aigua.
Del Seminari passo a la urbanització la Conreria, i baixo fins al torrent, per remuntar després urbanització endins fins a la pista que porta a la Font dels Castanyers, que deixo per anar en direcció cap a Can Torrents Vell.

Passo pel darrera del mas i deixo la pista per pujar al Turó de Donadeu i la Coscollada de l'Amigó. Aquí m'he d'esforçar molt, ja que el desnivell és important i la pista està molt malmesa, de manera que no em puc despistar gens si no vull fer peu.
Després d'aquests dos quilòmetres ens els quals he pujat més de dos-cents metres, baixo per la trialera de la pedrera fins al Coll de la Malesa, des d'on em toca tornar a pujar per anar altre cop fins al Seminari, des d'on baixo per pista fins la Cartoixa.
I ara ja només em queda repetir el camí de pujada per tornar a casa després d'una mica més de dues hores de gaudi.

El perfil

i la ruta al wikiloc, clicant a la foto

Badalona-Creu d'en Boquet-Vietnam-Extraterrestres (21-08-2011)

2011-12-01T22:56:00.006+01:00

Vaig a Badalona passant pel lateral de la B-20 i faig la sortida amb els amics de Bttbadalona. Pugem el Dipòsit i baixem al Seminari de la Conreria i del Seminari anem a Alella. Intentem passar per l'ombra per anar a la Creu d'en Boquet, per això fem el tobogan que surt de la pista de la Font de Can Gurguí. Un cop a la Creu, tornem passant pel Vietnam i enllacem amb Sant Mateu. Passem pel GR, que està molt trencat i els que no en sabem massa hem de caminar en algun lloc, i pels Extraterrestres amb la variant de l'esquerra, que també és força complicada de fer sense desmuntar.
Aquí tenim el monòlit del corriol dels Extraterrestres

Amb la seva placa d'agraïment a San Pedrito del Buen Amor

Després d'aquest curiós corriol, baixem a Alella pel corriol que surt de la pista de Teià, que tant ens agrada. Per anar a casa, com gairebé sempre, passo pel Camí de Baix d'Alella i la Riera d'en Font.
En total uns 30 km i 1000 m de desnivell, que podeu veure al wikiloc

Font de la Dinamita (20-08-11)

2011-11-22T15:56:00.004+01:00

Avui he fet una sortida una mica fora del que és normal en dissabte: anar a Badalona, fer la sortida amb els amics de Bttbadalona.com i tornar a casa ja sigui pel "Tub" o per la via ràpida. En comptes de fer tot això, he sortit una mica més d'hora, i he fet el "meu circuit", el que faig gairebé cada dia. Aquí estic a la carena divisòria entre Alella i Tiana, amb la vinya verda vora el mar:

El sol comença a treure el nas entre els núvols

M'aturo un moment per veure casa meva, tot i que no vaig massa sobrat de temps

A bon ritme, per no fer tard, baixo per l'ermita de l'Alegria i pujo altre cop, ara per les "esses", fins als Nou Pins. I d'aquí passo pel Seminari i pel Dipòsit per baixar al punt de trobada de Bttbadalona, on em trobo el nou invent del Nor_bak: dos seients a la Btt

Mira-te'l, que content està amb la seva joguina

I ja tots junts, tornem a pujar per l'inevitable Dipòsit. En Diesel, que es coneix tots (tots, i més que n'hi hagués) ens porta a la Font de la Dinamita, indret màgic enmig del no res on jo no hi havia estat mai. Aquí el tenim, amb àurea
al damunt i tot

Després de la volta que ens ha portat a la Font de la Dinamita, tornem a la pista carenera i ara pugem per la Vinya al Turó d'en Galzeran. Del Turó anem a Alella, alguns passant per la trialera que està força malmesa

Anem fins al Coll de Cera i seguim una mica més per la carena. Al trencant de Vallromanes ens separem: jo hi tiro i els companys se'n van cap a mar, baixant per la trialera d'en David, ja que no estan per pedalar més: fa calor, una mica de peresa la pujada de Vallromanes, és una mica tard... totes les excuses valen.
A mi em va molt bé la baixada a Vallromanes, per corriol llarg i fàcil de fer

La pujada se'm fa una mica llarga, però ho faig per la banda més fàcil, la que porta a Can Poc. M'ho prenc amb calma i, quan arribo a la carena de nou, em regalo una baixadeta als col·legis d'Alella pel corriol de sempre, que és una delícia. I d'Alella passo a casa pel Camí de Baix d'Alella.

El mapa de la sortida

El Perfil

I el track, clicant a la foto:

Balzac i la Petita Modista xinesa

2011-11-06T17:46:00.001+01:00

Petita meravella, i dic petita perquè només té unes 160 pàgines de lletra no gens petita i marges generosos, que llegirem sense pausa i que ens atansarà una mica a la Xina de Mao de fa uns quaranta anys.
La vaig rellegir l'altre dia, en un trist matí d'octubre. Era a l'hospital fent companyia a un malalt, i em va fer oblidar per un moment les penes de la vellesa i la falta de salut.
L'edició que tinc jo és el número 400 de la col·lecció El Balancí, d'Edicions 62. L'autor és Dai Sijie, que als 17 anys va patir la reeducació en un poble de muntanya pel fet de ser un intel·lectual burgès, com els protagonistes del seu llibre.
Una de les frases, ja molt cap al final del llibre, em va quedar gravada: “M’ha dit que Balzac li havia fet entendre una cosa: la bellesa d’una dona és un tresor que no té preu”.

Ja tinc a les mans una altra novel·la d'en Dai Sijie, El complex de Di, però de moment no la començo, encara he de pair una mica la Petita Modista. Seguiré amb Vida i Destí, de Vassili Grossman, una mica més densa i complicada de llegir i em guardaré com a postre, espero que deliciós, El complex de Di.

Aquest és en Dai Sijie, nascut el 1954:

VALLROMANES (17-08-2011)

2011-10-29T20:17:00.002+02:00

Després de molt temps de no fer-ho, recupero el plaer de ciclar a la tarda. Com que fa molta calor, per pujar a la Conreria intento passar per llocs no massa assolellats. Així, passo per un corriolet que puja a La Cartoixa des de Can Sentromà on trobo un ocell que té problemes en una de les ales i es va escapant corriol amunt mentre pujo intentant no espantar-lo massa.

Un cop a La Cartoixa

passo per un tram de pujada on em toca el sol i noto la calor de ple. Pujo com si anés al capdamunt del Mas Ram, però deixo la pista per agafar el divertit corriol que porta al Seminari i que es pot fer gairebé tot al damunt de la bici ja que les pluges del juliol no l'han afectat gaire. Del Seminari tiro cap al Turó d'en Galzeran, passant per la pista del darrera del Turó del Reig per evitar el sol. Un cop al Turó, des d'on puc veure tota la plana fins Montjuic,

m'atanso al Coll de Cera seguint el GR-92.

Al coll de Cera em trobo amb en Miquel, un veí de Tiana que s'està entrenant per fer la Transpirinaica, i fem la resta de la sortida junts. Passem pel darrera del Turó de can Colomer i enllacem amb el corriol divertidíssim de Can Cirera per arribar a Vallromanes. Per pujar de nou a la carena, agafem la pista més senzilla, la primera que surt a la dreta tirant riera de Vallromanes amunt. Per baixar cap a casa agafem el corriol que surt al camí de Teià, molt senzill i divertit, que ens porta fins Alella i ja només ens queda passar pel Camí de Baix d'Alella i la riera d'en Font per arribar-hi.

El mapa de la sortida

El perfil

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

CORRIOLS A BADALONA

2011-10-27T22:14:00.010+02:00

Sortida curta però força dura.
De Tiana pujo a la Cartoixa, passant pel corriol de Sant Romà, on trobo aquests pebrassos

Segueixo pujant i deixo enrere la Cartoixa

Arribo al Turó de l'Home, des d'on vaig per corriol cap a la Font de l'Amigó. Les pluges torrencials del juliol l'han malmès una mica i en alguns trams de pujada he de fer peu. El dia és força clar, amb una mica de calitja, i aprofito per fer una foto de la plana, amb l'hospital en primer terme

L'aigua d'aquesta font és fresca i bona, però no me'n refio del tot ja que una mica més amunt hi ha l'abocador de la pedrera, on hi van tirar qui sap què

No m'aturo i baixo fins al costat de Can Ruti. El caminet està molt bé, només s'ha de fer peu en un lloc que hi ha dos arbres caiguts i es pot fruir de la baixada. Un cop a Can Ruti, pujo en direcció a Can Barbeta per un corriol que a l'hivern estava força bé i que ara ja no n'està tant, ja que també ha patit molt per les pluges. Baixo per la trialera de les canyes fins la carretera, que travesso, i segueixo avall per un tram de caminet que s'ha tapat força fins trobar la pista que baixa a Can Dimoni. Pujo una mica per intentar fer el "parc temàtic" que tan ben cuidat estava mesos enrere però que trobo abandonat i ple de pinassa. Tot i això, encara és divertit. Arribo a la pista que va a Sant Jeroni i la deixo per pujar un altre cop, buscant el corriol que em deixarà a l'explanada del costat de Sant Jeroni.
Si us falta aigua, aprofiteu la font que hi ha al davant de l'església. Raja poc però l'aigua és força bona.
Passat Sant Jeroni, pujo com si anés a l'ermita, però deixo la pista per agafar el corriol que m'ha de pujar a la Vallençana. També està força malmès i molt tapat, de manera que he hagut de caminar en algun punt. Finalment he fet cap a la Urbanització i d'allí he tirat cap a la carretera, passant també per corriol. Des d'aquí he tirat cap al Coll de la Malesa, però passant per la pista trencada que surt a la dreta de la ruta clàssica. També està molt trencada i s'han de caminar uns metres. Des del Coll he anat a la trialera que passa pel costat de la Pedrera i baixa fins Sant Pere de Reixac. També està tapada, amb molts esbarzers que s'arrapen a la pell, i en força mal estat en alguns trams. La part final millora i permet oblidar les esgarrapades inicials.
A Sant Pere he agafat aigua, entrant al cementiri, ja que no em fiava de trobar aigua a la Font dels Caçadors que trobaria més endavant

Faig alguna foto del campanar

de la rectoria

i de la meva estimada btt amb el Tibidabo al fons

Baixo pel Torrent de Reixac fins la carretera, que travesso, i tiro una mica riu amunt

fins agafar el corriol que puja fins la pista que porta a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes

De Sant Cebrià passo a Can Torrents Vell, també per un tram de corriol. Com que tinc aigua no m'aturo a la font que hi ha una mica a la dreta, d'aigua sempre fresca i abundosa.
A partir d'aquí ja no agafo cap corriol més: fa calor, estic cansat i a més faré tard a casa. Pujo per sobre de Can Torrents Vell

fins la urbanització de la Conreria i d'aquí passo al Seminari i baixo per carretera fins a casa per sentir una mica de vent a la cara.

El mapa del track

I el perfil de la sortida

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

BUSCANT EN CAPABLANCA (06-08-2011)

2011-10-25T13:51:00.004+02:00

L'any passat en Xavi 1965 va fer aquesta ruta, va publicar una magnífica i documentada crònica que podeu veure a bttmania.org i un vídeo que trobareu a Vimeo. Jo pensava fer-la des de llavors, preferentment a la primavera per evitar la calor que fa per aquelles contrades, però per un motiu o altre l'havia deixat de banda fins que en Pino, que no para de traüllar, la va proposar per diumenge. Em feien més por la calor i les rampes de la part que coneixia, la primera, que la distància de la sortida, tot i que també em feia una mica de respecte, ja que es tractava de fer més de 120 quilòmetres. Com sempre, les ganes van passar per sobre de l'enteniment i em vaig apuntar per fer-la, amb l'alegria final de tornar a compartir ruta amb l'Andrés, després de molt temps També em feia feliç tornar a compartir ruta amb el Nor_bak després de la seva experiència a la Transpyr, que pensava m'explicaria de cap a peus, tot i que només li vaig saber treure que es dormia molt bé als Poliesportius. Aquí el tenim sense fer cap ganyota, és clar que vaig haver de fer uns quants milers de fotos per aconseguir-ho I, no cal dir-ho, també és un plaer ciclar amb el Pino, el més assenyat de tots Diumenge no vam sortir de Sant Quirze com es fa en la ruta original, sinó de Matadepera i així ens va sortir una ruta més rodona. Es podria valorar fer la sortida des de Castellar del Vallès i així no deixar pel final la pujadeta a Sant Julià d'Altura, però a mi m'agrada més així, amb la rampa final... ja sé que no sóc massa normal. Els primers deu quilòmetres són majoritàriament de pujada, seguint bona part del camí que vam fer en la Badalona-Manresa però evitant els trams de caminada, per plantar-nos a la Casa Nova de l'Obac, on els núvols de calitja deixen anar unes fines gotes d'aigua que ens refresquen una mica. Això ens agrada però no ens permet gaudir del tot del paisatge preciós de la zona, ja se sap que la vida és un contrast de coses bones i dolentes. A l'Obac Vell, ja sense núvols, ens fem una foto i descobrim un corriolet que ens permet deixar la pista uns centenars de metres. Seguim baixant fins que ens aturem a la font ubèrrima de Rellinars En Pino té una curiosa tècnica per deixar la bici a les escales Un senyor que omple garrafes d'aigua ens explica que podem passar pel caminet que va paral·lel al reguer d'aigua que surt de la font i així ho fem. Resulta ser força divertit i després de passar pel costat d'uns horts, ens retorna a la pista, molt a la vora de la fàbrica on l'aigua de la font anys enrere movia més de 600 telers A partir d'aquí, s'acaba la baixada i comença una de les parts més dures de la sortida, on s'alternen rampes molt pronunciades amb baixades, en un trencacames continuat. Al Puig de la Morella deixem definitivament de coincidir amb la ruta Badalona-Manresa, per passar pel Coll de Gipó i baixar a la riera de la Santa Creu, enfront de la Serra dels Ermitanets, on ens aturem a menjar una mica asseguts sobre una pedra plana. La calor es fa notar mentre pugem novament, seguint molta estona el Torrent del Sot de l'Infern, que és un nom ben adient per l'indret on hi fa moltíssima calor. Intento seguir als cracs que m'acompanyen, però l'esforç que he hagut de fer fins ara en l'intent em passa factura i em quedo sense força. Amb la calor horrorosa que fa i estic esborronat tot i que menjo i bec de sobres. Està vist que m'he passat de voltes, em sap greu pels companys que m'hauran d'esperar, però no puc fer-hi res més Després de la duríssima pujada al Puig Andreu, baixem fins al Puig de la Balma, on ens aturem una estoneta per agafar aigua i menjar una mica, però no massa, que encara ens queda molt per fer De La Balma anem baixant i passem força estona pel costat de la riera de Mura, per pujar després fins a Rocafort, on els companys m'han de tornar a esperar. Al poblet ens aturem una estona, les cases estan guarnides amb senyeres i sembla que estan de Festa Major, però encara falta una mica ja que es celebra el dia 15. Aquesta és l'església de Santa Maria I al seu darrere hi ha la Roca de les Creus, que en té gravades unes 40 i algunes marques més. La foto no surt, només tinc la de la pedra que ho explica: hi haurem de tornar. Entre els radis de la bici podeu veure una de les creus Després de passar per un corriol força divertit i una mica aeri podem veure el Món Sant Benet, però pel darrere i sense aturar-nos, un altre motiu per tornar amb menys pressa Arribem a Navarcles, on ens aturem una mica per celebrar el trenta-pocs aniversari de l'Andrés i del Pino, que ens conviden a una beguda que diu que ens donarà xispa. A més d'aquest beuratge, aprofitem per agafar aigua a la bonica font del Bruno. Aquí tenim als que faran anys refrescant-se una mica I a fe que ens fa falta: ens espera, amb tota la calorada dels migdia i uns 60 km a les cames, una pujada d'uns 10 quilòmetres i uns 400 m de desnivell, que ens ha de portar a la Mussara. Jo vaig una mica justet de forces i m'he de regular, intento mantenir un ritme còmode a 140-150 pulsacions que em permeti no haver de patir un altre cop. Em sap greu pels companys, que potser s'hauran d'esperar massa, però és el millor que puc fer. L'Andrés i el Raúl, que s'han fet un tip de córrer tot el dia, s'aturen uns quants cops per fer-me companyia. Gràcies, amics. Aquí, on em trobo al Raúl, estic particularment cansat i no m'ho passo gens bé. Tinc idees no massa positives: girar i baixar fins Navarcles, arribar a Monistrol i agafar el tren.... M'ho penso uns minuts i segueixo amb poca convicció. En Raúl, després de veure que estic bé, em despenja ràpidament i jo segueixo pujant al meu ritme. Després de reagrupar-nos un moment en un lloc on corre una mica d'aire, puc fer aquesta foto de cara en un tram una mica trencat Un cop a dalt de la Mussara, baixem ràpidament fins Monistrol. Com sempre el que ens ha costat hores de pujar ho baixem en uns minuts i ens plantem al poble on veiem el Centre Parroquial i ens aturem en un parc infantil on el Raúl dorm plàcidament, amb l'orelleta agafada, i els nois que fan anys tornen a convidar Després de menjar i descansar una mica, seguim endavant. Ara ens falta pujar fins al Serrat de les Pedres, que és a uns 950 metres d'altura, uns 500 m més amunt d'on estem. Jo segueixo regulant-me a 140-150 pulsacions, em fa una mica de por la pujadeta que ens espera i vaig despenjat del grup pràcticament sempre, excepte quan ens reagrupem. Aquí ho hem fet a la riera de Sant Joan, on ens vénen ganes de banyar-nos i refrescar-nos una mica Però no ho fem, seguim pujant entre cabanes de pedra seca i entre animals prehistòrics marins, herbívors afortunadament, que ens miren quan passem Al Coll de Sant Fruitós tenim al Pino intentant trucar a casa seva. Fa estona que ho intenta, però no hi ha cobertura i no se n'acaba de sortir Passem per Castellterçol i seguim pujant. En Pino té localitzada la font de sant Julià d'Uixols, que ens hauria anat molt bé ja que és gairebé en el punt més alt de la ruta, però de moment està perduda. I dic de moment ja que hi ha un grup de gent que l'estan intentant recuperar, amb l'ajuda d'una excavadora i tot. Resignats i sense massa reserva d'aigua, seguim fins al Serrat de les Pedres, que té un nom adequat ja que hi ha uns trams que n'estan plens. Penso que tots ens havíem pensat que aquesta última pujada seria més dura, en arribar a dalt alguns no ens ho acabem de creure. A mi particularment m'ha semblat molt menys dura que la del Torrent de l'Infern I ara, a baixar. Baixem tanta estona que fins i tot es fa una mica pesat, tot i que hi ha llocs preciosos, plens de camins que ens estan esperant en properes sortides i que es deixen captar per les màquines de fotografiar Un corriolet sense cap dificultat tècnica però força divertit ens treu de la monotonia de tanta pista i ens porta ben a la vora de Castellar, que travessem per anar cap al riu Ripoll, des d'on agafem el trencant que ens farà pujar a Sant Julià d'Altura on, cansats i plens de pols, ens fem la foto de grup I, entre crits de "Mi casaaaaaaa" i "Mi fragonetaaaaaa", ens anem atansant a Matadepera per un tram força divertit.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

TIANA-TURÓ DE L'HOME-TIANA (24-07-2011)

2011-10-20T22:32:00.000+02:00

M'havia proposat pujar al Turó pels volts del meu aniversari, però ho vaig anar deixant. Diumenge estava núvol i vaig pensar que era el dia adequat: amb la fresca no es pateix tant. I vaig sortir de casa, no massa convençut ja que enguany no estic massa bé, però disposat a provar d'arribar-hi en unes condicions millors que fa uns dies, quan vaig hi pujar amb en Surfer i en Nor_bak i vaig patir molt, semblava un rèptil arrossegant-me per la pista. Com sempre, la pujada al GR-92 la vaig fer per la riera de la Coma Clara d'Alella, que diumenge estava molt plena d'aigua després de la pluja i amb el sauló que s'arrapava a les rodes. Els dubtes em van tornar a voltar pel cap: no anava gens bé i em quedava un món per fer. Ja al GR vaig veure una miqueta de sol que il·luminava BarcelonaAl Dolmen em vaig menjar la primera barreta sense aturar-meI a Sant Bartomeu només hi vaig fer la fotoA la pujada a Can Bordoi em vaig menjar dues pastilletes de fruita d'Aptonia del Decathlon, que em van anar molt bé: pujava ràpid i fins i tot vaig baixar la trialereta només fent un peu. Sembla mentida que una cosa tan petita vagi tan bé :lol: Tan bé em trobava que no em vaig ni aturarAmb l'ajuda d'aquests productes químics vaig fer una ràpida pujada al Santuari del Corredor. D'anada encara vaig poder veure la carpa que hi havia a la casa de colònies, a la tornada ja era desmuntadaAl Santuari em pensava aturar per menjar una mica i omplir d'aigua, però vaig trobar el recinte tancat, de manera que vaig seguir endavant, mentre els xiprers em desitjaven bon viatgei em va portar pels defores del poble. Com que no tenia aigua, em vaig desviar una mica fins la font del Polígon Industrial. Hi han posat unes taules i bancs de fusta i vaig aprofitar-los per menjar-me un entrepà de pa amb xocolata, com quan era petit, que em va semblar boníssim. Amb l'ajuda de l'energia de l'entrepà (i dels pastissets de fruita) en un moment vaig ser a Sant Martí de Mosqueroles. Les campanes tocaven les 12 del migdia quan omplia el bidó amb l'aigua de la font, que no em va semblar tan bona com altres copsA partir d'aquí ve la part més difícil de la pujada, s'ha de passar dels 400 m de Mosqueroles fins als 1650 del Turó. Es tracta d'anar fent, intentant trobar un ritme còmode i mirant el paisatge, si es pot. La pluja d'aquests dies ha transformat el paisatge, no sembla que estem a finals de juliolDiumenge vaig pujar controlant els metres que faltaven per arribar als 1000 de l'Estany d'en Viada, on vaig arribar molt bé i no em vaig ni aturar, només vaig fer la foto de la seva aigua verd-marronosaSembla mentida, fa uns dies aquí estava tan cansat que gairebé no podia ni empassar-me una barreta i diumenge podríem dir que no m'havia ni despentinat. El "Mètode Pino", és a dir pensar que només em quedava un dipòsit i mig per fer el cim, que és el que em va permetre pujar a dalt a l'abril, diumenge em va acabar d'ajudar i omplir de confiança i alegria. Però ja sabem que l'alegria no és indefinida, sempre hi ha d'haver alguna part trista, com aquesta zona devastada per la destral indiscriminada d'algun presumpte però no probable homo sapiens sapiensVolia passar per la pista que surt a la carretera mateix però per no veure més malifetes al bosc vaig pujar pel Mirador de les Guaitadores, on hi havia molt poca visibilitat ja que els núvols baixos s'hi havien quedat a descansar. Del Mirador al cim només hi ha 7 quilòmetres, la pista és asfaltada i sembla que no han de ser massa difícils de fer, però els 500 m de desnivell es noten, tenint en compte la tralla que portem a les cames. I el fet de no tenir perspectiva amb la boira encara ho fa semblar més complicat. Les vaques, alienes a aquestes complicacions i amb tots els problemes resolts de moment, em miraven de reüllI ja només em quedava un instant per arribar a dalt, on em vaig trobar amb un petit ensurt: hi havia un senyor ja gran assegut a la paret de pedra. Anava força abrigat i tenia un gos arraulit als peus, però semblava arrupit i derrotat. El vaig saludar, vaig arribar al final, vaig fer la foto del GPSPerò no em vaig quedar tranquil. Li vaig preguntar si es trobava bé, em va dir que sí. També m'explicà que no agafaria fred, ja que anava molt ben abrigat. El vaig deixar, amb certa recança, pensant amb com va morir en Xirinacs.... La baixada va ser ràpida i freda: no em vaig abrigar pensant que estem al juliol i els dits de les mans se'm van quedar garratibats pel fred fins més avall de l'estany. De mica en mica vaig entrar en calor i vaig començar a fruir de valent amb la bonica baixada pel GR-5, tot i que a la casa dels gossos no les vaig tenir totes, ara en tenen quatre com a mínim i sembla que se t'hagin de tirar a sobre quan passes pel seu costat. Sort que el paisatge és preciós i permet oblidar-los ràpidamentVaig voler deixar el GR-5 per passar per Sant Guillem i fer la foto, que va sortir borrosa i no puc penjar, i enllaçar amb un tram de carretera abans d'arribar a Sant Celoni, ja que tenia unes molèsties a l'esquena i pensava que així no anirien a més, però em vaig anar desviant fins arribar a Campins, des d'on vaig baixar per carretera.A Sant Celoni em vaig aturar una estona per menjar, descansar i decidir si seguia fins a casa o tornava en tren. Com que el mal d'esquena, potser per haver-me tret la motxilla, semblava millorar, vaig decidir seguir endavant. Aquí també vaig aplicar el Mètode Pino: "només em queda pujar al Corredor, la resta de camí és força assequible i amb l'ajuda dels pastissets de fruita pujaré sense adonar-me'n". I pensat i fet, vaig pujar no diré que sense adonar-me'n però molt bé, aturant-me uns instants per admirar un cop més la teulada de Can TrullLa baixada del Corredor la vaig fer per la pista, en part per precaució per l'esquena, que ja no em feia mal, i en part per por ja que no portava el track dels corriols i no em volia perdre. No és tan maco, però s'ha de ser pràctic. La pista em va portar fins Can Bordoi, on vaig fer l'última aturada per agafar aigua i així, sense novetats, vaig anar fent fins que al Coll de Parpers em vaig trobar al Pep, que és un biker de Dosrius que viu a Vilassar i amb qui va ser un plaer compartir ruta fins AlellaAmb el Pep vam anar pel corriolet de la pista de la pedrera, vam passar ràpidament pel costat de Sant Bartomeu, i ja gairebé al final de la ruta vam fer el Vietnam i els extraterrestres per fugir de tanta pista. Al corriol de l'Andrés ens vam separar, ell va baixar a Cabrils i jo vaig seguir fins Alella per pujar a casa pel Camí de Baix d'Alella

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

QUERALBS-SERRA DEL CATLLAR-9 CREUS-NÚRIA-QUERALBS (16-07-2011)

2011-10-16T23:52:00.000+02:00

Sortida amb Btt, però amb molts trams de caminada-miniescalada arrossegant la bici: si no us agrada caminar ja esteu avisats.
El punt de partida és la Farga de Queralbs. Pugem al poble de Serrat i passem per un tram molt divertit no massa complicat però amb alguna part tècnica que ens porta al Bosc de Ribes, on anem pujant per la pista que ve de Tregurà i que està en molt bon estat.
Després d'aturar-nos al refugi de la riera de la Fontlletera per menjar una mica, deixem la pista i comencem a pujar fins al Coll dels Tres Pics. La pista és força bona però hi ha trams on els que no estem molt forts hem de caminar una mica.Del Coll dels Tres Pics hem d'anar al Coll de la Marrana i per fer-ho tenim dues opcions: pujar al Puig de la Fontlletera i carenejar per la Serra del Catllar fins al Coll o bé baixar una mica fins al Freser per tornar a pujar després fins al Coll. Com que som una mica inconscients, decidim provar la primera opció, que resulta duríssima i on estem molta estona caminant contínuament sense poder ciclar.
Ja al Coll de la Marrana agafem el GR-11, on es pot ciclar força al començament, però aviat -després de passar el Fresser- hem de tornar a caminar, tot i que ara l'ascensió no és tan difícil com abans al Coll dels Tres Pics.
Ens dirigim al refugi de Tirapits on arribem força cansats i allà reposem una mica i brindem amb el cava i les copes que ha portat l'amic Jordi (Quii). No sé si pel cava o pel descans, a partir d'ara afrontem la sortida amb més alegria, tot i que encara ens queda una forta pujada fins al Coll de Tirapits, que és a uns 2800 m d'altitud.Del Coll de Tirapits fins al Coll de Nou Creus hi ha molts trams on ciclem al voltant dels 2800 m, amb una baixada divertida que ens deixa per sobre dels estanys de Carançà. És una part preciosa, i considerem justa la penitència que hem pagat per poder assolir-la.Un cop al Coll de Nou Creus baixem fins Núria, per un corriol aeri un pèl complicat al començament, però que després es torna fàcil i divertit.I de Núria passem a Queralbs pel GR-11. Potser d'estar descansats hauríem pogut ciclar més del que vam fer, però ahir vam caminar força ja que és molt tècnic i també exposat en alguns llocs. Més o menys a meitat de camí vam travessar el Riu de Núria i a partir d'allà ja pràcticament tot és ciclable i molt divertit, només amb algunes aturades puntuals fins arribar a Queralbs.
Només queda agrair el detall d'en Jordi amb la paciència que va tenir de portar el cava tanta estona, i al Lluís (Silvesterbike) i Chus felicitar-los per haver parit un nen-ruta tan bonic, tot i que una mica salvatge.

Unes fotos.
Apartat paisatges:Apartat animals quadrúpedes, després ja posaré els bípedes: Apartat bípedes amb/sense btt: I ara el detall del Jordi.Em vas venir a buscar i em vas ressuscitar.I crec que tothom ho va veure més clar després del teu regal.Gràcies, Jordi.El teu apartat no pot ser altre que el de FORA DE SÈRIE: Més cròniques i fotos a Bttbadalona.com i crònica i vídeo a Bttmania.org

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

LES GORGES DEL FRESER (03-07-2011)

2011-10-07T23:20:00.002+02:00

Sortim de La Farga, al costat de Queralbs i ens dirigim cap a les Gorges del Freser pujant per pista fins el Daió de baix, on agafem un caminet en el qual es pot ciclar molt poc i hem de caminar molt en uns 25 minuts.
Travessem el riu i, per molt bona pista, ens dirigim al Serrat on hi pujarem per un tram asfaltat.
Del Serrat baixem per un tram una mica trencat però força divertit fins al riu Maçanell, que travessem per un pas de fusta. Pugem per una pista excel·lent fins al refugi del bosc de Ribes, on ens podem aturar per menjar i descansar. Seguim pujant i planejant per aquesta pista fins als 1690 m i la deixem per baixar de nou al Serrat per un tram trialer molt pendent i força trencat que agradarà als "trencapedres".
Seguim baixant, a cops per camins envaïts de vegetació, fins la pista per on havíem passat a l'anada.

A La Plana deixem aquesta pista i baixem entre prats fins la carretera que puja de La Farga, on arribem després de la sortida que se'ns ha fet curta de tan maca.
I, per celebrar-ho, anem a dinar a Ca l'Anna de Ventolà
Molts més detalls i fotos a Bttmania.org

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

El Meridià Verd: de Ribes de Freser a Tiana (25-06-2011)

2011-09-25T21:54:00.009+02:00

Com sempre, copio la crònica que vaig penjar a bttbadalona.com:

Sabíem que la sortida seria llarga, amb un desnivell important i que en el moment "crític", la pujada a Collformic, que començaríem amb molts quilòmetres a les cames, faria molta calor i ens costaria molt. I així va ser, a mi particularment em va costar molt i vaig haver de caminar molta estona. Això ens va endarrerir força, de manera que quan vam arribar a La Roca ja era nit negra i fosca, amb la lluna de vacances. I vam pujar a Sant Bartomeu com vam poder, ja que la pista té alguns trams trencats i trampes de sauló que costava molt de veure. Això encara ens va fer trigar més, de manera que vam arribar tardíssim a casa on, en el meu cas, vaig haver de sentir agradables comentaris sobre el meu estat físic per part dels meus estimats fills. Crec que també van comentar alguna cosa del meu estat mental.... i estaven carregats de raó.

Vist amb perspectiva, anar a Ribes en cotxe potser va ser un error. Ens hauria anat millor pujar la tarda abans en tren i quedar-nos a dormir allà. Així, a més de descansar més, hauríem pogut sortir més d'hora. Aquí estem a l'estació, on vam aparcar, i ja a punt de marxa

Lluís, encara hi ha una mica de neu

I a Bruguera agafem una pista cimentada que ràpidament ens fa guanyar altura

Tenim temps de veure el Pedraforca i tot, vosaltres potser haureu d'ampliar la foto

En molt poca estona i gairebé sense adonar-nos-en arribem al Coll de Jou.
Valia la pena ser-hi per veure el panorama

La pista cimentada ens porta en una ràpida baixada fins l'església de sant Martí d'Ogassa, de començaments del segle XI

La seva teulada m'agrada molt

A Ogassa mengem una barreta i omplim amb l'aigua boníssima de la Font del Miner

Baixem per la Via del Ferro i del Carbó

I travessem el Ter per la passarel·la que jo mai havia trobat. Es mou una mica, però els Indiana Jones de Bttbadalona la passen com si res

Passat el Ter, comença de nou la pujada. En Pino porta una gràfica amb els desnivells i ens va explicant que ens queden tres "piquitos" abans d'arribar a Vallfogona del Ripollès. Aquesta part del recorregut és força dura, sobretot l'ultim pic, a la Serra del Puig d'Estela, però se'ns fa força curta i agradable potser ajudats per la fresca que fa encara.
I baixant a Vallfogona en Pino comenta que li agradaria trobar una figuera o un cirerer com el que van trobar ell i el Linneo al Montseny. I va ser fer el comentari i desig concedit:

El cirerer està carregat de cireretes dolces i bones

A Vallfogona ens aturem per menjar i omplir d'aigua, ja que ara ens ve una de les pujades fortes del dia, la de la Creu de l'Espinal. Per guanyar temps, fem una variant que implica caminar una mica però que retalla força la distància. Aquí estem en un dels trams plans de la pujada

I ja som a dalt. Anem bé de temps i de força

De la Creu hem de baixar per una pista que al començament està força trencada (cada cop que hi passo està pitjor) i per on em dóna la impressió, no sé perquè, que no hi passa massa gent

Ens aturem a Vidrà per menjar una mica i passem per un tram que corre paral·lel al riu Ges, molt bonic i amb salt d'aigua i tot

Ja comença a fer calor i el Manel aprofita per refrescar-se

El caminet és molt maco però en molts moments és inciclable i se'ns acaba fent una mica pesat, potser perquè estem pensant en el que ens queda encara.
Després d'una estona força llarga el deixem per agafar una pista que corre per la vall encanonada que ha fet el riu Ges. I en un dels llocs per on es travessa el riu, en Pino decideix banyar-se una mica. Afortunadament només es refresca i pot seguir la ruta

Passem per un tram de la carretera que ve de Sant Pere de Torelló

per agafar una pista que ens porta als Graons del Rei. El vedellet deixa de mamar una estona mentre passem

Baixem, amb una calor intensa, fins a Roda de Ter, on l'encertem del tot comprant aigua fresca i intentem menjar una mica. A mi l'entrepà de cacau no m'entra, ja estic una mica estragat, i només aconsegueixo menjar-me'n la mitat. Després de la petita aturada, seguim la marxa pels carrers del poble de Martí Pol, fins i tot em sembla que passem pel costat de casa seva

Quan vaig pensar en la ruta vaig buscar diversos tracks: el del Diesel de la Transcat 2005, el del Raimonesteve i del Santips del wikiloc, el de la BDN-Vic i els del Palau Robert del Meridià Verd. Aquí havia agafat la variant del Palau, que sobre el paper estava molt bé, però que en realitat era molt complicada de fer i sort en vam tenir que en Pino portés el track del Raimonesteve, que és el que vam seguir. Si no ho haguéssim fet, encara estaríem a la muntanya.
Seguint el track del Pino anem a sant Julià de Vilatorta, on ens trobem un tram de carretera que encara conserva els plàtans a banda i banda

i fem una aturada a Vilalleons, on la calor es fa sentir de valent

Pugem una estona per asfalt, fins la Mare de Déu de Puig l'Agulla

I seguim endavant, ara passant pel tram d'argila vermella que alguns recordareu de la Badalona-Vic.
A partir d'aquí comença la pujada forta i el meu calvari. I no només el meu calvari, també el dels meus amics Pino i Manel, que m'han d'esperar i esperar. La pujada se'm fa mooooolt llarga i pujo com puc. En Pino em tempta dues vegades i acabo acceptant-li l'Isostar, que em bec en minuts i que psicològicament m'ajuda i em permet pujar amb feines i treballs fins la Font Pomereta, on no podem agafar aigua ja que surt per sota, per la bassa

En Pino és tan bona persona que no gosa fer-nos passar pel tram que sap és millor, perquè haurem de caminar una estona, però vista l'alternativa, més llarga i potser també amb trams de caminar, decidim passar-hi. Aquí m'estan esperant, un cop més

Seguim pujant i veiem Sant Segimon

Encara pugem una mica més, fins gairebé els 1350 m, abans de baixar a Collformic, que està tancat. Seguim pel Pla de la Calma, on intento anar ràpid en els plans-baixada però segueixo fent figa a la pujada. Al punt més alt del Pla ens trobem aquest ramat i hem de fer de pastorets per apartar-los del camí

La baixada del Pla la fem tot el ràpid que podem, aturant-nos molt poca estona a la Font de l'Avi, que aquest cop sí que raja, ja que estem assedegats.
El pantà de Vallforners, ben ple, ja comença a adormir-se

A La Roca gairebé ja se'ns ha fet de nit

Ens aturem una mica per agafar més aigua i decidir què fem. Com que no estem massa bé del "senderi", decidim seguir: seria una pena deixar-ho aquí.
En Pino, que porta un visor infrarojos fa de pigall als avis que no hi veiem i passa al davant intentant seguir el track i els senyals del Meridià Verd que hi ha a cada cruïlla de la pista i que cada cop es veuen menys.

Anem molt lents, ja que hi ha força reguerots i algun tram de sauló que gairebé no veiem. Ja pràcticament al final de la pujada toco a terra en un dels reguerots i el Manel, que va al meu darrere, rellisca i cau. Afortunadament només és un petit cop al colze i pot seguir.
Alguns dels trams els hem de fer a peu, com la baixada trencada fins Sant Bartomeu, però a partir d'allí la pista millora i podem anar tirant sempre amb el Pino al davant.
Ens trobem de cara alguns cotxes, que ens enlluernen, i en un d'aquests moments vaig a parar a la cuneta. Afortunadament només em faig una petita rascada.
Ja som molt a prop de la baixada de Teià i en Pino, que se la coneix molt bé, ens fa de guia: revolt tancat a l'esquerra, a la dreta, ull.... I és que els llums d'alguna de les cases ens enlluernen força. De Teià anem al Masnou i, al davant de l'estació ens fem la foto de grup

I ja només ens queda passar pel passeig de la platja, negre com la gola d'un llop, i anar fins a casa que ja és hora.

No puc acabar la crònica sense dir GRÀCIES.
Gràcies Manel i gràcies Pino. Gràcies per seu com sou, una mica tossuts, ja ho sabeu, però amb un cor així de GRAN.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

COSTABONA (19-06-2011)

2011-08-21T21:58:00.002+02:00

Aquesta preciosa sortida la va pensar en Chus, de Bttmania.org. Es tractava de pujar al Costabona i d'investigar algun corriol de la zona, que no va sortir massa bé. Tot i això la sortida va ser preciosa, de les que es recorden molt i molt temps.
Aquí estem al cim

Per veure molta informació, fotos i un vídeo que va muntar en Chus, podeu entrar a Bttmania.org

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Burriac per corriols (13-06-2011)

2011-08-08T23:06:00.003+02:00

Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona l'endemà de fer la sortida:

Ahir no vaig poder sortir amb vosaltres, i avui ho he fet amb la idea d'anar al castell de Burriac, però amb la intenció d'investigar alguns dels corriols que anés trobant.
D'entrada, he pujat als 9 Pins per corriol, pràcticament tot ciclable però fent alguns peus als revolts. I al tallafocs que puja de l'ermita de l'Alegria també he hagut de caminar. Volia passar per corriol que baixa cap a la Trinxa (el corriol d'en Salva), però m'he equivocat i he anat a parar a la pista que puja de la pedrera de Santa Maria de Martorelles

Hi havia tanta humitat que estava xop. No se si ha estat per això, però el cas és que no he pogut tancar la màquina de fotografiar i me l'he hagut de posar a la motxilla, ja que no cabia a la funda en estar obert l'objectiu. Per això veureu que avui he fet molt poques fotos.
He anat baixant fins trobar un caminet que m'ha portat sense tocar asfalt fins la riera que porta a Can Girona, que està una mica trencada i no he pogut passar sense fer peu.
De Can Girona he pujat pel corriol de l'Scott, que segueix ben tapat i amb uns quants arbres que no deixen passar, fins la pista dels cirerers. He agafat la part de baix del corriol d'en Salva, per tornar enrere i baixar per la Trinxa fins el golf i Vallromanes. Sense aturar-me, he pujat pel corriol que puja pel darrera de la farmàcia, investigant algun dels corriols que trobava a la dreta i que han sortit "rana": no milloren res la ruta habitual.
Ja a la pista de la carena he anat en direcció a Can Gurguí, però he passat per un tallafocs que baixa cap Vallromanes. Després d'un tram de corriol molt tapat, he trobat la pista que puja de Vallromanes a Can Gurguí, però l'he deixada per agafar un corriol molt maco que m'ha portat més al nord, cap a Can Martí de Dalt, i d'allà he pujat per pista fins trobar l'enllaç del la trialera del Tobogan.

Però no he passat pel Tobogan: m'he desviat en aquell corriol que surt a l'esquerra i que moltes vegades hem dit que tenia bona pinta. No està malament del tot, però no supera el Tobogan, i s'acaba en la pista que puja al restaurant del costat de la Creu d'en Boquet, una mica més avall d'on l'enllacem quan venim del Tobogan.

He pujat al Dolmen i he anat per pista, amb algun trencant corrioler que he fet en sentit contrari (de baixada ha de ser molt maco, com l'he fet jo s'ha de caminar) en direcció al Castell. Allà he trobat a un nou bttbadaloní, en Jonatan, que no coneixia el camí i l'he acompanyat fins el castell.
He provat si funcionava la màquina de fotografiar i he vist que sí que anava, aquí tenim al Jonatan amb la seva Cube, molt maca, per cert:

I ja als peus del Castell, on ens hem separat

He baixat per la trialera del cementiri de Cabrera, on algú hi havia deixat aquest bolet

A Cabrera he agafat aigua i he menjat una mica, ja que em quedava
encara força camí per fer. Ja en marxa he fet la foto de l'església i del castell al fons mentre pujava en direcció a la Creu de Montcabrer

I aquí estic a la Creu

Amb el castell al fons

He baixat pel mateix corriol per on havia pujat i, entre flaires de carn i pollastre a la brasa de les torres de la urbanització Montcabrer, he baixat fins Cabrils. He pujat per la pista per fer la trialera del Cactus, que m'ha deixat a Vilassar de Dalt, on he pogut tornar a veure una mostra de la sapiència de l'espècie humana

No havia pujat mai a la pista carenera des de Vilassar, però ho he trobat a la primera. I quan pujava, m'ha aturat una parella d'argentins que pujaven en un Vespa:
-Por favor, ¿vamos bien para ir al Montseny?
-¿Al Montseny?
-Sí, sí al Montseny.
-Ufffff, os quedan uno 50 km, tendríais que bajar a la carretera para ir a Sant Celoni o a Santa Maria de Palautordera... Pero ¿queréis ir al pueblo del Montseny o al algún otro lugar: Santa Fe, el Turó de l'Home...?
-No, queremos ir al Montseny, a pasear en plena naturalesa.
-Es un poco tarde, quizás os iria mejor ir al castillo de Burriac, que es este que se ve aquí a la derecha.
-Pero hay mucha subida, ¿no? Y la moto se nos para cuando hay mucha pendiente.
-Sí, sí que hay bastante pendiente.....

I m'han deixat mentre seguien cap amunt. Més endavant els he trobat, la Vespa aparcada a l'ombra i ells caminant molt contents. No era el Montseny però no estava malament del tot.

Jo he seguit pujant i la pista m'ha portat a la Creu d'en Boquet, on he agafat el Vietnam, per evitar el sol que escalfava de valent. Quan he acabat el Vietnam, en comptes d'anar cap a l'esquerra per pujar al camí carener, he tirat a la dreta ja que no hi havia passat mai. Ha estat un error, doncs he hagut de pujar molt i passar per llocs molt trencats, on he hagut de caminar força i ja estava molt cansat. Finalment, després de molta estona, he pogut arribar a la pista de la carena, que ràpidament he deixat per fer una visita als extraterrestres

I dels extraterrestres he baixat per la trialera de l'Andrés (versió d'esquerres) i he anat a casa pel camí del Mig d'Alella, el que passa pel cementiri i la vinya.

Amb tanta pluja, els bolets han sortit com bolets. Aquí estan en aquesta soca d'un corriol que voreja Tiana

Tot i que només he fet 65.6 km, m'he cansat molt. No he parat de pujar, baixar, caminar, carretejar la bicicleta en molts moments, suar... em sembla que dormiré força pla, però molt content.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Badalona - Sant Mateu - Riu Besòs -Tub- Tiana (04-06-2011)

2011-07-23T17:26:00.001+02:00

Aquí tenim la crònica d'aquesta multitudinària sortida.

Al punt de sortida hem hagut de fer cua, amb tants bikers disposats a ciclar

Com sempre, hem passat pel dipòsit però avui no ens hi hem aturat i hem anat fins al vigia

Del vigia hem baixat al Seminari i al Sot d'en Miqueló per pujar per les "esses", que avui estaven perfectes

En Manolito, com sempre, al darrera del grup. Aquest noi cada dia està més malament de forma, es nota que es fa gran. Ho sento, algú t'ho havia de dir

Hem baixat cap Alella a una velocitat elevadíssima, amb unes puntes d'uns 2 km/d (la "d" és de dia), i ens hem hagut d'aturar a la cadena per refer-nos una mica. Mireu en Silvester, amb l'esquena desfeta després de tant d'esforç

Amb tanta velocitat hem anat a parar a Guajarà-Mírim, a Rondònia

I de Rondònia hem anat fins Sant Mateu

Com que avui no podíem fer tard, hem baixat ja cap a la platja. Per fer-ho hem triat la trialera d'en David, que està una mica malmesa després de la pluja.
En José Miguel s'ha dedicat a recollir totes les canyetes i branquetes que estaven tirades per terra

De Cabrils hem anat fins El Masnou, on ens ha deixat en Pino, que tenia festival i ja feia tard.
La resta hem anat tranquil·lament per la platja, un xarrant i els altres sense poder dir res.
A Montgat, gràcies al savoir faire dels seus representants municipals, que malauradament probablement canviaran després dels resultats de les eleccions, hem hagut de passar per la carretera per anar fins al punt d'esmorzar oficial de Bttbadalona d'ara en endavant.

En Lluís m'havia explicat com n'eren de petits els entrepans que feien en aquest bar, però no m'hauria imaginat mai que en fossin tant. Aquí tenim el de la Talla L

En Silvesterjm s'ha quedat amb gana

I, és clar, ha volgut el meu entrepà, que m'ha canviat per dues barretes energètiques. Aquí estem al final de la feliç negociació, quan em donava la segona barreta

Amb la panxa ben plena, un de barretes i altres d'entrepans, ens hem acomiadat d'en Manolito, que frisava perquè no plogués per poder celebrar el festival de judo amb seus alumnes, i la resta de supervivents hem deixat que en Lluís ens portés a l'hort

Després d'uns emotius records dels bons temps que per desgràcia no tornaran, hem anat pujant fins al Pre-Pirineu, entre ramats d'ovelles

A Pomar ens hem acomiadat d'en Lluís i, com que en José Miguel volia fer uns quilòmetres per preparar la Transcat, l'he acompanyat una estona. Hem pujat per les "esses" del Mas Ram, que també estaven perfectes avui

Del Mas Ram hem baixat via Tanatori fins Sant Jeroni, on ens hem trobat a l'amic Hugo.
De Sant Jeroni hem anat fins Can Zam, per rodar una mica pel riu. De baixada fins la platja ens feia força vent de cara i ens hem anat rellevant, de pujada gairebé ens hem plantat a Can Zam sense adonar-nos-en.
Allí ens hem separat, jo he tirat cap al Tub, que avui també estava perfecte, i en José Miguel crec que ha anat a dinar ja que s'havia quedat amb gana després dels entrepanets.

I aquest final de ruta ha estat el "moment Veterinaris" d'avui : a sobre de Sant Jeroni he vist un faisà, més endavant una perdiu i, al costadet de la Cartoixa, una guineu.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

TIANA-MONTSERRAT-TIANA (28-05-2011)

2011-07-20T23:10:00.003+02:00

Sona el despertador a les 4:15 i m'he de llevar ràpidament ja que a la nit no vaig preparar res. Vaig ràpid, però estic estona doncs he de fer moltes coses: esmorzar, preparar els entrepans, els aparells, la roba.... Finalment surto, encara és de nit. Passo pel lateral de la B-20 i pujo a la Vallensana per Canyet pensant que no m'he posat el fotoprotector i que em cremaré ben cremat.
Com que ja s'hi veu una mica puc agafar el corriol de les escombraries i la trialereta de Montcada, on quedo força depilat; sembla mentida com s'ha tapat en pocs dies.
Abans d'arribar a Montcada el corriol s'ha d'intuir amb tanta gramínia

Travesso l'autopista i vaig cap a Can Coll i quan comencen a caure unes gotes em trobo en Domingo, que va amb un grup força nombrós. Ni porten GPS ni mapa, però van fent via. A Can Coll ens separem: ells van al seu aire, jo provaré de fer l'anada i la tornada i no em puc entretenir massa.
El meu track em porta per trams força corriolers, un d'ells passa pel mig d'un mar de cards gairebé tan alts com jo

I quan arribo al Pi d'en Xandri, em torno a trobar el grup del Domingo, que han anat més ràpid i s''ho estan passant pipa

Aquí està en Domingo, amb la seva doble

Segueixo fins Sant Cugat i agafo aigua al Monestir, on hi ha un grup "d'indignats" acampats, la majoria dormint encara. Procuro no despertar ningú i faig alguna foto dels murals que han penjat a la tanca del Monestir

També en faig de la portalada

La millor, aquesta:

Tant de bo en féssim una mica de cas!

No podia faltar la de la Creu

Després de donar força voltes enmig de polígons industrials de Sant Cugat i d'una bona estona de pedalar em torno a trobar el grup del Domingo. Estan aturats en una cruïlla i tirant una moneda a l'aire per anar o a l'esquerra o a la dreta. No porten track, es perden, però fan més via que jo.
Seguim una estoneta junts i en una font els torno a deixar ja que han de fer un reagrupament. Em sap greu deixar-los, però avui no és el dia per ajuntar-m'hi.
Segueixo endavant, passo per molts trams d'urbanització, primer de Les Fonts i després de Rubí, trams que es fan una mica monòtons per tant d'asfalt.
Abans de baixar en direcció a Ullastrell, trobo un corriolet ple de flors que em distreu i em fa oblidar una mica el pas per les urbanitzacions. I allà veig per primer cop la Muntanya Màgica sense núvols

Però l'alegria dura poc, ràpidament torno a l'asfalt. Ara és un tram que he triat per evitar passar per les rieres de Gaià i de Sant Jaume, tot i que no me'n lliuro del tot. Afortunadament, baixa poca aigua i puc passar sense mullar-me, tot i que amb una mica de lentitud. Passat aquest aqüeducte modern que es veu a la foto, pujaré per una pista força trencada fins dalt de tot, fent un petit tram a peu ja que el pendent és molt alt

Segueixo alternant pista amb urbanitzacions, ara pertanyents a Olesa de Montserrat. En una placeta de Les Planes veig una font i m'aturo per menjar una mica. La font no raja, una de tantes que està espatllada, però com que ja m'he aturat i encara tinc aigua no en faig massa cas i m'alimento, que aviat hauré de pujar de valent.
Abans de la pujada, em queda passar per una pista que passa entre camps d'oliveres, baixar fins la carretera i fer una mica de puja-baixa per la zona de La Puda, amb les seves magnífiques teulades d'Uralita que es van esmicolant deixant anar l'amiant de mica en mica.
Les pujades s'acaben aviat i la pista va ben plana per la vora del riu, on trobo una bona mostra de la infinita pobresa neuronal d'alguns homínids que es distreuen fent malbé les coses. Quin plaer hi deuen trobar? Em fa pena ser de la mateixa espècie i tenir-hi un mínim parentiu genètic. En fi, deixem-ho córrer, però aquí tenim el resultat de les seves activitats lúdiques:

El cel ja s'està obrint del tot, veient els hotels del Monestir penso que suaré força

Uns metres més endavant, trobo la meva font, d'aigua una mica crua i no massa fresca

La pista passa ben encanonada, el riu ha anat treballant i fent forat

Monistrol vist des d'aquesta banda del riu em sembla molt lleig, però quan sóc al seu nucli antic canvio d'opinió

La pujada al Monestir és la part més maca de la ruta, la pista és preciosa i no massa difícil, es deixa fer molt bé

Fins i tot i ha cavalls amb esquelles, pasturant lliurement

Abans d'arribar a la carretera que puja de Monistrol, veig Sant Benet i em penso que falta molt poc

Pujo molt ràpid, massa, i al final he d'afluixar ja que les últimes rampes passen una mica de factura i encara em queden molts quilòmetres.
A la zona de les botigues de mel i records, en Francesc, un amic Bttmaníac, em veu i em crida: el món és un mocador. M'explica que està preparant la Matagalls -Montserrat i que ha pujat a peu amb la Mercè, però que no oblida la bici i que demà anirà a fer la Cabrerès amb el seu fill.
Acabo de pujar a dalt de tot, on hi ha molta gent, moltes samarretes blaugranes, algun ciclista, obres... Faig unes fotos i marxo ràpidament

La baixada a Monistrol la faig per carretera i en pocs minuts sóc al poble. Trobo uns camps preciosos d'ordi, ja punt de madurar

Estic molt bé, gens cansat, i vaig perfecte de temps. La única cosa que m'amoïna una mica és el sol i la por de cremar-me. Passo per la carretera de Vaquerisses i vaig pujant i pujant. El track que segueixo el tinc configurat amb el color vermell, per veure´l bé, i vaig per sobre d'una línia vermella....que és la carretera i no el track. Me n'adono uns quilòmetres amunt, als peus de La Torrota

Desfaig el camí, amb tantes línies no trobo per on he d'anar. Els camins em semblen tots iguals. Sort d'una aigüera de plàstic que està tirada al mig i que em situa per retrobar el camí correcte, que trobo després de 45 minuts i de 5 quilòmetres. Això em deixa una mica tocat: ja no em trobo tan bé, tinc sed i poca aigua, fa moltíssima calor, em queda molt encara.... Com canvien les coses en poca estona!
Passo per una altra urbanització, pujant sempre, busco aigua i no en trobo. Sort que a les afores de Rellinars veig una placeta amb ombra i una petita font. M'aturo per menjar, i carregar d'aigua i em tranquil·litzo força, pensant que ja estic a 350 m d'alçada i que no em queda tant.
Però no és veritat, la pujada a la Casa Nova de l'Obac es fa molt llarga, ja que és continuada i força dura, si més no m'ho sembla ja que porto uns quants quilòmetres a sobre.
M'aturo un moment per fer la foto d'un Bisbe i descansar una mica, de pas

Però es tracta d'anar fent amb paciència, de saber que tot s'acaba i que després de la pujada ve la baixada. I, efectivament, quan ja he pujat a més de 750 m des dels 150 de Monistrol, començo a baixar sense parar fins arribar a Matadepera.
Segueixo baixant, trobo algun tram de corriol i arribo a Sant Julià d'Altura, des d'on acabo de baixar del tot fins la llera del Ripoll.
En aquest tram pensava córrer, ja que la pista és bona i fa baixada, però em costa força ja que fa un vent que molesta força. Però em trobo al José Luis, a qui li demano si puc quedar-me al seu darrera xupant roda. No només m'acompanya fins la carretera, sinó que ho fa fins Montcada, a molt bon ritme per cert. Porta una bici per fer travesses, m'explica que enguany farà el Danubi, que pensa anar a Canadà, em recomana la ruta del Cid... i em reconcilia amb l'espècie humana. Moltes gràcies, José Luis

I ja només em queda pujar per la Vallensana. Tinc temps per anar al concert i tot, i pujo amb força calma ja que els cames no responen massa. Aquest cop no passo pel Tanatori sinó pel lateral de la B-20, que és molt més fàcil i descansat... no sigui que m'adormi en el concert.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Castell de Burriac (22-05-2011)

2011-07-14T00:12:00.007+02:00

Aquesta és la crònica d'aquesta sortida plantejada pel Silvesterbike, que vaig penjar a Bttbadalona:

Molt bona sortida, amb corriols, alguna pujada i una aproximació inèdita per a mi a Burriac, molt més maca que la ruta habitual, tot i que hem hagut de caminar uns 200 metres.
La tornada pel Camí del Mig també m'ha agradat més que el camí de sempre.
Queda pendent enllaçar amb Montcabrer, baixar el cactus i pujar de nou al GR-92 i ja tenim una ruta llarga gairebé perfecta.

Llàstima no haver-la pogut fer tots junts. Espero que en Super estigui bé, tot i que em sembla que és molt fort i que la seva caigudeta no l'afectarà massa. També espero que els manies tornin a estar ben aviat en forma i poder fer rutes "comdeumana" amb ells, patint per seguir-los com sempre havia passat.

La nova bici del Diesel, vull creure que durarà força. Pobreta, no sap en quines mans ha caigut

Pugem pel corriol del Pop fins la Vallensana. El grup fa goig

Passem pel Seminari, on se'ns ha afegit en Cumbreitor després de lliurar-se de la seva feina electoral, pugem al Turó d'en Galzeran per la vinya

De la vinya passem al corriol d'en Salva

Pujant per enllaçar amb el corriol de la Trinxacadenes ens hem hagut d'aturar una estona per arreglar una punxada i ens ha envoltat el verd. Feia molts dies que no coincidia amb el Cumbreitor ni amb l'Exteriores, que aquí acompanyen a la mamma que ha parit la sortida, en Lluís-Silvesterbike:

També feia molt (un any?) que no tenia la sort de ciclar amb els manies Jorditj i Xavi-Scott, que juntament amb en Xintu, ens han acompanyat avui

Qui ha baixat al damunt de la btt per la trialera de la Trinxa?. Efectivament, ho heu encertat:

Ens hem aturat a la plaça de Vallgorguina per agafar aigua i menjar una mica i hem pujat per la pista dels 4x4 fins al GR. Aquí tenim en Norbak en plena pujada

En arribar al GR hi ha hagut la primera divisió del grup i ens han deixat els que tenien obligacions familiars. La resta hem seguit pel tobogan

A la Creu d'en Boquet ens ha deixat en Super, que ha tingut una caiguda i ha trencat el selló. Al Dolmen ens hem tornat a dividir i per anar a Burriac només hem quedat en Sivester, l'Ivi i jo. Una pena que la resta s'hagi perdut la nova ruta lligada pel Lluís, molt maca com he dit abans.

Aquí estem en un revolt del corriol quan es veu per primer cop el castell

La nova ruta ens ha deixat una mica més avall de l'entrada de la trialera del cementiri de Cabrera i la temptació de no pujar al castell ha estat forta, però l'hem sabut superar.
Aquí tenim un petit vídeo, que no fa justícia a l'Ivi, que està molt fort i ha anat sempre al davant, pujant i baixant moltíssim, però a qui li ha relliscat la roda gairebé al capdamunt de la pujada del Castell. Un plaer ciclar amb ell, espero poder compartir moltes rutes d'ara en endavant

I la foto de grup al peu del Castell

I la del corriol que alguns tenen pendent

En Lluís i l'Iván, baixant per la part més difícil de la trialera del cementiri. A les fotos no ho sembla, però realment es un tram complicat

I ja som a la platja, amb l'Ivi estirant per avançar el tren

I aquesta és una crònica d'un altre dels fillets d'en Silvester, un noi força prolífic.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Puigsacalm (12-05-2011)

2011-07-08T00:00:00.002+02:00

El dia 12 de maig vaig fer una sortida d'aquelles que quan les acabes voldries seguir.

El dia abans havia plogut molt i això va fer que l'aigua regalimés pertot.
El paisatge verd i el dia fresc ens van transportar nord enllà.
I la companya d'en Chus i d'en Lluís va acabar d'arrodonir la sortida.
Hi tornarem, segur!

Si voleu veure moltes imatges i vídeo, cliqueu aquí per veure la crònica d'en Chus a Bttmania.org:

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

BADALONA-TURÓ DE L'HOME (30-04-11)

2011-07-03T18:37:00.003+02:00

Sortim de Badalona ben d'hora, amb la intenció de pujar al Turó de l'Home. Hem de passar pel Corredor, Vallgorguina, Sant Martí del Montnegre i Sant Celoni. I la baixada l'hem de fer per Mosqueroles i Santa Maria de Palautordera, des d'on anirem a Sant Celoni per agafar el tren.

Aquí estem al dolmen de la Roca d'en Toni, després de fer els corriols del tobogan. Allà ens trobem al Lluís (Silvesterbike)que ha sortit més tard de Badalona però al no fer els corriols ens atrapa i es fa la foto amb nosaltres

A Can Bordoi ens aturem una mica per fer un entrepà, hi hem arribat després de fer els corriols de Sant Bartomeu i de la Pedrera

I aquí som al Corredor, fent una mica el pallasso

Després de baixar força estona, pugem al Dolmen de la Pedra Gentil

A l'hora de baixar en Surfer i en Nor_bak no es tallen gens

Després d'una pujada amb molt desnivell i amb molta calor, arribem a Sant Martí del Montnegre

I baixem pel GR-5 fins Sant Celoni, que deixem enrere per seguir pujant pel GR-5. Ja veiem el Turó ben a prop, però encara ens falta molt

En aquesta part de la pujada no puc seguir al dúo dinámico i els dic que segueixin, que no m'esperin, que no arribaré ni a l'estany d'en Viada.
Em sap greu que m'esperin, intentaré pujar al meu ritme però no vull destorbar. Ells tiren amunt i jo també, però a un ritme molt més baix, de manera que els perdo ràpidament de vista. Segueixo fins l'estany, on m'aturo molt cansat i amb poques ganes de seguir pujant, però allà penso que només em queden uns 650 m (un dipòsit i mig escàs!) i d'aquests metres molts són en carretera, més fàcil de fer que la pista i decideixo seguir endavant.
Quan em falta molt poc per fer el cim, em trobo al duet que baixen. Pensava que haurien fet una variant pel darrera i per això no els havia vist a baixar, però m'expliquen que s'han entretingut a l'estany i a dalt.
M'esperen un moment per deixar-me fer el cim i baixo sense aturar-me ja que fa força fred

Els convenço per fer-los passar per Mosqueroles, camí de Santa Maria

I ja només ens queda enllaçar amb Sant Celoni per agafar el tren, després de 10h32' d'haver sortit.
Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Badalona-Manresa (24-04-2011)

2011-06-29T23:46:00.003+02:00

Una altra gran sortida, amb molts corriols de pujada i de baixada, una mica de pista i alguns trams en els que s'havia de caminar. El paisatge, preciós, i els companys que ha m'han fet riure d'allò més, han acabat d'arrodonir un dia dels de BTT amb majúscules.

Sortim de la Plaça a les 7:10 del matí amb un cel tapat per núvols baixos i molta humitat. Ivi, Surfer, Pino, Sacarni i Nor_bak

Pugem per l'ermita de Sant Climent i baixem a Montcada per la trialera habitual, que està força neta i on han tret la pedra que complicava el pas al començament. De seguir així, passarà a ser una autopista, potser fins i tot de peatge. El Turó de Montcada era l'únic lloc il·luminat pel sol que sortia per una escletxa entre els núvols

A Montcada patim la primera punxada del dia

Arreglada la roda d'en Ramon, pugem per la llera del riu Ripoll, amb bon ritme tot i el fang que ens detura en alguns moments. No explicarem aquí els detalls d'una topada amb un arbre, que afortunadament (ja que no hi ha hagut danys ni humans ni materials) ens ha fet riure molt. He fet poques fotos visibles, aquí n'hi ha una de concurs per veure si endevineu on està l'au camallarga

Deixem la llera del riu i pugem a Sant Julià d'Altura, on ens aturem un moment per buscar una peça de la màquina de fotografiar d'en Surfer. hem trobat taps de suro, visos, tacs i tota mena d'andròmines, però de la peça, res de res. També hem aprofitat l'aturada per baixar les pulsacions després del pujadot, menjar el primer entrepà, omplir d'aigua i fer alguna foto. Aquí en tenim una de grup

De Sant Julià hem anat fins Matadepera, per un tram normalment molt bonic i que avui m'ha agradat particularment després de la pluja d'aquests dies. Passat Matadepera pugem pel Turó de les Roques Blanques, que abans era una pedrera i que ara és un fructífer negoci de jardineria que consisteix en plantar arbres, esperar a que es morin i tornar-los a plantar, segons ha explicat un client que ha fet en ruta en Pino, que no para de treballar ni en festiu. Avui no es veia, però des d'aquí es pot veure la torre de Collserola

En Surfer, a la part final de la pujada

Abans d'arribar al capdamunt de tot ens desviem per un corriol que ens portarà per la Serra de Les Pedritxes amb algun tram on haurem de caminar una mica. Aquí estem en un punt d'agrupament

Als peus de la Moleta ens aturem per una punxada de l'Ivi. Fa força fred i comencen a caure gotes, el cel està ben tapat, però nosaltres estem molt tranquils ja que el Mikicat ha radiat que no plourà fins les 16:00 h.
Aquí el paisatge és espectacular. M'he proposat espatllar-lo i ho he aconseguit amb fotos pèssimes, de les quals només es pot mig salvar aquesta de La Moleta

Després d'una bonica i ràpida baixada, ens desviem una mica per fer una mica de turisme a la Casa Nova de l'Obac

Seguim baixant fins l'espectacular font de la Riera de Rellinars, on omplim amb dificultat els bidons, ja que raja molt poca aigua

Mentre, en Raúl aprofita per cosir la roba i l'Ivi s'encarrega de la planxa de vapor. En primer pla tenim els bidons que s'ha tret en Ramon de la motxilla

Mentre s'omplen els bidons, ens fem una altra foto de grup

Després d'una bona pujada, entrem al Camí Reial

En aquest Camí hi ha trams ràpids, alguns salts, una mica de pedres i tot i que ens toca caminar en algun tram de pujada ens ho passem molt bé

Montserrat es comença a deixar veure, tot i que tímidament

A Sant Jaume de Vallhonesta ens aturem per menjar, fer fotos i descansar una mica

Baixem pel Serrat dels Trons fins al Pont de Vilomara, en un tram particularment saltador i que al Surfer li ha permès posar la seva Talas a 50 mm per primer cop en tota la sortida i que a mi m'ha fet patir una mica. Al Pont hem perdut l'Ivi, sort que hem trucat al 11888, o sigui al Gordi, que ens ha donat el seu telèfon. L'Ivi ja era a mig camí de casa i ha hagut de tornar cap al Pont per poder-se fer l'última foto de grup

Deixem el Pont en forta pujada, primer en bici

i després a peu, en un magnífic tram que ens ha entusiasmat a tots. És un tram realment oportú: l'agafem amb més de 60 km a les cames i ens prova d'allò més

Malauradament tot s'acaba i ens veiem obligats a baixar una mica

Ens hem aturat un moment al Pont de les Arnaules, una pedreta que hi ha tirada per allà

I que incomprensiblement ha resistit el nostre pas

Deixem el Pont i baixem cap a Manresa, on hem patit la tercera punxada del dia. Tenim primícia: en Nor_bak fa de mecànic!:

Ja veiem el pont i, al darrera, la Seu

Després d'una mica de turisme pels voltants de la Seu, que té la façana en obres, hem anat a l'estació per agafar el tren fins Montcada. En Nor_bak s'ha gravat el track en el seu Two Nav ja que la propera vegada pensa tornar a Badalona per la via. Espero ser-hi també i poder penjar la crònica.
Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

La dona que ensopegava amb les portes

2011-06-27T12:52:00.015+02:00

Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta novel·la i ahir, d'una tirada, ho vaig fer. I és que quan la comences quedes enganxat i ja no la pots deixar fins al final.
Us poso un paràgraf que em va agradar especialment:

Què va passar?
Vaig dir: "Fes-te'l tu, el teu cony de te". Això va passar. Això és exactament el que va passar. El vaig provocar. Sempre el provocava. Sempre era culpa meva. Hauria d'haver tancat la boca. Però això tampoc no feia efecte sempre. També el podia provocar d'aquesta manera. Si no deia res. Si deia alguna cosa. Si el mirava. Si no el mirava. Si el mirava d'aquella manera. Si no el mirava d'aquella manera. Si el mirava i parlava. Si estava asseguda, si estava dreta. Si era a la mateixa habitació. Si era. Si existia.

El podeu trobar en una edició en tapa dura i lletra no gens atapeïda a la col·lecció El Balancí, número 310 d'Edicions 62. L'autor és l'irlandès Roddy Doyle i la traducció al català és d'Ernest Riera

CORREDOR-DOSRIUS-BURRIAC-CACTUS (16-04-2011)

2011-06-12T10:25:00.006+02:00

Aquesta és la crònica que vaig penjar a bttbadalona d'una sortida de les que val la pena fer:

Feia dies que patia molt a les sortides, quedant-me a cada petita pujada i anant sempre a la cua del grup. Ahir em vaig trobar força millor i això em va permetre passar-m'ho bé, riure i xerrar com poques vegades he fet.
Sortides com aquestes no s'haurien d'acabar mai.
Mentre espero que ja sigui dissabte per veure si es repeteix la màgia d'ahir, poso una mica de crònica i fotos:

En arribar a la Plaça em trobo amb la sorpresa de veure-hi al Toni (Icesurft), retrobat després de molts dies

Ja són les 7 tocades quan comencem a ciclar, no sense haver adorat prèviament al nostre nou déu, el GPS del Nor_bak, que a partir d'ara ens guiarà per aquestes pistes de Déu:

Aquí estem al dipòsit, en la primera de les fotos de grup del dia. De dreta a esquerra: Icesurft, Pino, Surfer, Paco -una altra sorpresa agradable: no havia mirat el fòrum i no sabia que vindria-, Domingo i Nor_bak

Del Dipòsit anem al Dolmen passant pel corriol que surt passat Can Gurguí i allí ens separem d'en Pino -que havia de fer de Caputxeta (o era el llop?) a una obra de teatre- i d'en Toni, que van tornar cap a casa

Sant Bartomeu va ser el següent punt d'agrupament, després de passar pel corriol que surt de Ca la Mort

També vam passar per la nova variant que ens permet evitar gran part de la polsosa pista de la Pedrera, on vam veure aquests corderets que una nena portava lligats com si fossin gossets i que es van escapar en veure'ns o en sentir el gos que ens bordava

A l'anada cap a Can Bordoi ens vam saltar novament el corriol que ja ens vam perdre al febrer i vam haver de tornar enrere per poder-lo fer. Va resultar ser una mica massa complicat per a mi, però va agradar als saltimbanquis del grup. I ja vam fer cap a Can Bordoi, on vaig poder fer una foto única: en Nor_bak riu.... i no fa ganyotes!

Al Dolmen en Toni m'havia donat mitja barreta d'una cosa que em va dir que portava guaranà, ja que li havia explicat que m'havia deixat a casa el tub de La Lechera amb el qual pensava fer-me els entrepans "in marxa" . No sé què més portava la barreta, però em va anar tan bé que em va permetre pujar al Corredor amb el plat posat en molts moments. Tot i que vaig anar de més a menys no va ser com altres dies on anava de menys a menys encara, i vaig arribar molt content a dalt. Vaig fer un cafè amb llet i tres sobrets de sucre que em van acabar de dopar del tot i la tornada fins a casa va ser plàcida i feliç.

Per baixar a Dosrius vam passar pel corriol-pista que baixa paral·lel a la pista clàssica que fem servir a la pujada, i que algun dia podríem provar de fer també pujant, ja que és molt més divertit i no tan transitat. Aquí estem en un punt on el corriol es perd entre les flors

No ens va faltar el "moment marrano" del dia, amb un toll força pudent on ens vam quedar tots enganxats excepte en Sonic, que veient el percal va pujar pel bosc. Quan pugui penjar el vídeo amb la remullada ja el posaré aquí. De moment només poso la foto de les impol·lutes sabates del Domingo, que no se sap com ho fa per mantenir-les tan netes. També té molta cura de la bici, i no l'embruta gens

Aquí estem baixant cap Argentona, fora pista (i perduts, per variar):

Després de la riera d'Argentona hem de pujar força i passem per aquest tram trencat on sempre em quedo sense piles (al GPS). Vam aprofitar per descansar una mica i per parlar de les nostres coses. També vam tenir temps de pensar, cosa que ens va deixar esgotats, en canviar la ruta per no haver de passar per allà carregant les bicis a l'esquena

En Paco no feia massa bona cara. Em penso que no li quedava menjar, i això que a Can Bordoi em volia donar tot el que portava

I ja som al costat del Castell

Només ens queda pujar-hi, amb una mica de paciència es fa tot

No sé el que ens hi fa pujar: total ens quedem a l'escala, fem la foto i tornem a baixar.... el cas és que sempre hi pugem

Baixem per la trialera de les arrels que ens deixa al cementiri de Cabrera. Agafem aigua a la placeta de l'envelat, on fan festa, i pugem per la "via Montcabrer". Veiem el Castell d'on hem baixat fa uns minuts

I passem pel corriol que ens porta a la Creu de Montcabrer, on alguns ho pugen gairebé tot

La petita excursió crec que val la pena. Les vistes des de la Creu són precioses, tenim tot el litoral de Barcelona fins a Mataró als nostres peus. No hi ha foto de les vistes però sí de nosaltres, per veure el paisatge hi haureu de pujar

Fem la baixada pel mateix corriol, ciclable gairebé tot, i que es fa curtíssim, i baixem a Cabrils, per pujar al capdamunt de la trialera del Cactus, que està una mica més complicada després de les pluges, o això em va semblar ahir. La baixada és pel camí habitual fins la platja, no massa maco amb tant de cotxe, penso que també hauríem de provar alguna ruta alternativa.
Ahir, tot i el bon dia que feia, la platja estava força solitària

I ja teníem una altra ruta ben maca al sac. És clar que en això de la Btt, com em va dir l'any passat l'Andrés, el que hem fet no compta, el que compta és el que farem demà dilluns per poder sortir el dissabte

I aquí tenim els quatre grans companys de la sortida:

I la Torre de Guaita de Montgat rodona cap a mar i recta cap a muntanya, ja restaurada, on em vaig quedar per pujar cap a casa

I aquest és el vídeo:

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

BADALONA - VIC (09-04-2011)

2011-06-02T16:04:00.010+02:00

El dia 9 d'abril vaig anar a Vic amb els màquines de Bttbadalona. Aquesta és la crònica de la ruta

Aquesta és la tercera vegada que vaig a Vic sortint de Badalona. Avui he patit molt fins a Collformic, després ja m'he trobat millor. He intentat no endarrerir massa els companys, que anaven amb una altra marxa, més ràpida que la meva. A part d'això, la sortida preciosa i la companyia genial, com sempre.
També com sempre, pugem al Dipòsit. Allà fem la foto de grup, amb el retornat Ayrton,Surfer, Domingo, Pino i, xuclant primer pla Nor_bak

Al Mirador de Premià ens aturem una mica

Alguns ja tenen gana

Avui feia molta calor. Portàvem força aigua, però a La Roca no hem pogut reomplir els bidons, ja que la font estava espatllada. L'Ayrton ha intentat obrir la clau de pas, però era d'una boca de rec i ho hem deixat córrer

Una de les pujades abans d'arribar a Cànoves

L'Ayrton, que feia molts dies que no tocava la bici s'ha defensat molt bé en aquesta part una mica trencacames que hi ha abans d'arribar a Cànoves

I després d'una mica més d'esforç ja hi som

N'hi ha que no paren de fer pallassades

Després de menjar una mica i acomiadar-nos de l'Ayrton, que se n'anava a agafar el tren, comencem la llarga pujada que ens ha de portar al Pla de la Calma. Aquí estem al Pantà de Vallforners

AL Mas de Vallforners fem la segona aturada de la pujada del dia

En Surfer volia foto

La porta sembla embolicada per regalar

A la cota 1001 veiem el pantà i la casa que acabem de deixar enrere

Després de patir força, aconsegueixo arribar a la Casa Nova de Vallforners, que té la teulada nova. Ja som a tocar del Pla de la Calma

Encara hi ha neu, però amb aquesta calor no crec que duri massa

Anem baixant cap a Collformic.

En Nor_bak és un mutant

O ha entrat en ebulllició?

No m'estranya, amb la quantitat de pastilles que es pren

Després de Collformic encara hem de pujar una mica abans d'encarar la part més maca de la sortida. Aquí som on ens vam trobar la senyora del 4x4 fa dos anys

Comencem a baixar

Hi ha un petit tram trencat
Badalona -Vic (09-04-11) from Pere Brufau on Vimeo.

Després d'una llarga baixada per una pista molt divertida i de revolcar-nos en el fang, alguns dues vegades, arribem a Vilalleons amb les bicicletes una mica camuflades

La font ens ha vingut molt bé per refrescar-nos i netejar-nos una mica

Deixem enrere el petit cementiri del poble

I ja només ens queda passar uns quants carrers en direcció prohibida fins arribar a Vic

Arribem amb el temps just per agafar el tren, d'on baixem a Montcada. En Surfer i en Nor_bak baixen pel riu i la resta pugem per la Vallensana. A Can Ruti deixo els companys i pujo, amb molta tranquil·litat, cap al Tanatori i el Mas Ram

Baixo pel corriol exfoliant que em deixa a can Sentromà, on trobo la cabreta de sempre

I ja gairebé sóc a casa.
Aquest és el perfil d'aquesta BDN-VIC 2011:

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

TIANA - COLLFORMIC - TIANA (03-04-2011)

2011-05-23T22:36:00.004+02:00

Per anar a Vic sempre havia passat pel Pantà de Vallforners, seguint més o menys la ruta del Meridià Verd.
Ahir vaig provar de pujar per Mosqueroles i el Montseny, seguint a partir d'aquí una pista que recordava més suau que la de Vallforners i que fa uns anys havia fet amb alguns amics de Bttbadalona.

Volia evitar un tram de carretera que va des del Montseny fins l'ermita de Sant Martí del Montseny, però a més de perdre'm, vaig haver de caminar força estona. Tot i això, l'indret és preciós i val la pena anar-hi, ni que sigui en ruta en sentit contrari.

El problema d'ahir és que quan vaig arribar a l'ermita estava molt cansat i gairebé sense aigua: tanta caminada no me l'esperava. Sort que al quilòmetre 80 vaig trobar la Font de La Castanya i vaig poder beure la seva aigua fresca i bona.

Tot i haver begut i menjat, em va costar força arribar a Collformic, en part per una intensa ventada que es va anar girant i que afortunadament al cap d'una bona estona va amainar tan de pressa com havia començat.

A Collformic tenia tres opcions: baixar a Vic passant pel Matagalls Xic, baixar-hi passant pel Brull o bé tornar a casa per Vallforners-Meridà Verd. No tenia massa temps, però vaig decidir tornar per Vallforners, ja que tornar en tren no em feia massa gràcia.

Si mireu el track a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1589392 veureu que no vaig seguir exactament la ruta del Meridià Verd, ja que el track que portava al GPS en algun tram s'hi anava apartant, però hi podria haver passat fins i tot sense track, ja que està molt ben senyalitzada.

Unes fotos:
Pujant a peu pel preciós GR-5

Sant Martí del Montseny, gairebé en runes

La Font de la Castanya, al miriàmetre 8. Aigua fresca i bona que em va salvar la vida

Fongs i lianes malden per veure qui podrà finalment amb l'arbre

El bell Pla de la Calma

La Font de l'Avi, baixant a Vallforners. La pista, amb força pedra, no està massa malament, creia que estaria més trencada

El Pantà de Vallforners, ple fins dalt de tot

Vaig sortir de casa de nit (a les 6:43) i vaig tornar de nit (faltava poc per les 21 h), cansat com poques vegades després de pedalar 13h i de 67' d'aturades.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

TIANA - MOSQUEROLES - TORDERA (19-03-2011)

2011-05-16T00:21:00.005+02:00

Surto amb la idea de fer una sortida llarga, però no massa convençut del meu estat físic. Pujo per la riera de la Coma Clara d'Alella i al mirador de Premià faig les fotos habituals:

Del formiguer

Del Dolmen de la Roca d' en Toni

De Sant Bartomeu

Els brucs estan ben florits i m'alegren la vista baixant cap a la pista de la pedrera

M'aturo a Can Bordoi per menjar una mica i, ja marxant, intento fer la foto de la casa

No pujo massa bé al Santuari del Corredor, però com que vaig sol no tinc cap problema en no haver de seguir ningú. Vaig fent, a un ritme força lent, però vaig fent. M'aturo per menjar una mica, agafar aigua i fer una foto dels xiprers, que em donen la benvinguda

Baixo fins El Trull, que té una teulada d'or.

Després de tants dies de pluja, la pista va plena d'aigua. I quan em desvio per anar a Santa Maria de Palautordera encara més. Tanta aigua em fa anar una mica més a poc a poc del que hauria anat en sec.
Per poder passar la Tordera sense mullar-me havia previst una variant que no em surt del tot bé, ja que he de donar unes quantes voltes i perdo molt temps, però finalment me'n surto i enllaço a Santa Maria de Palautordera amb la ruta habitual.

Vaig fent, sempre a ritme, i em trobo força bé en aquest tram d'ascensió que no és massa complicat fins arribar a Mosqueroles, on m'aturo per menjar una mica al costat de l'església de Sant Martí

A partir de Mosqueroles la pujada és més forta i començo a defallir una mica. Entre això i el temps que he perdut, veig que no podré arribar al Turó de l'Home i decideixo baixar a Sant Celoni quan enllaço amb el GR-5. M'aturo un moment en el revolt de Can Pere Poch

i al Mas Frederich Soler "Pitarra"

Després d'una petita visita turística per Sant Celoni trobo la manera de pujar fins Sant Martí del Montnegre per una molt bona pista que en molts trams coincideix amb el GR-5. Al costat d'una casa trobo aquesta tanca de mimoses encara florides

La pujada és força fàcil, amb alguns moments de descans i tot, i en poca estona ja sóc a Sant Martí, on menjo una mica

Segueixo la ruta fins la font de la Brinxa, d'una aigua fresca i bona, que sempre espero amb delit quan passo per aquí. I veig que tanta aigua i fang han deixat empremta en la bicicleta

Un cop a la font falta molt poc per arribar al Coll de Sant Benet i del Coll fins l'església d'Hortsavinyà encara queda menys

Faig la baixada a Tordera pel GR-92, que regalima per tot arreu però que és molt més maco de fer que el trajecte habitual. Després d'una estona passant-m'ho bé en aquest GR, arribo a Tordera

Sempre que havia anat a Tordera m'havia mig perdut en els carrerons del poble, ara porto un track preparat sobre mapa per no fer-ho i funciona. Només passo per un petit tram en sentit prohibit i, a més,travesso la Tordera per un pont de fusta molt més agradable que la carretera

I ja sóc a l'estació, amb la bicicleta encara més plena de fang

La via morta de l'estació està ben morta, fins i tot i ha un arbre que hi creix, mentre un conill s'ho mira mimetitzat al costat

I després d'una hora llarga de tren, arribo Montgat, on m'espera una lluna plena enorme que m'il·lumina el trajecte fins a casa.
Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

VALLROMANES I TORNADA PEL TUB (13-03-2011)

2011-05-07T16:59:00.001+02:00

Havíem d'anar a Cabrils per repetir la "Corriols a Cabrils" que vam fer l'any passat, però la pluja continuada dels dies anteriors ens ho va fer repensar i vam sortir sense tenir massa clar on aniríem. Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona.com:

Després de la llevantada d'ahir, avui ens ha fet un matí preciós, amb molt de sol i visibilitat.
Al Dipòsit ens hem fet la foto oficial de la sortida, amb el Roby al mig, retrobat després de tants mesos entrenant la marató

Aquí ens ha deixat en Silvesterjm, i al Seminari se'ns ha afegit en Gordi, que encara feia olor de pólvora. Aquí el tenim a la segona foto, a la cadena d'Alella

En Silvesterbike ens ha portat a Vallromanes per la trialera E, D, que té unes arreletes que, molles com estaven, relliscaven com el gel i que segons en Roby s'han de passar ràpid, per no donar temps a la roda per relliscar.
Aquí s'acaba la trialereta

De Vallromanes hem pujat a la pista de la cornisa pel corriol que passa entre dues finques i que vam fer de baixada fa uns mesos seguint el track de la Trinxa. A la cornisa ens han deixat en Roby i en Gordi, la resta hem seguit camí de Sant Mateu. A la vora del Mirador ens hem trobat en Marc, un futur crac de la btt, que pujava rabent per la pista

Adéu, Marc!

El mas Sant Jordi del costat de Sant Mateu, que estava molt deixat, es va vendre fa un temps i ara l'estan arreglant.

Hi ha cavalls

Algun ciclista

Què fa en Linneo?

Valia la pena aturar-se un instant

No només hi ha cavalls, també hi ha estruços. Vull pensar que ens treu la llengua

Pino, han sortit els estruços una mica lluny. Espero que al mòbil la teva filla els vegi millor

L'arç ha esclatat, la primavera ja és aquí. Al fons tenim els castell de Burriac i la Creu de Montcabrer

Després de la sessió de fotos i de zoologia, hem baixat de nou a la pista de la cornisa per la trialera del darrere de la masia.
Aquí tenim en Surfer, que quan no hi ha cap trialera pel mig es transforma en una persona normal

Hem seguit baixant, ara per la trialera d'en David, que estava perfecta, per tornar a pujar a la pista de la cornisa, ja que l'objectiu era baixar a Alella per la trialera de l'Andrés. Un cop a Alella hem anat fins Montgat pel Camí de Baix d'Alella, i d'allà hem seguit fins Badalona per la platja.

Jo he seguit fent la meva mortificació personal, passant pel Tub. Un cop a dalt del Tanatori sempre baixo per una trialereta que em porta al costat de Can Sentromà, on molts cops em trobo uns amics especials. Avui, després d'una sortida tan zoològica, no podia passar sense fer-los-hi la foto:

I això és part del que ha donat de sí aquest bon diumenge de btt.

Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:

Castell de Burriac i Creu de Montcabrer (06-03-2011)

2011-05-02T23:35:00.001+02:00

Sortida multitudinària amb els amics de Bttbadalona. Fem la foto oficial al Dipòsit, amb Badalona al fons

Al Dolmen de la Roca d'en Toni encara som una bona colla

El Turó de l'Home, ben nevat em fa aturar. Penso que aviat, si estic bé de salut, hi aniré

Seguim pedalant, ja som a tocar del Castell. Uns quants amics ja no hi són, han anat cap a casa que es fa tard; quedem només nou

En Sonic, amb qui tant m'agrada compartir rutes, s'ha avançat i ha pujat a dalt del Castell mentre nosaltres som als peus de l'escala

Baixem per la trialera de les arrels, que ens deixa al capdamunt del cementiri de Cabrera. Avui estrenem un nou enllaç fins la trialera de Cabrils: pujarem de Cabrera a la Creu de Montcabrer i després baixarem a Cabrils. Mentre comencem la pujada, veiem el Castell on érem minuts abans

Passem per un camí força trencat de pujada, on en algun tram hem de caminar però que en conjunt és molt maco de fer i en uns minuts ja som a la Creu, ben contents i una mica cansats

A l'altra banda tenim el Castell i, al fons, el Turó

Baixem a Cabrils on ens separem: en Sonic i jo seguim cap amunt per anar a buscar la Trialera del Cactus i la resta van cap avall per tornar més aviat a casa.
Aquí està en Sonic, amb qui he tingut el plaer de ciclar avui, a punt de fer la baixada de la trialera

Després de fer la Trialera del Cactus, que està una mica trencada per la pluja, baixem a la platja, des d'on tornem cap a casa pel Passeig Marítim.

Trialeres a Badalona (05-03-2011)

2011-04-18T23:48:00.001+02:00

En Surfer avui estrena la seva nova Talas

Està així de content

En Pino també estrena nou material

I també està ben content

En Surfer ens fa de guia i, és clar, ens porta pertot on s'ha de saltar. Segueix ben content

Mentre en Surfer i en Nor_bak se'n van a provar un tallafocs, els altres pugem a Sant Cebrià de Cabanyes, després d'entretenir-nos en uns camins que no ens porten enlloc

Després d'esperar-los una bona estona, resulta que ja estan al Seminari, on ens els trobem fer una becaina al sol

I allà els deixo, que avui tinc una mica de pressa i he de tornar a casa aviat.

Aquest és el mapa de la sortida

I aquest és el perfil

El Congost de Montrebei (27-02-2011)

2011-04-10T22:00:00.005+02:00

El dia 27 de febrer vam fer una passejada pel Congost de Montrebei. Hi vam anar per carretera, des d'on el paisatge s'anava fent cada cop més esquerp i bonic

Després d'unes hores de viatge ja veiem el nostre Congost

Ens aturem al Mirador de les Llúdrigues, ens queda molt poc per arribar. Ens sorprèn el color turquesa de l'aigua

I ja hi som. Seguirem un petit tram del GR-1, que comença a Sant Martí d'Empúries i acaba a Finisterre

El camí està molt ben arreglat, amb passants per sobre dels barrancs

Encara queden gavarrons

La torre del castell de Girbeta és a l'altre costat del riu i malda per no caure
del tot

A l'anada passem per la part aèria de la ruta, a la tornada ho farem per la més baixa, ja que el nivell de l'aigua així ens ho permet

Aquest camí primer ens fa pujar per la zona de Les Tarteres, després baixem per un tram una mica trencat fins al pont metàl·lic que ens permet travessar el barranc Fondo

Mentre baixem pel sender pedregós podem veure el color turquesa de l'aigua de l'embassament

Passem pel pont, que fimbreja de valent amb el nostre pes

Les parets es van atansant, el pas es va estrenyent

Al darrera encara veiem la torre del castell

Al davant tenim les parets de roca, cada cop més juntes

El camí pel que passem no és l'originari dels anys 20 i també excavat a la roca, ja que amb la construcció del pantà de Canelles queda inundat quan el nivell de l'aigua puja. L'actual es va acabar l'any 1982. En aquesta foto podem veure els dos camins, el vell quasi a ran d'aigua al fons de tot

Passem un petit túnel en el punt on hi ha menys distància entre parets

A cada passa, una foto. No les poso totes, però costa triar

Vam seguir caminant una estona fins el bosquet de pi blanc que porta al Mas de Carlets, però sense arribar-hi ja que portàvem aigua i menjar. Aquí tenim el Congost, amb la torre de guaita i el Pirineu nevat al fons, quan ja desfèiem el camí

Aquí tenim l'altra banda, amb les parets ja separades

I l'agulla de pedra

El petit tram excavat del tot

Des d'aquesta banda es veu bé un tram on el camí es bifurca. Per la part de baix no s'hi pot passar, ja que hi ha perill de despreniments de pedres des del camí de dalt

En aquest punt vam veure, fugaçment i de lluny, el que semblava una llúdriga

I vam tornar a passar pel pont

Pel camí de baix també vam descobrir meravelles

I l'ermita que gairebé penja sobre el riu, sota la torre del castell

I, altre cop al Mirador, ja dient adéu

La nit la vam passar a l'Hotel del Monestir de les Avellanes

El dia que ens hi vam hostatjar la tranquil·litat era total. Cap soroll ens va destorbar, al matí ens van despertar les piulades no del Twitter sinó dels ocellets. L'esmorzar va ser memorable també. En fi, no ens importaria tornar-hi donat el bon tracte i la qualitat del servei.

El Claustre, ja de dia

Els capitells són tots diferents

Al cementiri

on hi ha un monument en record de les víctimes dels dos bàndols de la guerra

Les gàrgoles ens vigilen des de dalt

L'antiga portalada ja només serveix de decoració

Deixem el Monestir per anar en cotxe al Port d'Àger, des d'on podem veure la vall d'Àger, amb el Montsec d'Ares a l'esquerra (el Congost de Montrebei quedaria més a l'esquerra encara), el Congost de Terradets al centre i el Montsec de Rúbies més a la dreta, al costat de la muntanya de sant Mamet que està a la dreta del tot

I, als nostres peus, les restes de la via romana que ens portaria a Àger. Però aquesta ja serà una altra excursió

I tot això ho hem d'agrair a la nostra amiga Montserrat, que ho va fer possible amb el seu regal.

Crònica d'un petit somni: volar (19-02-2011)

2011-03-23T15:53:00.001+01:00

El dia 19 de febrer un petit somni es va fer realitat.
Contradient les fosques previsions dels meteoròlegs, el matí es va obrir ple de sol, tot i que fresc, a la plana de Vic

Un petit globus negre inflat amb heli que s'enlaira ràpidament serveix per veure cap a on ens portarà el vent. Una -la Margarida- anirà a dalt de la cistella i l'altre -un servidor- anirà al cotxe de terra, seguint el globus

La cistella ja és al terra

i els 250 kg de lona ja estan estesos al seu davant

Amb uns ventiladors i uns voluntaris aguantant es va omplint de mica en mica d'aire fred

A la part de dalt, controlant la tapa, que serveix per baixar més o menys ràpidament quan cal

Per dintre ja comença a fer patxoca

i per fora tampoc està gens malament

Una miqueta més d'aire i el globus ja somriu

I no només somriu el globus

Ja només queda encendre els cremadors per acabar d'aixecar el gegant mandrós amb l'aire calent

I ja està a punt

Només cal pujar-hi

i una mica més d'aire calent per dir adéu

i comença l'espectacle

La boira cobreix el sistema Sau-Susqueda, amb els cingles a l'esquerra

La muralla de Vic ha donat aquesta forma de pera al nucli antic

Aquesta és la Plaça Major, amb el mercat dels diumenges

La torre de comunicacions de Collserola es deixa veure entre la boirina

Com sempre, a les fotos no es pot apreciar del tot el que tenim al davant

Ja gairebé no hi ha boira i podem veure l'embassament i els cingles de Tavertet, on algun dia hi hauríem d'anar amb la btt seguint, per exemple, els tracks del diable

Veiem un altre globus

I una avioneta que també ens ve a trobar

I el Pirineu nevat

Som a 2081 metres, ens movem a 8.4 km/h però com que ho fem amb el vent a dalt la sensació és de quietud i el silenci només es trenca quan s'encén la flama del cremador

Malauradament ja toca baixar. S'obre una mica la tapa, l'aire calent se'n comença a anar i el globus baixa ràpidament

Sembla que caurà sobre la rotonda

Afortunadament, ho fa una mica més enllà. I com que no fa gens de vent, l'aterratge és molt suau

Ja ve el remolc

Ara s'ha de plegar la lona

Uploaded with ImageShack.us

I s'ha de posar dins la saca, que els passatgers aguantem i anem sacsejant per fer lloc

S'ha de treure l'aire que queda per poder-la encabir i ens estirem a sobre

Entre tots posem els 250 kg al remolc

Ja està carregat, ara només queda fer la foto de rigor

Un petit i senzill somni fet realitat gràcies a la nostra amiga Montserrat, que va ser qui ens va fer el regal. S'ha despertat una nova afició: esperem poder tornar a volar ben aviat.

Badalona-Tordera (20-02-2011)

2011-03-16T23:22:00.003+01:00

Una nova sortida amb els amics de Bttbadalona, i una nova sortida on em vaig trobar molt malament, especialment al començament.

La pujada al Dipòsit, que fem pràcticament cada dia, em va costar molt, no vaig posar el peu a terra per poc.

Veient les condicions en què estava vaig estar a punt de deixar-ho i baixar cap a casa, ja que em sabia greu que m'haguessin d'esperar tota l'estona.

Els amics de Bttbadalona em van convèncer i vaig decidir seguir, però no pensava acabar una sortida com aquesta, força llarga i trencacames. Afortunadament conec el trajecte força bé i això em va permetre menjar en ruta abans de les pujades fortes i dosificar les poques forces que tenia i així vaig poder arribar força sencer a Tordera.

Aquesta és la crònica penjada a Bttbadalona:

M'he trobat tan malament pujant al dipòsit que pensava no arribaria ni als 9 Pins. No he posat el peu a terra per orgull, tot i que he estat a punt de fer-ho: ja no me'n quedava.

Sort de la companyia i els ànims, primer d'en Ramon i després, a l'arbre trípode, de tots, sinó m'hauria deixat caure fins a casa. Estar tan malament de cames m'havia fet perdre el "coco", que penso és el meu punt fort i que em permet seguir en els moments complicats de les sortides llargues, que sempre n'hi ha algun.

He anat tirant com he pogut i tot i no estar massa bé he pogut aguantar el ritme sense fer massa de llast. Com que conec força el trajecte he menjat barretes en marxa en els punts clau i això m'ha permès seguir. I, no cal dir-ho, els entrepans de pa amb cacau (hi ha més cacau que pa) també han ajudat. I la cançó T'estim, d'en Tomeu Penya, que he anat recordant molta estona, també m'ha servit per superar molts mals moments.

Després d'aquesta petita història personal, aquí va la crònica:

Foto al dipòsit. No tinc esma ni per posar recta la màquina. D'esquerra a dreta: Keoki, Sacarni, nor_baK, Linneo, Pino i Dojavi

Portàvem els tracks de la ruta clàssica d'en Dojavi i de la Transmaresme de Tomàs Domingo i hem anat fent una mica de cada. Hem passat per la mateixa variant de diumenge passat, la del tobogan de Can Gurguí, que és força més divertida (i fins i tot més descansada) que la pista del Mirador de Premià per anar fins la creu de Can Boquet i d'allà hem anat seguint per la pista habitual amb la modificació d'una trialera en forta baixada que els cracks han fet com els àngels i que ens ha permès evitar un tram de la ruta habitual que està molt malmès on sempre havíem de caminar. Amb aquestes boniques modificacions hem arribat a la riera d'Argentona, on comença una de les pujades més fortes del dia.

En Dojavi i en nor_baK l'encaren a molt bon ritme

seguits pel Pino

En Linneo s'estrenava avui en aquesta sortida ja clàssica

En Sacarni i en Keoki també debutaven avui

Aquesta és una altra de les zones més complicades, el veïnat de Cal Paraire, amb unes pujades bastant fortes abans i després

Un cop deixem enrere aquest tram la ruta es suavitza bastant, tot i que és força trencacames, amb unes quantes baixades però també amb forts rampots que et fan patir força, tot i que sembla que a alguns no tant

A Sant Martí del Montnegre ens aturem per menjar i beure una mica i una senyora molt amablement ens fa una molt bona foto de grup

A partir de Sant Martí hi ha més baixada que pujada, tot i que com bé diu en Pino, no s'acaba mai de pujar del tot.

A la Font de la Brinxa, d'aigua molt bona i fresca, hem aprofitat per omplir els bidons. El dia ha estat núvol i força fresc, però la humitat elevada que ha fet ens ha fet suar força i ens calia rehidratar-nos

Aquesta imatge, patrocinada per Specialized, ensenya com de fangosa ha estat la sortida d'avui

No podia faltar la foto de grup al coll de Can Benet. La que ens ha fet aquell senyor tan amable dels cafès ha sortit borrosa, de manera que poso la primera, que no és gran cosa però almenys es veu una mica

En la foto també es veu una mica el cel blau. I és que a partir d'aquí s'ha començat a obrir i hem tingut els primers moments de sol de tot el dia, moments que ens han ajudat a baixar sense passar fred. Aquí estem arribant al pou de glaç d'Hortsavinyà

Arribats a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola ja només ens falta baixar

I per fer-ho agafem un corriol força complicat i llarg que a aquestes alçades de la sortida em cansa força. Baixant, se'm trenca el cable del canvi del darrera, sort que en "Mans de plata" nor_bak ho soluciona en un moment, tot i que avui no portava la seva famosa multi-eina d'Albacete i s'ha hagut de conformar amb una de les nostres. En un minut escàs ha fet el canvi i l'ha deixat tan bé que a la propera sortida tallaré el cable dels plats per veure si me l'arregla també

I ara ve el més espectacular de la sortida, quan hem arribat a Tordera. A Bttbadalona som uns yupies de campionat i tots ens hem posat a donar ordres de compra i venda. En pocs minuts uns quants milions han canviat de mans, passant a les nostres, gràcies a unes oportunes trucades:

Alguns tenen un model de telèfon una mica peculiar

I ara ja només ens quedava baixar a l'estació anant sempre en contra-direcció, cosa força complicada ja que s'ha de fer alguna volta per evitar passar per algun carrer en el sentit adequat.

I aquí tenim les nostres estimades bicis; a la moderna i funcional estació de Tordera, després de 8 hores de marxa

I no podia faltar el nostre "pecholobo" de cada sortida, per acabar amb un somriure la crònica:

Moltes gràcies per l'ajuda i fins aviat.

I aquí el vídeo de la sortida:

Badalona - Tordera 20-02-2011 from Pere Brufau on Vimeo.

Badalona-Santuari del Corredor-Burriac-Vilassar de Dalt (13-02-2011)

2011-03-09T23:36:00.006+01:00

L'anada al Santuari del Corredor és d'una certa duresa, però ja l'he fet uns quants cops i mai m'havia costat tant com aquest diumenge. Vaig començar molt malament, patint molt per seguir el ritme dels amics bttbadalonins i quedant-me molts cops despenjat al darrere. Després del Corredor em vaig trobar més bé, però les pujades que hi ha a partir de Dosrius em van tornar a costar molt. Sort en vaig tenir del meu "mític" entrepà de cacau solidari, que a Burriac em va donar les forces que em faltaven per arribar al capdamunt de Cabrils per poder baixar per la trialera del Cactus fins Vilassar de Dalt. La tornada, per la platja, va ser força plàcida tot i el vent que ens bufava de costat. Aquesta és la crònica de la sortida, molt similar a la de l'any passat però amb unes quantes variants corrioleres que vaig manllevar de l'amic David de bicimontgat.com i que ens van agradar molt (gràcies per compartir-les!), que vaig penjar a Bttbadalona.com:

Avui tinc poques fotos del grup, he anat gairebé sempre al darrera i no tenia esma ni per fer-ne. Les poques que he fet gairebé totes són de la part final. Ho sento, però estava fos:

Foto oficial al Dipòsit

Enllacem amb la Creu de Can Boquet, després d'una variant corriolera que alguns s'han perdut. El pobre Paco encara els està trucant ara

A Can Bordoi, aturada per menjar una mica

I un altre cop menjant, ara al Corredor

No hi ha hagut manera de fer-li la foto i que no fes ganyotes. En té un gran repertori, aquesta és una de les menys exagerades

Ja hem baixat a Dosrius, ens queda una bona pujada

Com en cada sortida, una gran companyonia entre tots els Bttbadalonins

Un dels pistolers més dolents i lents del panorama, quan ja només quedàvem tres destalentats Preciosa foto, ben enquadrada, amb el castell de Burriac al fons ben visible. No me'n sé avenir de com en sé tant de fer fotos

En nor_bak cuidant la seva bici, increïble primícia

Ja som als peus del Castell. Sort del cartell del darrere, sinó més d'un s'hauria quedat allà tirat a la paperera

Amb cara de gola, abans de devorar l'entrepà

Som a Cabrils, on ens aturem un minut per omplir d'aigua

Ja hem pujat al capdamunt del Cactus

En Raúl anava tan sobrat, que fins i tot ha fet el tram de la platja amb els ulls tancats

I al Masnou la foto de comiat

Ja només em quedava arrossegar-me fins a casa després d'un altre gran dia de btt, amb sang, suor, llàgrimes i també molta alegria.

I aquest és el vídeo de la sortida
TIANA- CORREDOR-BURRIAC-CACTUS-TIANA (13-02-2011) from Pere Brufau on Vimeo.

Vilanova i la Geltrú - Tarragona (30-01-2011)

2011-02-21T23:32:00.009+01:00

Aquesta és la crònica que vaig escriure a Btttarragona.com després de fer aquesta sortida i de retrobar-me amb molts amic amb qui feia temps no compartia ruta:

Feia temps que no baixava a Tarragona i el diumenge era el dia adequat ja que la sortida no era massa d'hora i llevant-me una mica abans de les 6 estaria puntualment a Vilanova a l'hora de la sortida. I així va ser. A l'estació em vaig trobar amb el Sergi, que havia vingut abans en cotxe, i mentre parlàvem van arribar els expedicionaris de Tarragona.

A la plaça del davant de l'estació ens vam fer la foto de grup; aquí tenim al Pep fent els preparatius

La vella màquina del museu ens mirava amb recança des del seu hangar-presó

I nosaltres ens vam posar en marxa. La fresqueta del matí ens ajudava i ràpidament vam anar deixant enrere les cases del poble

Al Josep Suller només el coneixia "virtualment", pel fòrum. Em va impressionar veure com no s'equivocava mai, sempre decidit al davant. Això de planificar rutes és un do, i ell el té. Li vaig fer aquesta foto a la carretera sobre el pantà de Foix, abans d'agafar el corriol que tant ens va agradar

Vells i nous amics anaven passant en direcció al corriol

Mentre nosaltres anàvem passant, la vida, en forma d'aigua, corria riu avall

Portàvem molt bon ritme, no havíem patit cap caiguda ni cap avaria, el recorregut era molt maco i hi havia molt bon ambient

Les típiques parets de pedra seca que ara, en l'era del ciment, no sabríem ni voldríem fer, separen els camps de conreu

Reagrupament a Albinyana

Mentre esperàvem per una punxada, vam tenir temps per mirar una mica el paisatge. Sempre dono gràcies per tenir la sort de poder ser-hi, espero que ho pugui fer molts anys encara

amb tan bona companyia

Vam baixar per aquesta pista

i després d'uns rapidíssims puja-baixa, vam fer cap al Mas Boronat, on ens vam tornar a reagrupar

Al poble del Maresme on visc (Tiana) moltes palmeres s'estan morint per la plaga de l'escarabat morrut, aquí primer em va semblar que estaven bé, fins que en vaig veure una de morta. Una pena! Mira que en són de maques, ben cuidades com aquestes... i diuen que també afecta als margallons

Em va agradar molt aquesta placa posada a l'entrada del mas:

I ara, mirant les fotos mentre escric aquestes quatre lletres, m'agrada l'entremaliadura de la Yolanda al pantà de Gaià. No l'havia vist abans ja que vaig fer la foto en marxa apuntant enrere

Després d'un corriol força divertit, on no vaig poder passar-m'ho bé del tot per culpa de l'amortidor que havia petat a la primera baixada del dia, i gairebé sense adonar-me'n ja vam ser a Tarragona. Un cop més la sortida amb vosaltres s'havia acabat massa de pressa

Fins aviat!

P.S.:

Vaig intentar filmar uns vídeos, però hi va haver un moment que quan creia que estava filmant resulta que la màquina estava aturada (són les coses de l'edat: de prop no m'hi veig gaire i amb les ulleres fosques, encara menys i no vaig llegir bé l' indicador). Ha sortit molt poca cosa, però intentaré aprofitar-ho i fer un petit vídeo quan tingui temps.

I aquest és el vídeo que vaig penjar-hi uns dies més tard:

Vilanova-Tarragona (30-01-2011) from Pere Brufau on Vimeo.

Saltamarges a la neu (23-01-2011)

2011-02-14T23:54:00.001+01:00

El dissabte 22 de gener va nevar.
La meva filla Núria i jo anàvem a l'aeroport i sortint de Tiana vam veure com queia aiguaneu a la B-20. Sentíem la TDP, la transmissió del partit del Barça d'en Puyal, mentre anàvem parlant dels amics que ens trobaríem aviat. Del partit no en fèiem massa cas, però vam sentir que un dels locutors deia que estava nevant al Maresme. Llavors ja no plovia, érem més o menys a Sarrià. Vam trucar a casa i la Margarida ens va dir que no, que només plovia una mica. I de tornada la pluja ja s'havia acabat. Vaig pensar que si a dalt n'havia caigut una mica, amb la pluja posterior s'hauria desfet.

En sortir diumenge matí amb el companys Saltamarges vaig veure que el Turó d'en Galzeran estava enfarinat. El matí era fresc, però el cel ras augurava un dia radiant

No teníem la intenció d'anar a trepitjar la neu, però quan vam ser a la cara nord en vam veure força

I vam trobar en Jesús (Linneo), un amic de Bttbadalona, que també estava a la muntanya

I quan vam baixar per un dels corriols que porten a la pista dels Castanyers, vam tenir la sort de trepitjar neu intacta. Amb unes quantes fotos i dues o tres gravacions vaig muntar aquest petit vídeo que em recorda la sort que vaig tenir per ser allí

Saltamarges a la neu (23-01-2011) from Pere Brufau on Vimeo.

Aniversari d'en Lluís (22-01-11)

2011-02-08T22:58:00.004+01:00

El dia 21 de gener en Lluís (Silvesterbike) ens va convidar ja que era el seu aniversari. Es tractava de fer una sortida corriolera d'unes tres hores des de Sant Joan Despí, on treballa, i després anar a menjar i beure una sèrie de coses que haurien d'estar prohibides.

L'any passat ja ens va convidar, i em va agradar molt tant la sortida com l'esmorzar-dinar; enguany la sortida va ser una mica menys llarga per una sèrie de problemes mecànics, però la taula va ser igual de bona. I és que en Lluís és un crack.

Aquí estem al punt de partida en un dia que es va despertar fred però amb molt de sol

Feia molts dies que no coincidia amb l'Antonio, en Robi i en Jordi

I també vaig tenir la sort de compartir ruta amb en Joype

i amb els Zipi i Zape, en Surfer i en Norbert

Aquí tenim, ja en moviment , al Lluís i al Guillermo, amb aquest últim també feia molt de temps que no coincidia

En Furi va poder deixar la feina, per unes hores, i es va poder vestir de barrufet

Aquí estem els bttbadalonins i els de l'Hospitalet passant-nos-ho fatal

I és que vam patir molt

Alguns encara no en tenien prou i a la sortida van carregar unes quantes provisions

Moltes gràcies, Lluís!
És una sort poder compartir part de la nostra vida amb tu.

Amb els Saltamarges (09-01-11)

2011-01-28T23:45:00.013+01:00

John Barry, in memoriam

Feia molt que no sortia amb els Saltamarges, el grup de Tiana, el meu poble. Més d'un diumenge havia passat a les 8 del matí pel parc des d'on comencen les sortides, però no hi havia vist ningú i havia fet ruta en solitari.

L'altre dia en Toni Safont em va explicar que havien canviat l'horari, ara es fan les sortides a les 9 del matí i s'acaben una mica abans de les dotze. Un horari més de "jubilats", que va molt bé si no agrada matinar però que no en va tant si el que agrada és fer quilòmetres.

Però tot és qüestió de combinar-s'ho bé amb alguna sortida més llarga el dissabte o continuant la sortida del diumenge en solitari. I això és el que he fet: afegir-me a la sempre bonica sortida dels Saltamarges i seguir pel meu compte una mica més.

Avui, a més, hem estat una mica de pega ja que un dels companys tenia problemes amb el seu tubeless, i després un altre n'ha tingut en el canvi. Tot això ha fet que la sortida fos més aviat curta, uns 18 km, tot i que molt macos ja gairebé tota l'estona hem passat per corriols, molts cops pujant-los i alguna vegada baixant en poca estona el que tant ens havia costat pujar abans.

Aquí estem al Parc del Camp de Futbol Vell, punt de reunió ciclista, intentant talonar el tubeless:

En Tito ens ha fet de guia i ens ha portat d'entrada al Mas Ram, i allà hem començat a agafar corriols que ens han portat pel darrere del Castell, on jo no hi havia passat mai.

D’allà hem pujat a la carretera de Can Ruti i, molt a prop d’on vaig baixar dissabte passat amb Bttbadalona cap a Canyet, hem agafat un caminet revirat i fàcil que ens ha portat al costat de les pistes Paco Águila i a la carretera , que hem creuat per baixar per unes lloses de formigó fins la riera de Canyet. D'allí hem seguit per corriol cap amunt, passant per sota l'arc dels rosers.

No recordo per on hem anat a parar al corriol que porta a la cadena que hi ha al costat de Sant Jeroni, pujant des de baix, i que feia molt temps que no hi passava. Un cop a la pista, hem tirat per l’arcada vella a l’esquerra. Primer, sempre a l’esquerra, pujant fins l’ermita enrunada que té el xiprer i un cop a l’ermita, sempre a la dreta. Això ens ha fet pujar fins a mitja ascensió de la pista de Sant Climent. Hem baixat una mica per pujar a la Vallensana pel corriol habitual E-E-E. A dalt hem passat pel corriol de les escombraries per anar als bancs, on ens hem aturat per menjar una barreta.

Dels bancs hem anat per carretera fins a les canyes, on m’he trobat novament a l’Icesurft (dic novament ja que dissabte passat també el vaig veure) . Volia fer alguna foto, però m’he quedat l’últim i no he pogut. Un cop a dalt al bosquet, hem seguit fins la primera cruïlla, on hem tirat a la dreta per agafar un corriol que es ha portat al peu de Can Ruti (és la pujada que hem agafat alguns dies quan hem baixat de la Font de l’Amigó, feta en sentit contrari).

I de Can Ruti hem pujat pel Tanatori fins al corriol que porta al Mas Ram, des d’on hem baixat per la trialera de les abelles i la de Sant Romà . I d’aquí cap a casa.

Com que 18 km no són gaires i era d’hora, he tirat en solitari cap al riu. He anat força ràpid fins BDN (km 24) i encara més fins Sant Adrià, primer seguint un ciclista i després passant-lo. Finalment, a Sant Adrià m’he desviat i llavors m’ha passat ell a mi, el portava enganxat. Al riu he anat força ràpid, a 30-31 tota l'estona (feia una mica de vent de cua) i he pujat com sempre fins Can Zam, on m’he quedat en màniga curta, ja que feia molt bo.

A l'entrada del corriol del Poblat de Puigcastellar he provat de passar sense fer peu 4 cops, però sempre m’ha relliscat la roda del darrera: estava una mica humit, hi ha una pedra i el neumàtic està gastat. A la pujada he hagut de fer diferents peus, ja que se m’aixecava la roda del davant i/o em patinava la del darrera.

He pujat pel corriol a Sant Climent i he tornat a passar pel corriol de la Vallensana i el de les escombraries, per passar pel Parc Temàtic. He enllaçat pel mig del bosc amb el corriol que es creua amb el que baixa de Sant Climent i he anat al parking de Sant Jeroni. Allí, passat el revolt, he agafat un corriol que m’ha portat a la part baixa de les pedres blanques i d’allà he tornat a fer el corriol de la cadena de Sant Jeroni, per pujar un altre cop pel corriol de l’ermita en runes fins la pista des d’on he baixat un altre cop al parking i d’allà he tornat a agafar el corriol de les pedres blanques, per tornar a repetir el de l’ermita enrunada.

Torno al pàrking i ara ja faig el camí habitual pel Tanatori, però sense passar per la trialera de les abelles, ja que m’ha fet mandra posar-me màniga llarga i hi ha molta punxa. La que sí que he tornat a repassar és la de Sant Romà, que m’ha deixat a la carretera i d’on he anat a casa.

En total uns 59 km, una mica repetitius i en unes 5 hores de moviment, però força macos i amb molta duresa.

Com veieu a les fotos, he vist les primeres flors de la ginestera i les d'un ametller que, arrecerat, comença a reviure amb tota la força de la primavera.

Això no s'atura. Corriols a Badalona (III) 02-01-2011

2011-01-24T00:13:00.003+01:00

Nova sortida corriolera pels voltants de Badalona, aquest cop amb la companyia de dos amics de Bttmania, en Primo i l'Scott. En Surfer i en Lluís, un cop més, ens ho han fet passar molt bé inventant-se una ruta preciosa.

Aquest cop no hi ha crònica, només vídeo:

Això no s'atura versió llarga from Pere Brufau on Vimeo.

Ens va acompanyar per primer cop la filla del Bisonte, la Maria, que puja i baixa moltíssim, i amb qui esperem ciclar molt més sovint

Corriols a Badalona (II) 18-12-2010

2011-01-18T23:35:00.002+01:00

BSO de Tuset Street (Augusto Algueró, in memoriam)

Podríem dir que la sortida d'ahir va ser un "kebonitoesbadalona II", amb un invitat dels importants, en Chus de Bttmania.org, dos nens que celebraven el seu aniversari, en Manolito i en Nor_bak, un altre nen, en Cristian, un quart nen, retrobat després de molts dies, en JFR, un a qui no li agradaven les cerveses, en Jose Luis, i dos comandants, en Surfer i en Silvesterbike. Ah!, i el fotògraf dolent, un servidor.
La sortida va ser ràpida com sempre, pujant a molt bon ritme i altes pulsacions cap a la Vallençana pel bonic corriol que surt de Sant Jeroni. D'allà vam baixar fins la trialera del pou.
Aquí tenim a tres dels quatre nens que ens van acompanyar, a punt de tirar-se alegrement, amb la inconsciència pròpia de la seva jovenesa, al fons del pou

Després de baixar, en Surfer ens va fer pujar fins al Vigia B, on ens vam fer una mena de foto oficial. Només un, en Nor_bak em va fer una mica de cas -suposo perquè estava molt afectat després del sopar d'abans d'ahir- i va mirar l'objectiu, els altres anaven a la seva

Mentre feia la foto una mica de sol es filtrava entre els núvols, que havien deixat anar unes fines gotes abans de la sortida

En Manolito em demanà un foto per ensenyar-la a la seva àvia

Després de la sessió fotogràfica, vam baixar pel corriol a la dreta, a la dreta, a la dreta, a l'esquerra (D, D, D, E) que està molt net i es deixa fer força bé, fins la pista dels Castanyers, on vam tirar en direcció al Seminari.
En Surfer ens va fer pujar pel corriol del "caganer", el que baixant seria el de la dreta si haguéssim fet D, D, D, D i ens portà fins la Font del Cul, on els pits-roigs no ens tenien gens de por

De la font vam baixar fins la pista que ve del Vigia B i d'allà vam entrar en el territori en guerra del costat de Can Torrents Vell, passant sense baixes pel mig dels exèrcits en lluita al crit d' "¡Alto el fuego que son civiles!". Vam agafar aigua a la font i vam pujar per la trialera que ens porta de nou a la pista dels Castanyers, impossible de fer en algun tram sense caminar, però que ens va permetre guanyar molt de temps.
Aquí tenim als nens, amb en Norbert ja recuperat dels excessos de la passada nit. Fins i tot parlava, l'angelet

L'altre nen, en Manolito , sempre va al darrera del grup ja que no puja gens. Tampoc baixa gaire, però ja n'aprendrà amb el temps. Tingues paciència, Manel, que això s'aconsegueix amb molts entrenaments i fixant-te en els que en sabem. També hauries de treure les rodetes del darrera de la teva bici de joguina i comprar-te'n una una mica més gran

Després de passar pel Seminari vam agafar la, segons el Surfer, "trialera invertida" per baixar a la Font de l'Amigó via trialera de Can Ruti

De la Font de l'Amigó vam anar al costat de Can Ruti i vam pujar per la pista del Tanatori cap al corriol que ens va portar al capdamunt de la trialera de la Font del Pop, on ningú va prendre mal en la baixada, que ja és molt.
Ens vam aturar al berenador de Can Ruti, on els nens Manolito i Nor_bak van celebrar la seva festa d'aniversari amb begudes refrescants, patates, gominoles i més begudes refrescants

Per molts anys!

Fins i tot hi va haver actuació de malabars i saltimbanquis

Tanta beguda refrescant va fer que alguns acabessin força malament. Espero que avui ja s'hagin aixecat del banc, ahir no hi havia manera

Vam deixar als tres tenors al banc, en Manolito i en Jordi se'n van anar cap a casa i els quatre supervivents (Chus, Silvester, Niño i Pere) vam pujar cap a can Ruti per agafar el corriol que primer puja pel dret i que després baixa decididament fins la carretera, per tornar a la Vallençana, des d'on vam baixar pel Parc Temàtic. Del Parc vam anar al corriol que porta als peus de Sant Jeroni i vam seguir baixant fins Montigalà, on en Silver i jo ens vam separar d'en Chus i el Niño. En Lluís em va portar per corriol fins la riera de Canyet, on vaig tirar per la vorera del lateral de la B-20. Allà vaig veure aquesta somera amb el gos al capdamunt. De lluny el cap del gos semblava el cap d'un camell

Mentre li explicava això al propietari dels animals, li feia una foto. Espero que el seu fill la pugui trobar a Bttbadalona.com

Corriols a Badalona (I) 11-12-2010

2011-01-06T22:46:00.005+01:00

Tenim la sort de viure en un lloc privilegiat, on el mar i la muntanya són a tocar i el Parc Natural ens permet oblidar-nos de les presses i del soroll passejant o pedalant per camins i corriols que no s'acaben mai. I tot això amb un clima suau que ens permet sortir tot l'any.
I aquesta sort no la volem desaprofitar, per això ens falten hores per poder sortir i sentir el vent, el sol o la pluja a la cara mentre ens passegem per la nostra estimada muntanya.
I això és el que vam fer el dissabte 12 de desembre un grup de Bttbadalonins, amb una bonica sortida corriolera pels voltants de Badalona. Si en voleu més informació, podeu anar a Bttbadalona.com

Jo us poso un petit (i apressat) vídeo, amb alguna foto meva i altres d'en Diesel, el nostre "cap" a Bttbadalona, ja que aquell dia en vaig fer molt poques. Aquí el teniu:

Corriols a Badalona (I) from Pere Brufau on Vimeo.

I ja ho sabeu: sempre que en tingueu oportunitat, aprofiteu les meravelles que teniu al costat de casa. I si no teniu amb qui, i us ve de gust, a Bttbadalona us rebrem amb els braços oberts. Hi ha sortides de tot tipus, els dissabtes, els diumenges, els dimecres, nocturnes.... I podreu veure coses com l'església de Sant Pere de Reixac:

Badalona - Cabrilenca - Badalona (08-12-2010)

2010-12-30T23:20:00.007+01:00

El dia 8 de desembre vam anar a Cabrils per repetir la "Cabrilenca", organitzada per la Secció Ciclista Cabrils La Concòrdia.

No sé si va ser pel ritme en què la vam fer, o perquè tenia mal dia, però em va semblar molt dura, amb pujades complicades tant pel desnivell com per la dificultat tècnica. La caiguda d'arbres per la ventada-nevada va fer que hi haguessin menys corriols que en edicions passades i això també li va treure una mica del seu encant, però tots els bttbadalonins que hi vam anar ens ho vam passar molt bé.

La tornada a Badalona va ser per la trialera del Cactus i per la platja, on un fort vent ens va acabar de cansar.

Aquest cop no vaig fer crònica, només un vídeo sense censura, aquest:

Badalona - Cabrils - Badalona (08-12-2010) from Pere Brufau on Vimeo.