Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 26 de desembre de 2012

Tiana-Manresa-Montserrat-Tiana (09-06-2012)

BTT

Per anar a Montserrat faig servir la "via clàssica de Bttbadalona", pujant al peu de Puig Castellar i baixant per la trialereta del darrere fins Montcada, on m'esperen uns quants quilòmetres de pista al lateral del riu Ripoll, que vaig fent amb tranquil·litat ja que el que vindrà serà molt llarg. Sembla mentida com ha canviat el riu en aquests anys, de ser un lloc mort on s'hi abocava tota mena de residus ha passat a tenir vida

Després d'una pujadeta intensa, arribo a Sant Julià d'Altura, on m'aturo a omplir d'aigua en la zona de lleure. Aquesta és la creu que hi ha a l'entrada

Per un caminet força emboscat en alguns trams i entre camps de cereals en altres moments, arribo a Matadepera i començo la pujada per l'antic abocador de les Roques Blanques, també recuperat per a la vida i des d'on es pot  veure un bon panorama del Vallès, amb el Tibidabo al fons

A partir d'aquí ja veig Montserrat per primer cop

Aquí el camí és molt maco, hi ha trams corriolers difícils de passar i altres on s'ha de caminar una mica. No l' he fet mai en sentit contrari, però em sembla que també valdria molt la pena. Mai hi he trobat massa gent, fora d'algun biker, però avui trobo aquests escaladors i uns corredors que van fent per aquest corriol que queda per explorar un altre dia i que porta segurament a les Coves de les Foradades

El paisatge de la Serra de les Pedritxes és molt bonic

La ruta em fa passar per la Casa Vella de l'Obac

Amb el Bisbe del Turó de la Mamella al costat

Baixo cap a les Fonts de Rellinars, que no ragen tant com altres cops i on trobo un grup de bikers que estan esmorzant de valent. Un d'ells em convida, jo li dic que no, que ja porto menjar; ell em replica que segur que no serà com el del seu grup... si sabés que només  porto entrepans de Cacau Solidari segur que em dóna una de les plates de pernil que tenien allà.
A les Fonts  s'hi arriba sense massa esforç, a partir d'aquí vénen unes pujades força dures que em porten al Camí Ral, que pel meu gust és un tram preciós, tot i que s'ha de caminar una mica en algun lloc


Passo per Sant Jaume de Vallhonesta

i la seva font/cisterna


I després d'un puja-baixa pel Serrat dels Trons, faig cap a El Pont de Vilomara i Rocafort. Passo pel pont

i després de carregar vuit minuts a coll la BTT en un tram força costerut i on sempre que hi he passat hi ha fet molta calor, arribo al Pont Foradat, un lloc espectacular que a mi em fa una mica de por però per on hi he vist ciclar a alguns amics

Ja sóc molt a prop de Manresa, ciutat on vaig néixer, i que no conec gens, hi hauré de posar remei. Porto un track de tornada que havia enganxat amb el d'anada, però el que sobre el mapa era una distància petita, en realitat era un congost enorme, de manera que he de seguir endavant seguint la traça de la Badalona-Manresa

Com que hi ha indicadors del Camí de Sant Jaume, decideixo seguir-los per intentar enllaçar amb el meu trac. Primer passo per un corriol que promet molt

però després va cap a la carretera i puja per on havia baixat abans. El tram no és lleig, tot al contrari, però haver de desfer el camí en un dia on la sortida és tan llarga i no saber si enllaçaré amb el trac que porto em fa una mica d'angoixa. 
En aquesta vida tots els mals acostumen a passar tard o d'hora, i finalment enllaço amb el trac que porto, però com que no m'acaba d'agradar per on em fa anar, en algun lloc el deixo per seguir el Camí de Sant Jaume, que està força ben indicat. Passo per l'ermita de Sant Jaume de Castellbell, indret solitari on aprofito per menjar una mica amb tranquil·litat



Al costat de Can Martorell, intentant seguir les marques del Camí de Sant Jaume, em perdo. Tinc la traça a la vora, intento arribar-hi però he de donar la volta; decideixo fer bondat i seguir exactament el camí que porto al GPS, no hi ha temps per improvisar.
Fa molt vent de cara, la ruta dona molta volta i no acabo d'arribar mai, penso que aquesta part de la ruta es podria millorar i fer-la més directa, sense haver de passar per un llarg tram de carretera. Tot això, és clar, dit des de la perspectiva d'un de fora que no coneix el terreny.  Les vistes de Montserrat de d'aquesta banda em distreuen d'aquests mals pensaments


I de mica en mica, trampejant un mal al dit gros del peu que cada cop em molesta més, arribo al Santuari de  Montserrat, aquest cop amb no massa gent. No m'entretinc massa, faig la foto

i baixo cap a Monistrol per pista. La carretera és més ràpida i potser hauria estat una millor elecció, però  ja que faig BTT, ho faig amb totes les conseqüències

El trajecte de Monistrol a Tiana el podríem dividir en quatre parts, la primera fins Rellinars, força dura i un pèl avorrida ja que es passa per massa urbanitzacions, la segona molt dura ja que es puja per terreny  pedregós fins la Casa Nova de l'Obac ja amb força quilòmetres a les cames,  la tercera una llarga i divertida baixada fins Matadepera i la quarta la baixada per la llera del Ripoll.  
Quan estic al costat de Sant Julià d'Altura veig que se'm farà de nit. Porto llanterna, però no llum al darrere i he d'accelerar ja que entre Sabadell i Barberà  he de passar per un pont de la B-140, molt transitada. Afortunadament, hi arribo de dia encara  i no hi ha perill, tot i que quan hi passo comprovo que el voral és més ample del que pensava. 
Com que no porto llum, evito tornar per la Vallençana  i ho faig per Sant Adrià i la platja. M'ho prenc amb tranquil·litat, no tinc gaires forces i pujo com puc, arribant a misses dites.

El track és al wikiloc



.

dijous, 13 de desembre de 2012

Dolmens, pedres, corriols, xampú i una mica d'aigua (03-06-2012)

BTT

 Aquesta és la crònica que vaig escriure al fòrum de  Bttbadalona d'aquesta sortida:

Aquesta història tan llarga va començar dilluns passat, quan vaig obrir el correu i vaig veure que en Rochy, un amic de Tarragona que és un crack i que alguns ja coneixeu, m'havia enviat un missatge on em deia que ell i uns companys volien pujar per fer una ruta per aquí dalt.

Em diu que s'estan entrenant per fer la Eusko-Bike Challenge, una ruta impressionant pel que he vist als vídeos, i volen fer la "filleta" del Pino, la Trinxaprehicabri, que té els corriols, el desnivell  i la distància que necessiten.

Em demana si li puc passar informació, si hi ha algun tram que es pot modificar, jo li pregunto si no li fa res que els acompanyi i així surt la "germaneta" de la "filleta", que es dirà Dolmens, Pedres, corriols i Poblats ja que algunes de les modificacions que hi faig són per anar a veure les Pedres i els Dolmens que queden a prop de la ruta original.

Diumenge a les 7:30 ens reunim al Punt de trobada Matiné, ja que els tarragonins de Badalona coneixen l'Ikea (quants BP'S s'hi han guanyat allí dins!) i poca cosa més,  a part de La Penya.  També ve l'Andrés, que  m'explica que dissabte ha estat repassat  per l'avi Rob en una frenètica cursa contrarellotge  per Collserola.

Com que la ruta és del Bttbadalona, és obligat pujar al Dipòsit i fer allà la foto oficial un cop els convidats han admirat el paisatge urbà que s'estén per tota la plana fins el mar. D'esquerra a dreta: Andrés, Rochy, Le Petit Roc, Balta i Pere
Photobucket


La "germaneta" ens fa passar pel trajecte habitual per anar al Seminari i després ens desvia una mica per poder veure el Cementiri dels Empestats
 Photobucket



Photobucket

Tornem a la pista carenera habitual, que deixem ben aviat per baixar també per pista fins la Riera de la Coma Clara d'Allella, des d'on tornem a pujar a la pista carenera més enllà del Coll de la Font de Cera.
Seguim també poca estona aquesta pista i baixem a Vallromanes pels corriols de Can Cirera, variant dreta, dreta, aquesta última força complicada. 
 Photobucket

A la plaça de l'Ajuntament fem un primer mos, preparant-nos pel que ha de venir que serà llarg i dur, i ignorant que a Valllromanes també hi ha una Roca Foradada que no hem vist mai, i que deixarem per una propera "nebodeta". 

Seguim endavant, fent turisme per uns quants carrers del poble fins que entrem en un dels corriols del Turó del Mas Miquel, on algú hi ha posat aquest deliciós pessebre que agrada molt al Petit Roc, que em promet que d'ara en endavant cada cop que faci una sortida en muntarà un de similar
Photobucket

Per asfalt, ja que fer-ho pel corriol de pujada seria molt complicat, pugem a Can Nadal, que serà la porta per on entrarem al Bosc de Céllecs, on estarem corriolejant i trialerejant una bona estona, sempre per camins factibles i divertits que ens acabaran portant a la Pedra de les Orenetes.
Photobucket

Allí es fa real la dita "El Món és un mocador", ja que trobem als Cuñaos José Manuel i Josemanuel,  que tant temps feia que no vèiem
Photobucket

Després de convidar-los a la "Dècima del Turò" i d'acomiadar-nos-en, fem les fotos habituals
Photobucket

busquem les pintures rupestres
Photobucket

i les fotografiem abans s'esborrin del tot
Photobucket

Baixem una mica més pel que abans era una bonica pista i que ara, després de passar-hi la màquina, és una autopista com les de Madrid, és a dir  sense peatge (de moment), i anem a la Roca Foradada
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Baixem una mica més encara i trobem el Dolmen de Can Gol I, que és al jardí d'una casa particular. La casa està en venda, així que si voleu podeu compra-la i  tindreu un dolmen a casa vostra. Des de la vorera, on hi ha unes escales per poder-lo mirar, el veiem d'esquenes
Photobucket

Desfem el camí i, molt a la vora de la Pedra Foradada trobem el Dolmen de Can Gol II, mes petitó que el de la casa. Fent comparació amb el futbol, aquest seria un gol de Ronaldo i l'altre, un gol de Messi. Ho sento, Andrés, m'he passat una mica.
Photobucket

I una mica més amunt trobem la Pedra de les Creus, on en veiem unes quantes de diferents mides i formes
Photobucket

Photobucket

Seguim endavant, ara ens encaminem al Turó Gros
Photobucket

on corriolejarem amunt i avall una bona estona, alguns amb molt bon estil
Photobucket

Després de passar pel "Minitub", on n'hi ha que es queden enganxats al sostre, anem planejant fins Santa Agnès de Malanyanes, on fem la segona aturada nutritiva del dia, precisament al costat d'una parada de pollastres i conills a l'ast que semblen boníssims. Nosaltres, fidels a l'esperit Bttbadaloní d'abans, quan no menjàvem ni barretes ni gairebé bevíem aigua,  fem l'orni i ens dediquem al nostre trist entrepà de Nocilla.

Per evitar el pas per la urbanització Sant Carles, que no està malament però que té una mica d'asfalt, vaig fer una petita tisorada a la "filleta" del Pino i passem pels corriols que vam inaugurar el dia del Turó de l'Home, però ara fets de baixada fins arribar al Coll de Parpers, on seguim endavant fins arribar a Sant Bartomeu de Cabanyes
Photobucket

Aquí la "germaneta" ens volia fer anar cap al Dolmen De Céllecs, baixar novament a la Pedra de les Orenetes i tornar a pujar a Sant Bartomeu, però ja li havíem agafat gust a les tisores i ara li vam fer a la "germaneta" no una retallada sinó un bon estrip, decidint passar per corriol fins Ca La Mort, on enllaçaríem amb la pista per arribar-nos al Dolmen de la Roca d'en Toni, on hi trobem una sirena que s'assembla molt al Rochy
Photobucket

A Can Boquet l'Andrés ens deixa, ja que no vol arribar molt tard a casa, i nosaltres anem cap a Vallromanes passant pel Tobogan però en el sentit contrari del que fem habitualment. Sembla que no es pot fer, però amb una mica de perícia és possible passar-lo sense posar el peu a terra.
El Tobogan ens deixa al costat de Can Gurguí, on agafem la pista que ens porta a Vallromanes. Al Casal fem un xampú, un entrepà, un cafè i una llarga sobretaula on parlem una mica de tot i ens preparem per fer no una tisorada sinó una esporgada radical a la "germaneta", que queda transformada en una "cosineta".

Després d'aquest "minut de les tisores llargues", pugem pel corriol de Can Cirera per la variant fàcil, que seria la que no havíem fet al matí de baixada, i ens plantem a la pista carenera que ens porta fins Alella.

Volíem pujar al Turó d'en Galzeran i baixar per les vinyes i per això passem per la pista del darrere de la carenera. Comença a ploure,  ens agrada ja que ens ha fet molta xafogor tot el dia
Photobucket

Mentre anem pujant comença a tronar. Primer els trons són llunyans, després són molt forts i propers. Jo vaig dient que no hi ha d'haver cap problema, que podem pujar a dalt del Turó  ja que a la torre de vigilància hi ha un parallamps  i si cau un llamp serà allà, però la intensitat de la tempesta elèctrica i la quantitat d'aigua que cau en poc temps fa que canvii de parer i que tirem avall pel darrere del Turó buscant l'aixopluc del Seminari.
Quan ja som a pocs metres de l'entrada del Seminari ens trobem un dels pins llampat, i això que a l'edifici hi ha com a mínim dos parallamps. La teoria, un cop més superada per la realitat. I la por que havíem passat, justificada.
 
En molt poca estona deixa de ploure i això ens permet seguir endavant i practicar l' última retallada del dia, al crit de "Mariano, amb les tisores no ets ningú!".
Ara li ha tocat el rebre al poblat de la Malesa, des d'on havíem de baixar per les Canyes. En comptes de fer-ho per aquí, passem pel corriol que porta a la pista del Tanatori i baixem via Cal Dimoni fins el Punt de Trobada Matiné.

Així, doncs, hem creat la "cosineta", la que bategem com a "Dolmens, Pedres, algun corriol, xampú i una mica d'aigua" .

Ep, que la cosineta no és manca:
Photobucket

Esperem que hi hagi molts mes nebots, néts i el que faci falta i que ben aviat puguem tornar a ciclar junts.

La ruta és al wikiloc

diumenge, 9 de desembre de 2012

Tres Vigies i dos Poblats (28-05-2012)

Caminada



L'últim diumenge de maig el vam aprofitar per unir en una caminada les torres de guaita de  Tiana, Badalona i Santa Coloma  i els poblats ibers del Turó de la Malesa i de Puig Castellar.

Sortim de casa, de Tiana,  i pugem al Turó d'en Galzeran per la pujada de les "esses" i la vinya. Som al punt més alt de la comarca, on s'ajunten els termes d'Alella, Santa Maria de Martorelles i Tiana

Baixem al Seminari de la Conreria i ens encaminem al segon vigia, les ginestes estan plenes de flor i deixen anar el seu lleuger perfum

Pugem al segon vigia, on hi ha un dipòsit amb unes quantes pintades i advertències curioses


Entrem al corriol que ens portarà al poblat

Com gairebé sempre, no hi ha ningú, tot i que l'indret és preciós

Pel corriol de la Pedrera baixem al collet de la Vallensana. Passem per la urbanització i trobem les cabretes pasturant

A l'entrada del poblat de Puig Castellar trobem aquest vers d'en Màrius Sempere

i descansem una mica a l'ombra

Al Poblat, com sempre, hi ha molta gent. Fins i tot trobem al nostre cunyat, el món és ben petit

Seguim endavant i en poca estona ja som al Vigia Gamma, al damunt del Besòs

A la tornada, passem pel darrere de Puig Castellar

i pugem a l'ermita de Sant Climent

M'agraden molt els xiprers, aquí encara són joves, dintre d'uns anys seran preciosos 

Baixem a Sant Jeroni de la Murtra

on han arreglat la font, amb visita de l'Arquebisbe i tot

Pel Canyet baixem fins la B-20, i pel seu lateral i el Camí dels Francesos tornem a Tiana.

La ruta és al wikiloc