Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 30 d’agost de 2012

Badalona-corriols de la Transmaresme (09-04-12)


A la sortida en Silvesterbike em diu que vindrà en Chus, la primera alegria del dia. Pugem com sempre al dipòsit, on ens fem la foto de grup. D'esquerra a dreta tenim a Jose, Pino, Silvesterbike, Manolito, Tonio, Pere de Notre Dame, Klein, Chus i Sacarni

Sense descans, baixem al Seminari, descartem la pujada per la Vinya i ens atansem a Alella per la pista de la cornisa, on el Pino, que s'està passant al costat fosc ja abans de fer la Transpyr (que li passarà quan torni?) fa passar tothom per la trialera. Jo, que sóc força ànade patoso patón per aquestes coses de trialeres, tiro per l'asfalt i quan m'aturo per fer-los una foto, veig que arriba el Llorón Juanma, que s'ens ajunta: la segona alegria del dia

Ja arriba el grup, alguns fan bona cara, altres la tenen una mica més acartoná

En Silvesterbike i en Chus porten rígida, això els ha penalitzat una mica en aquesta trialera, però no massa en la resta de corriols pels que hem baixat, que han fet sense despentinar-se. I és que no hi ha com saber-ne

A l'entrada del "tobogan", que és un dels corriols que no cansa mai de fer

I al Dolmen en Lluís ens explica les conseqüències dels pops, costelles, pixins... i del Cabrales

La pujada per pista a Can Bruguera l'hem fet molt ràpidament, pocs dies he suat tant com avui. Al Manolito l'hem hagut de mimar una mica, ja que volia tornar a casa per menjar-se aquell mero que té guardat a la nevera  

Un cop hem arribat a Can Bruguera, hem refet els corriols de l'altre dia, però de baixada. Tot i que de bon començament hem hagut de pujar una mica, per a desesperació dels que ja anàvem una mica justets, després hem baixat molta estona, per un terreny molt divertit i no massa complicat tècnicament.
En una de les aturades ens hem trobat amb la Noe i en Jaume, tercera alegria del dia, a part és clar de l'alegria del recorregut.
I per acabar, en Silvester ens ha convidat a tots a la seva nova casa d'Argentona, quarta alegria del dia



I després de tornar per carretera a tota màquina, on hem perdut contacte amb en Jose (la nota trista del dia)  i de passar per la platja ja no tant "embravecíos", hem fet cap a Montgat on m'he separat del grup, espero que  fins el proper dissabte.

La sortida és al wikiloc:
 

dilluns, 27 d’agost de 2012

Explorant per Òrrius (08-04-12)


Aquesta va ser una sortida d'exploració per veure si trobava algun corriol nou per a mi. En aquest tipus de recorreguts  sempre hi ha d'haver un punt de sort, i aquest dia el vaig tenir ja que vaig passar per primer cop per llocs que uns dies més tard em servirien per fer una nova ruta, "Un Corredor diferent".
Fins i tot vaig fer amistat amb un bon biker de Vilassar de Dalt, en Salvador, que em va guiar des d'Òrrius fins a la pista de Sant Bartomeu


Des d'on vaig tornar al Dolmen de la Roca d'en Toni


I vaig passar en direcció Burriac, pels corriols que havia vist el dia que hi vaig anar a peu


A la part humida vaig veure aquestes precioses  Vinques


Després de trobar una bona sortida al corriol, vaig tornar a Òrrius


Aquest és el perfil



La ruta és un pèl enrevessada, com correspon a aquest tipus de proves.
Es pot trobar al wikiloc

dilluns, 13 d’agost de 2012

Tiana-Burriac-Montcabrer-Tiana (06-04-12)

Caminada

El punt de sortida és la Plaça de l'Ajuntament de Tiana,  ben d'hora,des d'on anirem al Camí de Baix d'Alella per veure com el sol es baralla amb els núvols

 Arribo al cor d'Alella quan el sol ha guanyat, de moment, la batalla

Passo pel costat de la carretera per anar a la pista de la Riera de la Coma Clara, on trobo aquesta Vinca, preciosa amb la pluja d'ahir

Per la riera pujaré a la pista carenera, tallant per corriol en algun punt enmig d'un panorama espectacular

Les estepes, una mica arrugades per l'aigua, també estan precioses

Aniré seguint aquesta pista de la cornisa fins trobar els senyals del GR-92, que aniré seguint i ja no deixaré fins arribar al mas del costat de l'Ermita de Sant Mateu



Des del mas veig l'ermita

 que té un curiós campanar perpendicular a l'entrada.


Ben a prop de l'ermita trobaré la Font de Sant Mateu, lloc on es pot descansar una mica i omplir d'aigua fresca i bona. És important agafar aigua aquí ja que no trobaré més punts d'aigua fins la tornada, quan passi per l'interior de Cabrils.

Seguint la pista carenera, que aquí coincideix amb el GR-92, faré cap al Dolmen de la Roca d'en Toni

Al costat del dolmen trobaré les set tombes medievals de Can Boquet

Vistes les restes megalítiques i medievals, hauré de seguir passant pel GR-92 fins al Coll de Porc, on el deixaré per agafar la pista que va en direcció Cabrils.

En algun moment deixaré la pista per passar per corriols laterals on he d'estar atent ja que hi ha força pas de bicicletes BTT que acostumen a baixar ràpidament. Al Coll de Gironella deixarem aquest camí per atansar-nos al Castell primer per una altra pista, després per corriol i altre cop per pista.

Per pujar al Castell no passo pel camí fàcil habitual, que és per on puja molta gent els dies festius, sinó per un corriol força trencat en alguns punts que em deixarà, després d'una bona pujada final, als peus del trencant que puja al Castell. Si seguiu la ruta veureu que no he acabat de pujar a dalt de tot, m'he quedat a les escales, ja que hi he pujat molts cops i ho tinc molt vist, però si hi aneu per primer cop, val molt la pena pujar-les per entrar al recinte enrunat del que fou el Castell de Burriac.

Per baixar en direcció a Montcabrer passaré per un corriol amb molt desnivell i amb algun tram on s'han de fer servir les mans, molt ben indicat amb marques de pintura blanca, que em deixarà al costat de la Font Picant, on uns okupes s'han apropiat del recinte. Per pista primer i després per un sender molt maco amb força arrels aniré pujant cap la Creu de Montcabrer, on com era d'esperar no hi cabia ni una agulla: a tothom li agraden els indrets bonics com aquest.

Des de la Creu tenim vistes del Castell, a una banda

i de la plana, a l'altra banda

Per baixar a Cabrils seguiré la pista primer i després els carrers asfaltats de la urbanització de Montcabrer. Un cop a Cabrils, pujaré per la vorera de la carretera de Vilassar fins trobar la pista que porta a la Creu de Can Boquet. Com que aquesta pista és força transitada i acostuma a ser molt polsegosa, passaré per corriols laterals, on, de nou, hauré d'estar molt a l'aguait de no trobar-me amb ciclistes que baixen -alguns- molt ràpidament. Tindré temps de veure més estepes, ara predominen les blanques

Un cop a la Creu, agafaré la pista del "Vietnam", més ombrívola i solitària que el GR-92, i tallaré per un corriol perdut i molt brut de deixalles al capdamunt. Aquí no em puc d'estar de dir que l'espècie humana (Homo sapiens sapiens) moltes vegades no fa honor al seu nom: sembla mentida com de bruts podem arribar a ser. ¿És necessari llençar tots aquells plats de plàstic i totes aquelles marranades? ¿No les podríem guardar a la motxilla i tornar-les a aprofitar o bé llençar-les al rebuig? Passat aquest mal moment, seguiré per la pista carenera, mirant de refer-me amb els espígols que vaig trobant

Pista avall arribaré fins el Mirador de Premià
i una mica més avall trobaré la Font del Botxer, restaurada de poc

Ja no deixaré la pista carenera fins la cruïlla amb la pista que baixa a Teià i que agafaré per poder passar pel corriol que em portarà a les escoles d'Alella. Un cop a Alella, agafaré el Camí del Mig per anar a Tiana, concretament al davant de l'Ajuntament, i així tancaré el cercle de la sortida, que classifico com a difícil per la llargada, el desnivell i algun dels trams de corriol de baixada.

La sortida és al wikiloc