Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 24 de desembre de 2011

CORREDOR "BÈSTIA" (12-10-2011)

Per entendre del tot això de "bèstia", cal una mica d'explicació: és bèstia per la ruta en sí, força dura, i també per la companyia, en Raúl, que fa broma amb la bèstia des de la sortida "El dia de la Bèstia". Però com que això algun company nou no ho sabia, vam fer una mica de broma al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar primer la convocatòria de la sortida i la crònica més tard.

Aquesta és la crònica:


Comencem el dia amb una gran reunió de bikers a la Plaça


Algun traïdor a la causa bttteril i algun retrobat després de molts anys i molts Castells de la Segarra


En faltava un


La ruta és al wikiloc


I aquí els que no renuncien al BTT, els puristes que mai agafaran un filferro amb rodes com fan els traïdors


En Nor_bak, la Bèstia Parda no ha arribat encara




Ja en marxa i amb la Bèstia


En Nor_bak, la Bèstia i jo ens separem del grup a Sant Jeroni i pujant al Dipòsit ens trobem al Domingo que ja s'ha fet uns quants Dipòsits, Vigies, onze 9 Pins i no sé quantes coses més


I precisament pujant als 9 Pins ens trobem al Xavi5, que també ha fet de les seves i a qui esperem dissabte i diumenge vinents


Per anar a Sant Bartomeu passem pel corriol que surt de Ca la Mort. Aquí tenim en Nor_bak i l'ombra de la Bèstia, que és a l'altra banda de la pista


Som a Can Bordoi, on hem arribat seguint tots els corriols i la trialereta del dia del Turó i repassem les provisions. Dieta mediterrània, sí senyor. Variada i amb molts colors, com ha de ser


Pugem al Corredor per la pista. La pujada és amenitzada per 363.229,5 cotxes i 259.335 quatrexquatres, que es van aturant a cada revolt per tornar-nos a passar després. No m'hauria pensat mai que aquesta pista pogués ser tan divertida. Aquí està en Raúl, ja amb ganes de tornar a pedalar


Quan ja érem al corriol, veiem la Martirio, en Gordi i els fills que arriben en... cotxe. Quedem amb ells perquè ens portin un pollastre a l'ast al Castell de Burriac i seguim la ruta. En Nor_bak va tota l'estona cantant i ballant, no sé d'on treu l'energia


Potser de les pastilles?


Estem ja a Dosrius i el flamant Two Nav d'en Raúl ens diu que hem fet un 65% de la ruta. Això ens dóna una gran alegria i moral per afrontar les quatre foteses que ens queden fins acabar i fem la pujada que hi ha aquí amb trams continuats d'un 350% de desnivell cantant i explicant-nos acudits. La temperatura d'uns 66º C, fresqueta per un 12 d'octubre, ens ajuda molt. I així estem, menjant-nos una pilota de tennis no sé on, encara amb aquesta jovialitat tan nostra


I pugem al Castell, on ens trobem la família Gordillo, que ens porten el pollastre i filmen com pugem sense desmuntar fins dalt de tot. Bé, això només ho va fer la Bèstia, en Norbak es va quedar a l'ultima pedra i jo a la primera


Ens espera Montcabrer, que des d'aquí és força bonic


Per anar-hi, baixem per la trialera al cementiri de Cabrera. La Bèstia, que curiosament s'assembla força al Nor_bak, es deixa veure fugaçment


Agafem aigua a la font de la carretera. Aquí jo ja m'he begut més de 6 litres i en Nor_bak s'ha begut mig bidó: la calor es fa sentir. Tornem a trobar en Gordi, la Martirio i els nens, ja per últim cop. Moltes gràcies pel vostre suport!
Però nosaltres hem de seguir, ens espera Montcabrer. Pugem primer per la pista, on trobem un Ford Kaga que no pot pujar i ha d'anar tirant enrere. I després de pujar per la trialera de les arrels, i de caminar una mica per les pedres, ja som al costat de la Creu




Baixant la Bèstia no es manifesta, ja que hi ha màquina de fotografiar, però segur que sense màquina ho hauria fet


De Montcabrer anem a Cabrils i pugem per la pista polsosa i blanca fins al capdamunt de la trialera del Cactus


Baixem fins Vilassar i tornem a pujar, amb gran entusiasme, fins la Creu d'en Boquet, on ens aturem per menjar una mica. La Bèstia es menja mitja barreta i jo una xocolata desfeta molt bona que té un aspecte deliciós. Com que estem frescs com roses a la matinada, passem pel Vietnam. I com que ni Vietnam ni Corea poden amb nosaltres, passem per una pista que planeja molt, allò que en diem un fals pla, però molt fals, per anar a Sant Mateu, on agafem la trialera de les pedres i on perdo de vista als meus acompanyants.
En arribar al monòlit extraterrestre, al Raúl li ha quedat aquesta cara, suposo que de satisfacció per la ruta tan lleugera que estem fent


Baixem per la trialera de l'Andrés i, pel Camí de Baix, anem a La Virreina per fer les escales. I al pont de l'autopista en Raúl em diu que s'en torna, li ha agradat molt i vol fer la ruta en sentit contrari. Aquí m'ho està dient


Espero que ja hagi tornat.

La ruta és al wikiloc

BADALONA-DOLMEN DE LA ROCA D'EN TONI (09-10-2011)



Sortim de la Plaça Roja de Badalona i passem pel camí habitual, la pujada del Dipòsit, on ens fem la foto de grup


Del Dipòsit anem cap al Seminari i, per un cop que em surt bé la foto de la baixada del toll, resulta que no és cap dels nostres


En Klein i en Mak, que fa dies que no surten, ens acompanyen fins la pista de Teià d'on surt el corriol de l'Andrés


En Super també ens deixa, ja que ha de tornar d'hora a casa, i els supervivents anem al tobogan del corriol de Can Gurguí. Gordi, ja veus que la foto no va sortir massa bé: hi haurem de tornar i faré un vídeo, que per la llum que hi ha allà sortirà millor que les fotos


En Martin surt millor, no he hagut de retocar la foto


Aquí ja estem al final del corriol del tobogan




Dos "destalentats", en Nor_bak, que s'ha despertat tard, i l'Exteriores, que s'ha empassat una cursa de motos o de Fórmula 1 o de no sé què que fan a la TV, estan venint a veure si ens troben. Tenint en compte on són, nosaltres anem ciclant tanquil·lament i, després de pujar a la pista de la carena, ens encaminem cap al Dolmen de la Roca d'en Toni


Ja de baixada tenim temps de mirar el castell de Burriac


Intento fer la foto amb el castell al fons però no me'n surto: la faig quan el castell no es veu


Al Mirador de Premià trobem una família de ciclistes i fem la foto amb els nens


Sortint del Mirador, en Gordi em mira la tija. En un no res troba l'avaria i ho arregla: obre per aquí, tanca per allà, una mica d'oli i unes mans de plata i funciona perfectament


Com que els cançoners encara no arriben, ja hem solucionat tots els problemes mecànics i no tenim massa aigua, tornem a anar a la font de Can Gurguí i omplim els bidons ja que la calor és intensa.
Ja de tornada a la pista apareixen els angelets


Un encara no ha dormit prou i l'altre ha de veure una cursa de caragols, de manera que ja en tenen prou de BTT. Ens arrosseguen a la mala vida i, tot i que és molt d'hora, decidim anar cap a casa, passant pel corriol de l'Andrés.
A la Virreina, en Nor_bak té cura com sempre de les suspensions de la seva bici


Aquí tenim l'angelet, amb cara de no haver trencat un plat


I aquí hem acabat la sortida i ja comença el compte enrere: se'ns faran llargs els dies que passin fins que ens retrobem.

La sortida és al wikiloc


divendres, 16 de desembre de 2011

IX Badalona-Turó de l'Home (01-10-2011)



Aquesta es la "mini-crònica" que vaig penjar el 2 d'octubre a Bttbadalona:

Són coses que poden passar però que no són normals: trobar-nos a les 6:40 del matí més de 60 ciclistes disposats a fer aquesta sortida, que no és gens fàcil, no és gaire lògic. Però que això es vagi repetint any rere any, encarà en té menys de lògica. I que l'endemà d'haver-la fet ja estem pensant que només ens queden 364 dies per tornar-hi, ja desafia les lleis de la física (les noves, que les antigues es veu que ja no valen) i de la química. Però és que ens agrada la BTT i trobades com la d'ahir encara ens fan enamorar-nos més d'aquest esport que ens té tan enganxats i a qui li hem d'agrair els grans moments de felicitat que ens dóna, i que si els posem al costat dels moments de patiment guanyen per golejada.

Així doncs, comencem la nostra jornada amb un detall del Domingo, el nostre crack de Bttbadalona, que ens ha portat una safata d'unes pastes boníssimes. Aquí tenim el detall, en mans de dos altres cracks de Bttmania, en Chus i l'Andreu, a qui dec, gràcies a les seves cròniques i fotos de bttmania.org, el fet d'estar pujat a la bici sempre que puc


Mentre esperem la Mamma-Silvesterbike, que ens portarà els dorsals, és el moment de trobar-nos els de cada dissabte, els que no coincidim tant, els nous d'enguany i els que fa molt temps que no ens veiem.
Ja arriben els dorsals (millor seria dir frontals) que ha dissenyat en Surfer i ha plastificat en Silvester. A alguns els bategem adequadament per l'ocasió




Ja ben posats els frontals amb les brides del Gordi, comencem la sortida amb una mica d'endarreriment però amb bon ritme tot i que ens espera molt de camí. Fa goig la pujada al Turó




I en Diesel, la nostra ànima i mirall, al capdamunt del Dipòsit ens fa la foto de grup


Amb tants ciclistes és inevitable alguna avaria, ahir n'hi van haver unes quantes i en Lluís va ser un dels que les van patir


Mentre el seu germà arregla el bony del seu tubeless, en silvesterjm aprofita per una mica de tapeig


A l'ermita de Sant Bartomeu no hi cabia una agulla






I a partir d'aquí ve la part nova del recorregut, preciosa, que ens portarà a Can Bordoi per corriols que s'han treballat els exploradors Silvester i Diesel i que ens van agradar moltíssim a tots.
Dos dels nous amics passant cap al Coll de Parpers




No cal GPS, hi ha companys que es queden a les cruïlles que podrien portar conflicte i la ruta està ben senyalitzada


A can Bordoi els que anàvem al darrera no vam tenir massa temps per descansar, ja que es feia una mica tard i encara quedava molt trajecte per fer. Pels que no em conegueu, sóc el pesat que en els descansos sempre estava donant pressa per sortir als que no corrien tant. Us demano disculpes: m'hauria agradat que tothom pogués reposar més i menjar tranquil·lament però crec que era necessari fer-ho per poder arribar a dalt de tot i baixar amb llum.
I així, amb una mica de pressa, vam encarar la pujada al Santuari del Corredor, on l'Andreu també va haver de recuperar el seu tubeless. Mentre l'Andreu solucionava el problema, vam trobar al Btv, que ens venia a veure amb el seu fill. Xavi, sempre t'ho dic: torna al btt, deixa la "mala vida"! Sé que això serà difícil, potser haurem de coincidir amb la flaka quan arregli la meva Gitane


I ja solucionat el problema mecànic, de mica en mica, pedalant i pedalant, arribem al Santuari del Corredor, que era una festa i no només de la bicicleta, oi Guillermo?:














I com en tota bona festa, no hi podia faltar el pastís i el cava. Moltes felicitats! I moltes gràcies pel detall i l'humorada de portar l'ampolla fins al cim


Després de fer-nos la foto oficial de la sortida sortim ràpidament per no fer tard.
[URL=http://imageshack.us/photo/my-images/694/dsc079745935056.jpg/][img]http://img694.imageshack.us/img694/4333/dsc079745935056.jpg[/img][/URL]






Aquest tram és una baixada per una pista un pèl trencada però gens difícil que ens portarà ràpidament a la carretera de Granollers. Però la roda del davant d'en Sacarni diu que no: es rebenta i el fa caure. A part de la rascada, de resultes del cop en Ramon té una contractura que no el deixa moure la cama. Sort en tenim d'en Icesurft, que és FISIO (en majúscules) i amb les seves "manetes de plata" li arregla el problema. Primer li fa un suau massatge amb Fisiocrem


Com que no n'hi ha prou, passa a l'atac amb una tècnica un pèl més agressiva, que consisteix en donar cops de puny sobre la cuixa afectada. Una llàstima no haver pogut filmar la tècnica reparadora ja que li estava aguantant la cama per sota al Ramon i no tenia les mans lliures. El cas és que al tercer cop de puny en Ramon diu que ja no li fa mal, no sabem si és de veres o per evitar un nou cop. Passada la sorpresa inicial, en Ramon, que li ha agafat gust al càstig, vol que l' Ice segueixi pegant-lo, però aquest no li fa cas i amb una tira de pneumàtic plena de làtex s'acaba el problema. Moltes gràcies, Ice


La resta de la baixada em va semblar molt bonica, amb els troncs vermells de les alzines sureres acabades de pelar. No vaig fer cap foto ja que l'incident ens va fer perdre força temps, però a la memòria queden les imatges precioses de la baixada... i com de lluny ens queda el nostre objectiu


Abans de passar el gual de la Tordera, en Carlos, un altre crack, acarona el poni que sempre està allà esperant-nos


Ahir va fer molta calor i això, el bon ritme que vam portar i els quilòmetres que anaven passant es comencen a notar. L'aturada a Mosqueroles, amb el punt d'aigua fresca i bona ens va perfecta per poder fer la part final de la sortida, que és molt dura








Alguns s'ho muntaven bé, sempre a la fresca relaxats i amb un refresc a la mà, oi José Luis?


El nombrós grup dels Llorones, amb qui no vaig poder parlar massa ja que anaven al davant, mai falta en aquesta sortida


Aquest és el Domingo, el responsable de la intendència inicial, que necessita un vestit nou de barrufet


Sense massa demora (si més no pels últims en arribar a Mosqueroles) ens tornem a posar en marxa. A partir d'aquí ja només pugem, no hi ha cap tram planer fins al cim






Els percentatges són alts i la calor no ajuda gaire. Això fa que alguns pugin patint molt, caminant a estones per relaxar els músculs. El nostre objectiu és arribar a l'estany d'en Viada, ja a 1000 m, on descansarem i ens refrescarem. L'Hugo, sempre content, ho fa mentre els peixets li fan massatge a les cames


I en Ramon, amb la cama reparada, s'afegeix al bany


Mentre alguns descansem i mengem una mica


l'Icesurft no té massa temps per ell ja que ha de tornar a arreglar problemes físics. Ara el pacient és el Miki, a qui se li han carregat molt els abductors


En Miki, assenyadament, decideix no continuar i esperar als primers que baixaran del cim per seguir GR-5 avall fins Sant Celoni. Nosaltres seguim amunt, ara el nostre objectiu és arribar al Mirador de les Guaitadores, que és a uns 1150 m. Abans d'arribar-hi, ens trobem al Primo, que ha pujat des de Sant Celoni i ja està baixant


Anem guanyant altura amb tenacitat i vencent algun moment de debilitat amb l'ajuda de tots i arribem al Mirador


A la foto falta en Chus, que s'havia quedat una més enrere per una [i]necessitat fisiològica[/i], i aquí el tenim arribant


A partir d'aquí, la pujada és molt dura, sort n'hi ha de l'asfalt que ens la facilita una mica. Ahir, a més, gairebé no hi havia boira i el fet de tenir la referència del cim també ens va servir d'ajuda. Ara el nostre proper objectiu és el mirador que hi ha entre els kilòmetres 3 i 4 on anem pujant ajudant-nos els uns als altres






No hi ha bona visibilitat, donada la calitja anticiclònica, però ens aturem per fer-nos la foto


Ara el nostre objectiu és arribar a la marca dels quilòmetres i anar-los superant un a un, pam a pam. Hugo, si en vols algun més te'l passo per MP:


En Joaquim, un nou amic a qui esperem veure ben aviat, avui ha anat a Montserrat, n'hi ha que mai en tenen prou!


El cel es tapa una mica, però aviat els núvols s'esvaeixen i el sol ens acaba de donar la força i determinació per arribar a dalt a bon ritme






Des de dalt de tot, en Lluís ens anima amb els walkies i ens ajuda en els últims metres de la pujada. Pedalem una miqueta més i per fi ja som a dalt, on brindem amb el cava que ha tingut el detall de pujar en Silvesterjm i ens fem la última foto de grup


Tots baixem pel GR-5, que és la cirereta final de la sortida. No tenim massa temps i anem fent via ràpidament però sempre en grup. Aquí estem a la trialereta que enllaça amb la carretera


Jo sóc patidor de mena, ho reconec. Ahir vaig patir molt. Primer perquè creia que no arribaríem a dalt, després a la baixada patia pensant que una avaria ens podria fer anar malament de temps. I quan vam haver d'arreglar aquesta punxada encara vaig patir més


Encara teníem marge, però poc: una altra incidència ens faria arribar a les fosques, i per això vam anar tirant avall sense pausa i serrant les dents a les poques pujades que hi ha




...fins que ens vam haver d'aturar per una punxada d'en JFR. Sort que porta líquid i ho vam mig solucionar inflant la roda. Per cert, mentre en Jordi inflava la roda es va aturar una família que pujava en un cotxe per si necessitàvem ajuda: hi ha molta més gent bona del que sembla.
Llavors va ser quan en Martin va encendre un focus del Camp Nou que portava sobre, es va fer de dia i de sobte vaig deixar de patir.

I així vam arribar a Sant Celoni, on ens vam refrescar una mica i alguns vam tenir la sort de menjar un entrepà de pernil de Teruel que aixecava els morts (gràcies, Ramon) i gairebé ens vam emportar un casc de regal. Potser l'any vinent ens toqui a la rifa, però per que passi això, hi hem de ser. No hi faltareu, oi?

P.S.: com que la crònica m'ha quedat curta, faré un petit vídeo per allargar-la, si us sembla bé.

I aquest és el vídeo que vaig penjar uns dies més tard al Vímeo, una mica llarg ja que érem 64 ciclistes i volia que sortissin tots

IX BADALONA-TURÓ DE L'HOME from Pere Brufau on Vimeo.


El track és al wikiloc