Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 22 de novembre de 2011

Font de la Dinamita (20-08-11)



Avui he fet una sortida una mica fora del que és normal en dissabte: anar a Badalona, fer la sortida amb els amics de Bttbadalona.com i tornar a casa ja sigui pel "Tub" o per la via ràpida. En comptes de fer tot això, he sortit una mica més d'hora, i he fet el "meu circuit", el que faig gairebé cada dia. Aquí estic a la carena divisòria entre Alella i Tiana, amb la vinya verda vora el mar:


El sol comença a treure el nas entre els núvols


M'aturo un moment per veure casa meva, tot i que no vaig massa sobrat de temps


A bon ritme, per no fer tard, baixo per l'ermita de l'Alegria i pujo altre cop, ara per les "esses", fins als Nou Pins. I d'aquí passo pel Seminari i pel Dipòsit per baixar al punt de trobada de Bttbadalona, on em trobo el nou invent del Nor_bak: dos seients a la Btt


Mira-te'l, que content està amb la seva joguina


I ja tots junts, tornem a pujar per l'inevitable Dipòsit. En Diesel, que es coneix tots (tots, i més que n'hi hagués) ens porta a la Font de la Dinamita, indret màgic enmig del no res on jo no hi havia estat mai. Aquí el tenim, amb àurea
al damunt i tot


Després de la volta que ens ha portat a la Font de la Dinamita, tornem a la pista carenera i ara pugem per la Vinya al Turó d'en Galzeran. Del Turó anem a Alella, alguns passant per la trialera que està força malmesa




Anem fins al Coll de Cera i seguim una mica més per la carena. Al trencant de Vallromanes ens separem: jo hi tiro i els companys se'n van cap a mar, baixant per la trialera d'en David, ja que no estan per pedalar més: fa calor, una mica de peresa la pujada de Vallromanes, és una mica tard... totes les excuses valen.
A mi em va molt bé la baixada a Vallromanes, per corriol llarg i fàcil de fer


La pujada se'm fa una mica llarga, però ho faig per la banda més fàcil, la que porta a Can Poc. M'ho prenc amb calma i, quan arribo a la carena de nou, em regalo una baixadeta als col·legis d'Alella pel corriol de sempre, que és una delícia. I d'Alella passo a casa pel Camí de Baix d'Alella.

El mapa de la sortida


El Perfil


El track és al wikiloc:



diumenge, 6 de novembre de 2011

Balzac i la Petita Modista xinesa

Petita meravella, i dic petita perquè només té unes 160 pàgines de lletra no gens petita i marges generosos, que llegirem sense pausa i que ens atansarà una mica a la Xina de Mao de fa uns quaranta anys.
La vaig rellegir l'altre dia, en un trist matí d'octubre. Era a l'hospital fent companyia a un malalt, i em va fer oblidar per un moment les penes de la vellesa i la falta de salut.
L'edició que tinc jo és el número 400 de la col·lecció El Balancí, d'Edicions 62. L'autor és Dai Sijie, que als 17 anys va patir la reeducació en un poble de muntanya pel fet de ser un intel·lectual burgès, com els protagonistes del seu llibre.
Una de les frases, ja molt cap al final del llibre, em va quedar gravada:  “M’ha dit que Balzac li havia fet entendre una cosa: la bellesa d’una dona és un tresor que no té preu”. 


Ja tinc a les mans una altra novel·la d'en Dai Sijie, El complex de Di, però de moment no la començo, encara he de pair una mica la Petita Modista. Seguiré amb Vida i Destí, de Vassili Grossman, una mica més densa i complicada de llegir i em guardaré com a postre, espero que deliciós, El complex de Di.

Aquest és en Dai Sijie, nascut el 1954: