Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 23 de març de 2011

Crònica d'un petit somni: volar (19-02-2011)

El dia 19 de febrer un petit somni es va fer realitat.
Contradient les fosques previsions dels meteoròlegs, el matí es va obrir ple de sol, tot i que fresc, a la plana de Vic


Un petit globus negre inflat amb heli que s'enlaira ràpidament serveix per veure cap a on  ens portarà el vent. Una -la Margarida- anirà a dalt de la cistella i l'altre -un servidor- anirà al cotxe de terra, seguint el globus


La cistella ja és al terra


i els 250 kg de lona ja estan estesos al seu davant


Amb uns ventiladors i uns voluntaris aguantant es va omplint de mica en mica d'aire fred




A la part de dalt, controlant la tapa, que serveix per baixar més o menys ràpidament quan cal


Per dintre ja comença a fer patxoca


i per fora tampoc està gens malament




Una miqueta més d'aire i el globus ja somriu


I no només somriu el globus


Ja només queda encendre els cremadors per acabar d'aixecar el gegant mandrós amb l'aire calent




I ja està a punt


Només cal pujar-hi


i una mica més d'aire calent per dir adéu




i comença l'espectacle














La boira cobreix el sistema Sau-Susqueda, amb els cingles a l'esquerra


La muralla de Vic ha donat aquesta forma de pera al nucli antic


Aquesta és la Plaça Major, amb el mercat dels diumenges


La torre de comunicacions de Collserola es deixa veure entre la boirina


Com sempre, a les fotos no es pot apreciar del tot el que tenim al davant


Ja gairebé no hi ha boira i podem veure l'embassament i els cingles de Tavertet, on algun dia hi hauríem d'anar amb la btt seguint, per exemple, els tracks del diable


Veiem un altre globus


I una avioneta que també ens ve a trobar


I el Pirineu nevat


Som a 2081 metres, ens movem a 8.4 km/h però com que ho fem amb el vent a dalt la sensació és de quietud i el silenci només es trenca quan s'encén la flama del cremador


Malauradament ja toca baixar. S'obre una mica  la tapa, l'aire calent se'n comença a anar i el globus baixa ràpidament




Sembla que caurà sobre la rotonda


Afortunadament, ho fa una mica més enllà. I com que no fa gens de vent, l'aterratge és molt suau


Ja ve el remolc


Ara s'ha de plegar la lona






Uploaded with ImageShack.us

I s'ha de posar dins la saca, que els passatgers aguantem i anem sacsejant per fer lloc


S'ha de treure l'aire que queda per poder-la encabir i ens estirem a sobre


Entre tots posem els 250 kg al remolc




Ja està carregat, ara només queda fer la foto de rigor


Un petit i senzill somni fet realitat gràcies a la nostra amiga Montserrat, que va ser qui ens va fer el regal. S'ha despertat una nova afició: esperem poder tornar a volar ben aviat.

dimecres, 16 de març de 2011

Badalona-Tordera (20-02-2011)



Una nova sortida amb els amics de Bttbadalona, i una nova sortida on em vaig trobar molt malament, especialment al començament.
La pujada al Dipòsit, que fem pràcticament cada dia, em va costar molt, no vaig posar el peu a terra per poc.
Veient les condicions en què estava vaig estar a punt de deixar-ho i baixar cap a casa, ja que em sabia greu que m'haguessin d'esperar tota l'estona.
Els amics de Bttbadalona em van convèncer i vaig decidir seguir, però no pensava acabar una sortida com aquesta, força llarga i trencacames. Afortunadament conec el trajecte força bé i això em va permetre menjar en ruta abans de les pujades fortes i dosificar les poques forces que tenia i així vaig poder arribar força sencer a Tordera.
Aquesta és la crònica penjada a Bttbadalona:


M'he trobat tan malament pujant al dipòsit que pensava no arribaria ni als 9 Pins. No he posat el peu a terra per orgull, tot i que he estat a punt de fer-ho: ja no me'n quedava.

Sort de la companyia i els ànims, primer d'en Ramon i després, a l'arbre trípode, de tots, sinó m'hauria deixat caure fins a casa. Estar tan malament de cames m'havia fet perdre el "coco", que penso és el meu punt fort i que em permet seguir en els moments complicats de les sortides llargues, que sempre n'hi ha algun.
He anat tirant com he pogut i tot i no estar massa bé he pogut aguantar el ritme sense fer massa de llast. Com que conec força el trajecte he menjat barretes en marxa en els punts clau i això m'ha permès seguir. I, no cal dir-ho, els entrepans de pa amb cacau (hi ha més cacau que pa) també han ajudat. I la cançó T'estim, d'en Tomeu Penya, que he anat recordant molta estona, també m'ha servit per superar molts mals moments.


Després d'aquesta petita història personal, aquí va la crònica:

Foto al dipòsit. No tinc esma ni per posar recta la màquina. D'esquerra a dreta: Keoki, Sacarni, nor_baK, Linneo, Pino i Dojavi

Portàvem els tracks de la ruta clàssica d'en Dojavi i de la Transmaresme de Tomàs Domingo i hem anat fent una mica de cada. Hem passat per la mateixa variant de diumenge passat, la del tobogan de Can Gurguí, que és força més divertida (i fins i tot més descansada) que la pista del Mirador de Premià per anar fins  la creu de Can Boquet i d'allà hem anat seguint per la pista habitual amb la modificació d'una trialera en forta baixada que els cracks han fet com els àngels i que ens ha permès evitar un tram de la ruta habitual que està molt  malmès on sempre havíem de caminar. Amb aquestes boniques modificacions hem arribat a la riera d'Argentona, on comença una de les pujades més fortes del dia.
En Dojavi i en nor_baK l'encaren a molt bon ritme

seguits pel Pino

En Linneo s'estrenava avui en aquesta sortida ja clàssica

En Sacarni i en Keoki també debutaven avui


Aquesta és una altra de les zones més complicades, el veïnat de Cal Paraire, amb unes pujades bastant fortes abans i després

Un cop deixem enrere aquest tram la ruta es suavitza bastant, tot i que és força trencacames, amb unes quantes baixades però també amb forts rampots que et fan patir força, tot i que sembla que a alguns no tant



A Sant Martí del Montnegre ens aturem per menjar i beure una mica i una senyora molt amablement ens fa una molt bona foto de grup

A partir de Sant Martí hi ha més baixada que pujada, tot i que com bé diu en Pino, no s'acaba mai de pujar del tot.


A la Font de la Brinxa, d'aigua molt bona i fresca, hem aprofitat per omplir els bidons. El dia ha estat núvol i força fresc, però la humitat elevada que ha fet ens ha fet suar força i ens calia  rehidratar-nos

Aquesta imatge, patrocinada per Specialized, ensenya com de fangosa ha estat la sortida d'avui

No podia faltar la foto de grup al coll de Can Benet. La que ens ha fet aquell senyor tan amable dels cafès ha sortit borrosa, de manera que poso la primera, que no és gran cosa però almenys es veu una mica

En la foto també es veu una mica el cel blau. I és que a partir d'aquí s'ha començat a obrir i hem tingut els primers moments de sol de tot el dia, moments que ens han ajudat a baixar sense passar fred. Aquí estem arribant al pou de glaç d'Hortsavinyà

Arribats a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola ja només ens falta baixar

I per fer-ho agafem un corriol força complicat i llarg que a aquestes alçades de la sortida em cansa força. Baixant, se'm trenca el cable del canvi del darrera, sort que en "Mans de plata" nor_bak ho soluciona en un moment, tot i que avui no portava la seva famosa multi-eina d'Albacete i s'ha hagut de conformar amb una de les nostres. En un minut escàs ha fet el canvi i l'ha deixat tan bé que a la propera sortida tallaré el cable dels plats per veure si me l'arregla també

I ara ve el més espectacular de la sortida, quan hem arribat a Tordera. A Bttbadalona som uns yupies de campionat i tots ens hem posat a donar ordres de compra i venda. En pocs minuts uns quants milions han canviat de mans, passant a les nostres, gràcies a unes oportunes trucades:





Alguns tenen un model de telèfon una mica peculiar

I ara ja només ens quedava baixar a l'estació anant sempre en contra-direcció, cosa força complicada ja que s'ha de fer alguna volta per evitar passar per algun carrer en el sentit adequat.

I aquí tenim les nostres estimades bicis; a la moderna i funcional estació de Tordera, després de 8 hores de marxa

I no podia faltar el nostre "pecholobo" de cada sortida, per acabar amb un somriure la crònica:

Moltes gràcies per l'ajuda i fins aviat.

I aquí el vídeo de la sortida: