Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

divendres, 20 d’agost de 2010

ViPXtrem (Un tomb per Prades des de Vimbodí)

El dia 1 de maig, al Fem un 3000!, en Pep Cabestany va comentar que volia fer aquesta cursa amb un nom ben bonic, ViPXtrem. Jo no participo gairebé mai en cap cursa (només he fet La Pica 2 cops) i em feia por apuntar-m’hi, però quan vaig veure les fotos al webb Btttarragona i els detalls que ens anàven dient de mica en mica, m’hi vaig apuntar. La Margarida va poder acompanyar-me i va ajudar una mica en el que fes falta, sobretot en els avituallaments.

El 10 de juliol, el dia de la cursa, encara era lluny, però les setmanes passen tan ràpid que sense gairebé adonar-nos-en ja hi érem a tocar, fins que ja hi vam ser: ja ha arribat el dia 10! I ens vam posar en marxa.

Aquesta és la petita crònica, penjada a Btttarrogona.com,del dia tan maco que ens van regalar des de Btttarragona:

Sortim de casa ben d’hora, ja que hem de ser a les 7 a Vimbodí per poder recollir el dorsal i trigarem una hora i mitja de viatge, si tot va bé. Gràcies al Tom-Tom, que és un del millors invents, ja que no només ens guia sinó que ens va dient a quina hora arribarem, ho fem puntualment i abans de les 7 som al Poliesportiu de Vimbodí . La Margarida, que farà d’avitualladora, em fa la foto:


Després d’uns breus consells d’en Pep estem preparats per sortir


Els primers metres de trajecte els faig amb en Sisco de La Selva, després, xerrant, el perdo i no sé si és davant o darrere i no el torno a veure fins a l’arribada


Privilegiats, passem per dintre del primer mur del Monestir de Poblet


I comencem a pujar en direcció a La Pena. Hi ha unes esses que són molt boniques de fer i que amb la fresca del matí i les forces intactes es deixen pujar molt bé, tot i que alguns anem amb una mica de fre posat, seguint els consells d’en Pep i d’en Rochy


En els vostres dominis tot és gran: les pujades, les baixades, les muntanyes . Aquí tenim el Montsant, que es deixa veure camí de Cornudella, i per on vaig ciclar fa uns dies amb companys de Tarragona i de Bttmania


El pantà de Siurana és ben ple. Segur que més d’un tenim ganes de refrescar-nos-hi ja que, passada la primera part ombrívola ara els sol ens comença a escalfar de valent


I més d’un ho fa al pas pel riu de Siurana, on hem de carretejar una mica la bicicleta enmig de la calor


I del riu pugem i pugem per una pista assolellada a l’hora de més calor. Al costat del Mas del Salín la Judit, la propietària, ens arruixa amb una mànega: moltes gràcies, ens feia molta falta i ens va anar molt bé.

Una mica fresc, però sense veure-hi gaire amb les ulleres amb aigua, suor i pols, vaig seguint fins arribar a les 13:13 a Arbolí, on hi ha, com diu Lo del Tros, les xiques amb més garbo de Btttarragona i unes fonts d’aigua fresca que no tenen preu i que ens van molt bé per netejar-nos una mica i tornar-nos a refrescar. Sort d'això, ja que la pujadeta que ens ve a trobar passat el poble te trams molt complicats de fer sobre la bici.

I així, fent la viu-viu , ja que queden molts quilòmetres, vaig fent i pujant de mica en mica cap a La Mussara amb les muntanyes enteranyinades per la calitja


I les restes apuntalades del campanar


I del “castell” o Mas d’en Coll (espero no equivocar-me i batejar-lo malament):


Al començament de la sortida havia coincidit una estona amb en Robert, Robike, i ens havíem anat trobant, ell sempre passant-me en ruta ja que als avituallaments s’entretenia una mica més. Aquí ens tornem a trobar i sembla mentida però després de tanta pols i quilòmetres en Robert està com acabat de sortir de la dutxa i amb l’uniforme dels diumenges


En l'avituallament de La Mussara, on dinem, tornem a coincidir i camí de l’Aixàvega em torna a agafar, i ja anem gairebé junts fins a Montral, el següent punt d’avituallament amb aquella regadora que a alguns va anar tant bé.


Sortint de Montral el perdo de vista, ja que mentre intento posar en marxa el GPS en un dels nombrosos cops que se’m va apagar per culpa dels famosos connectors dels Garmin, em despisto i faig cap a la carretera. Mirant el GPS veig que carretera avall tornaria a trobar el track, però afortunadament decideixo tornar a pujar fins al senderó que m’havia passat. I dic afortunadament no pel senderó, que no està gens malament però potser no val tant la pena com per pujar desfent el camí des de la carretera, sinó pel control que hi ha quan s’acaba i on el Diego em posa un gomet vermell no pas al nas sinó al dorsal.
Em quedo sol, no tinc ningú ni al davant ni al darrera, i el tram fins a Capafonts se’m fa una mica llarg, amb el sol es que es fa notar de valent als Obacs del Vendrell


Després de passar per l’ermita de la Mare de Déu de Barrulles


ben aviat veig Capafonts


A l’avituallament torno a coincidir amb el Robert i també amb la Rebeca, amb qui també ens anàvem trobant molt sovint i amb qui havíem fet alguns quilòmetres junts camí del Pantà de Siurana.
En Robert m'acompanya en la pujada cap a Prades, ja amb una mica d’ombra que s’agraeix molt, però no tant com la companyia d’aquest nou amic de La Selva.
A l’avituallament de Prades ens trobem un altre cop amb la Rebeca i seguim junts una bona estona fins que el meu motoret s'encalla una mica i en Robert i la Rebeca van pel davant. Al meu ritmet vaig fent fins arribar al Serret de la Mina, des d’on recordo amb nostàlgia les moltes vegades que havia pujat per la carretera quan anava de Vilanova de Bellpuig a Prades els estius de la meva llunyana joventut


I ja només em queda baixar fins a Vimbodí, una llarga baixada amb un corriol que si no vigiles te'n vas cap avall, però molt cap avall, i que passo amb una mica de por. Després del corriol tot és pista de baixada fins al següent control, a Riudabella, on em posen un gomet blau, i una mica de carretera per encarar cap al Poliesportiu mentre els avis i els nens ens animen i les senyores ens diuen que no cal que correm que ja hem arribat.

I allà al Poliesportiu em trobo la Margarida, la Dolors i m'abraço amb el Pep: un gran premi després d’un gran dia i 11h41’ de ruta.

Moltes gràcies a tots i esperem tornar-nos a trobar ben aviat.

dimecres, 4 d’agost de 2010

TIANA - TARRAGONA

Btt



Ja feia dies que volia fer aquesta sortida, però per la malaltia del meu pare, ja solucionada afortunadament, no ho havia pogut fer. La feina i altres sortides l'anaven arraconant una mica. Dues setmanes abans de la ViPxtrem vaig tenir l'oportunitat de fer-la i, tot i la calor que sabia que passaria, no la vaig deixar passar.
L'Andrés m'havia explicat que la ruta era força pistera i no massa complicada i per això vaig decidir modificar-la una mica: en comptes de passar el riu per Santa Coloma, ho faria per Montcada, baixant per la trialera de Puig Castellar i per anar al GR-92 pujaria per les "esses" i la Vinya. Aquí estic ja al capdamunt de les "esses"


I ara sóc al Vigia Alfa del Turó d'en Galzeran, mirant casa meva


...i casa vostra


Segueixo avançant, el sol s'amaga rere un núvol i a la foto sembla que es faci de nit, però no, no es fa de nit encara, sinó malament rai


i l'ermita de Sant Onofre, amb el seu xiprer acollidor, rep el primer sol matiner


I com que la ruta havia de ser pistera, faig uns quants corriols, seguint el track del dia que ens va acompanyar en David per Collserola. M'ho passo molt bé, tot i que tinc un petit ensurt en una baixada on em dono un cop al maluc després d'una caiguda. Passat aquest llarg tram de corriols, veig el turó de Montcada des de la banda bonica


Segueixo caminant, sense aturar-me però sempre a ritme tranquil, ja que em queden molts quilòmetres. Baixant de Sant Pere Màrtir em despisto una mica i passo per una pista asfaltada propietat d'Aigües de Barcelona i plena de conills que em porta fins a una tanca i he de donar la volta i pujar tot el que havia baixat.

Per sobre de Sant Feliu uns monstres metàl·lics m'envolten


Seguint la Riera de la Salut baixo fins al riu Llobregat, que va molt ple després de les pluges abundoses dels últims dies


És molt bonic, i va molt bé que hi hagi tanta aigua, però això fa que no pugui travessar-lo per on ho vam fer quan al febrer vam anar a Sant Ramon i que ho hagi de fer uns quilòmetres més avall, al costat del camp de l'Espanyol, on hi ha una passera elevada.

Després de passar per Sant Boi, on agafo aigua en una font que gairebé no raja, pujo fins l'ermita de Sant Ramon, i al costat de la pista veig font d'aigua fresca i penso que no calia perdre tant de temps a la font urbana avariada. La pujada a l'ermita és dureta, però la faig molt bé tot i que ja porto uns quants quilòmetres


En un dels bancs del costat de l'ermita i a l'ombreta, em menjo un entrepà de tonyina boníssim. No m'entretinc gaire, ja que he de seguir el meu camí, que em portarà de baixada ara, cap a sant Climent.
Abans de continuar faig una foto de la marabunta humana que s'estén a la plana


Passat Sant Climent fa molta calor i veig que no estic massa bé. Em passen uns quants ciclistes, alguns d'ells no fan massa pinta de córrer gaire i segurament no m'haurien d'avançar, però no puc anar més ràpid del que vaig. Intento no preocupar-me, però no ho aconsegueixo i les pujades de la Serra de la Roca em semblen molt dures. Faig fotos del Castell d'Eramprunyà


i de l'ermita de Sant Ramon des de l'altra banda


Quan enllaço amb la carretera que puja cap a Begues ja fa temps que estic esborronat, tot i la calor que fa. No ho entenc massa, ja que l'entrepà ja ha d'estar digerit i assimilat, però em falta combustible. Com que no em queda gaire per pujar a Begues, decideixo menjar una barreta quan hi arribi. Em costa molt, fins i tot m'he d'aturar a mitja pujada. Quan sóc a la benzinera omplo el bidó d'aigua i estic a punt d'abandonar. Em menjo una barreta i provo de seguir endavant tot i que sense gaire convenciment.

Apareixen els primers margallons, la pista ja fa estona que s'ha transformat en un corriol força pedregós en alguns trams




Sembla que la barreta m'ha refet una mica i tot i que encara no estic bé del tot, segueixo endavant amb un Sol radiant que no em deixa mai sol. Passo per llocs coneguts en la Trans-Garraf


i esmorzo a l'Arboçar de Dalt, al mateix lloc on ho vam fer en la Trans-Garraf tot i que ara està ple del que resta dels petards de Sant Joan. Ara em menjo un entrepà de cacau d'Intermón, que m'ha de donar l'energia que em fa molta falta.
Després del dinar segueixo endavant i, entre vinyes, arribo a una cruïlla amb molta visibilitat on dos nois de 21 anys, i segurament les seves mares també, hi van trobar la mort


La ruta em porta al costat de Sant Martí d'Olèrdola i del seu Castell, pel Fondo de la Vall. Em ve al cap la música de la pel·lícula "The Big Country", que és la que encapçala aquesta crònica. I així, cantant, se me'n van totes les cabòries del cap mentre segueixo pedalant


M'aturo en ple Fondo per fer una foto d'aquesta cabana de pedra seca que ara està al mig del bosc, oblidat de fa molt el temps en què tot estava conreat per poder sobreviure


Deixo el Fondo i pujo una mica, per veure un paisatge espectacular i per on em portarà la bona pista que ara estic seguint


I em porta al pantà de Foix, on no havia estat mai, i que fa goig ja que està ben ple. Fins i tot hi ha ocells aquàtics esperant el seu berenar


Hi ha tanta aigua que vessa pel lateral, i això que estem a final de juny


El track que segueixo voreja una bona estona el pantà per un corriol força divertit i amb algunes pedres que m'agrada força de fer. L'aigua fa de mirall i m'he d'aturar per mirar-la una estoneta


Passo per un tram de GR força maco però que em cansa força ja que hi ha moltes pedres, tant a la vora com al mateix camí


Amb les pedres que van sobrar després de fer les parets, els pagesos es van fer cabanes també de pedra seca. Mentre les miro, me'n recordo del Pare Vellet de Viladomiu Nou, que segons expliquen els meus pares era un dels últims que encara en sabien fer quan jo era petit fa gairebé 50 anys


Arribo per Albinyana, on cap de les fonts raja, però vaig tirant de la de la motxilla que ja està força calenta després d'un dia com el d'avui, sense cap núvol i amb molt pocs trams d'ombra. A Salomó, al costat de l'església sí que en trobo, tot i que raja força calenta i no es massa bona. Però com que em fa falta, l'agraeixo d'allò més


Ja ben hidratat, tot i que encara una mica calent, segueixo pedalant fins on em porta el vent, i el vent em porta al Pantà de Gaià, que està força buit


Uns cavalls em miren amb atenció quan passo pel seu costat


Em veuen cansat i acalorat, després de tants quilòmetres i de tantes pedres. Potser sí que en la ruta hi ha molta pista, però també hi ha molts trams de corriol trencat, amb moltes pedres, i tant de pujada com de baixada, de manera que no et pots distreure gens ja que sinó vas per terra.
El track no m'acaba de portar mai a Tarragona tot i que a la pista trobo molts cartells que m'ho indiquen, però no hi tiro per no perdre'm i vaig seguint pacientment el que em diu el GPS: tard o d'hora hi arribaré, vaig pensant. I hi arribo després de 15 hores:


i ja només em queda agafar el tren, que passa en pocs minuts i gairebé el perdo, i que, ben apretadet amb tanta gent com hi va, em porta fins a casa.