Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 27 de setembre de 2009

Tiana-Canet de Mar

Btt

En record d'en Xavi Novell, mort -un més- a la carretera aquesta setmana. El vídeo és de la Noe i en Ribi



El dia 12 de setembre vaig sortir amb els amics bttbadalonins. Es tractava d'anar al Turó Gros i baixar fins a Canet de Mar per tornar en tren. Tot i que no vam arribar al Turó Gros, la sortida va ser molt maca i per això poso aquí la crònica que vaig escriure al fòrum de bttbadalona en tornar de la sortida:

Començo fatal, ja que ahir nit vaig posar el despertador malament: en comptes de les 22 h, vaig posar les 10 i, és clar, no ha tocat aquest matí.
Com que no tenia temps d'arribar a la Plaça, he pujat al Seminari per carretera



Al cap de molt poca estona, han arribat els sis bttbadalonins que faltaven i s'han disposat a ballar una sardana



A la cadena d'Alella encara l'estaven ballant



Camí de Sant Bertomeu, se'ns ha afegit en Domingo i a Sant Bertomeu en Pere Garcia i el seu amic Joan. Aquí estan en Domingo, en Pere i en JFR posant-se en rotllana per seguir amb la sardana



Aquesta és la foto oficial de la sortida



En Roby, arribant a Can Bordoi, on ens hem aturat per menjar el primer entrepà i omplir els bidons



La pujada al Corredor ha estat vertiginosa. En Surfer i en Domingo, que em sembla ho han fet en moto, ja havien fet fins i tot un cafè quan els altres hem arribat a dalt



Els mortals anem fent cim



En Pere no ho és de mortal: ahir es va fer la Pica d'Estats (8h30', sense comptar els descansos) i avui pujava cantant òpera tota l'estona







En Digi està content, nosaltres també de retrobar-lo, després de molts dies



La pujada és dura, i el ritme tan ràpid que hem portat fa que arribem cansats i serrant les dents a dalt









I seguim ballant la sardana, però ara asseguts, que estem una mica cansats



Al Santuari del Corredor en Lluís, en Sergio i jo ens hem separat de la resta, ja que volíem trobar una Telefonista que ens havien dit que era molt maca.
Buscant la Telefonista, hem trobat una punxa que s'ha encaparrat de la roda d'en Silvester. Com que porta tubeless, no passa res. Però resulta que és un tubeless una mica peculiar, d'aquells de càmera i coberta, i han hagut de canviar la càmera.
Jo, a part de la foto, no he fet res, ja que estava massa ocupat amb l'8 en 1



Hem seguit buscant la Telefonista, però no hem acabat de trobar-la



I ja només ens quedava baixar, primer cap a Sant Iscle i després cap a Canet. Aquí estem amb cara de satisfacció després d'una de les baixades al 58% que hem trobat. La llàstima ha estat que les hem trobades en el sentit equivocat





Ja veiem Canet



En Silvester portava uns waypoints una mica peculiars, waypoints que hem trobat passejant per Canet i que ens han indicat perfectament el camí cap a l'estació. Són els GPS moderns, que tenen molts gadgeds



Si voleu anar a la festassa, ja ho sabeu



En Lluís comprant els bitllets i en Digi meditant



Aquesta ha estat la part més dura de la sortida: saltar a l'andana a més de 5 metres d'alçada. El proper dia m'emporto una perxa o una corda



I això és tot (o part) del que ens ha donat aquest magnífic matí de btt. Dissabte vinent trobarem la Telefonista?

diumenge, 20 de setembre de 2009

Torre de Vallferosa II

Btt, btt en família

"Crida", de Miquel Abras. Dedicada a la Natàlia, que va fer 20 anys el dia de la sortida




L'octubre del 2007, un dia abans de la pujada al Comabona, encara pendent d'acabar per alguns, la Margarida, l'Oriol i jo vam fer aquesta sortida que avui hem repetit amb l'afegitó de la Natàlia i alguna petita modificació.

Fa dos anys se'ns va fer una mica llarga i les pujadetes finals van ser massa dures per l'Oriol; avui , en canvi, hem passat la sortida amb nota. Potser ens ha ajudat el dia fresquet que ha fet, potser el nen se'ns ha fet gran... el cas és que ens ha agradat molt i per això la poso en el bloc.


L'any 2007 vam trobar aquest gosset



que ens va acompanyar molts quilòmetres, aquest any hem començat trobant aquest gatet que miolava ja que no es podia enfilar a la torre d'Ardèvol on s'havia amagat la seva mare i tres gatets més



Aquesta és la Torre d'Ardèvol



Després de la pluja d'ahir, feia força fresqueta i alguns fredolics aprofitaven l'escalfor que es desprenia de la pedra per escalfar-se una mica les mans



La sortida comença baixant, però aviat arriben les pujades. Això sí, sempre per molt bona pista



Ben aviat arribem a l'església de Sant Martí, que és al costat del castell de Llanera, del S.XI. Com tants altres, els edificis estan força malmesos. És trist que no hi hagi prou sensibilitat com per dedicar una mica de diners i esforç per evitar el seu inexorable destí



Aquest és el castell



força enrunat



La paret exterior es conserva bastant bé i ens dóna idea de com era el castell anys enrera



Els líquens treballen en silenci les pedres abandonades



El que queda del pou



i de les construccions del pati



Deixem amb una mica de pena els edificis per tornar a la pista



i arribem a la carretera que ens porta a la Torre quadrada de Peracamps



Els coloms ens vigilen



La Torre per l'altre costat



Al peus de la Torre, les formigues també han fet la seva construcció



Aquest any, porto el 8:



Ahir vaig començar a llegir la novel·la El Casalot, de Charles Dickens; avui n'he vist uns quants. El de la foto està ben fonamentat sobre lloses de pedra



L'alta Segarra també té el seu encant



Després d'una bonica baixada ja estem arribant a Vallferosa



La Torre ja treu el cap



I l'Oriol baixa el corriolet



que ens porta als peus de la Torre. És força alta, fa uns 30-33 m



i el sol la fa brillar



Pugem l'escala i l'Oriol es veu petit



Al costat de la Torre hi ha l'església de Sant Pere, també enrunada



A cada banda del campanar tenim una gàrgola diferent


Els arcs no poden aguantar res



Si no sou bons i no sortiu cada cap de setmana amb la btt bé el dimoni se us emportarà ben avall!



Com que no ens podíem quedar allà, hem hagut de tornar a pedalejar. El nen segueix baixant per llocs difícils



Des de dalt de la Torre hem vist aquesta petita bassa vermella i hi hem volgut anar després de passar la riera de Llanera



Les granotes s'amaguen entre els joncs



i suren en el llac



La baixada pel costat de la riera de Llanera és força bonica



però aviat s'acaba per encarar una pujada amb alguns trams amb força desnivell on l'Oriol s'ho ha passat millor que fa dos anys i ens ha posat en fila



Aquest any hem domesticat l'àguila!



Després d'un altre tram de pujada forta, hem arribat al nucli de Sant Serni, on aquesta font ens ha anat molt bé per omplir les reserves d'aigua



I després d'un petit tram de carretera, arribem a Ardèvol després de gairebé 38 km i 800 m de desnivell